Anar al contingut

Mòmia Nesi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mòmia Nesi BMVB 2964.jpg
Mòmia Nesi, Anònim, s. VI a. C. Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Villanueva i Geltrú.

La momia Nesi és una mòmia infantil que forma part de la colecció Toda de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Villanueva i Geltrú (Espanya). La peça procedix de Tebas (Egipte) i segons Eduardo Tota, es tracta d'una mòmia de chiquet pertanyent a la dinastia XX.[1]

Context Històric

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Dinastia XX d'Egipte.

La dinastia XX va marcar el final del Regne Nou (o Imperi Nou) del Antic Egipte, des de 1186 fins a 1070 a. C., aproximadament. Lo més destacable d'este periodo són el regnat de Ramsés II i la conquista de Nubia, aixina com la construcció dels temples d'Abu Simbel despuix de la Batalla de Qadesh. L'interés pel món egipcíac es va despertar a causa de les excavacions i posteriors descobriments arqueològics des de principis de l'Edat Moderna.[2]

Història

[editar | editar còdic]

La peça forma part de la colecció d'antiguetats egipcíaques que Eduardo Tota va dur quan va tornar de la seua estància com a cònsul espanyol en El Caire, entre 1884 -1886. Segons vàries fonts,[3] quan Tota va tornar i va tindre que passar per l'aduana, com no sabia com declarar la mòmia, la va passar com a abadejo sec.

Eixe mateix any, 1886, Eduardo Tota va dividir la colecció i va regalar una part dels objectes al recent museu vilanovense que havia fundat el seu amic Víctor Balaguer i el restant ho va cedir al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.

La primera referència documental que tenim de la mòmia és del 29 de maig de 1885, moment en que Víctor Balaguer li va notificar al bibliotecari, Joan Oliva i Milà, que Eduardo Tota li havia regalat la mòmia.[4] La mòmia està datada en el Baix imperi d'Egipte, ya que l'us de plantilles de cartó (en este cas, sobre el pit i les cames) en les mòmies va escomençar en el periodo saita (dinastia XXVI) i es va generalisar durant l'época grecorromana.

Presentació en Catalunya

[editar | editar còdic]

Eduardo Tota va donar una conferència el 16 de maig de 1886 a on va explicar en detalle les excursions que va fer per Egipte i el significat i us dels objectes que va regalar al Museu Balaguer. Va contar que en l'expedició arqueològica al Alt Egipte, dirigida pel professor Gaston Maspero a Deir el-Medina, i prop dels Colossos de Memnón, l'1 de febrer de 1886, es va descobrir la tomba de Sennedjem, un hipogeu intacte des de feya més de 3.000 anys. La cambra funerària no havia segut oberta des de que la varen tancar, puix la porta de fusta estava en el passador tancat i sagellat. La cambra estava intacta i conservava les mòmies, els sarcòfecs, les ofrenes i equips funeraris. D'este sepulcro pertany la mòmia Nesi donada al Museu Víctor Balaguer.[5]

En la citada conferència que va donar Eduardo Tota el 16 de maig de 1886, l'arqueòlec va atribuir esta mòmia a la dinastia XX i va traduir els jeroglífics de les plantilles que té sobre el cos.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Trullén, Josep Maria. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia dels Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB. 2001, p. 41. ISBN 84-931438-3-9.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Trullén, Josep Maria (2001). Guia dels col·leccions del museu, Biblioteca Museu Víctor Balaguer. ISBN 84-931438-3-9.
  2. James (2005). , p. 84.
  3. El Periodico de Catalunya.
  4. (2007) Del Nil a Catalunya. El llegat d'Eduard Tota, Villanueva i Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer (OALPVB).


Referències

[editar | editar còdic]