Dessecació

Archiu:Desiccation-cracks hg.jpg

Una dessecació en sols és el procés de formació de clavills poligonales en el sol compacte en perdre l'aigua i la humitat en periodos de sequia.

Els sediment rics en argila són cohesivos i les partícules individuals tendixen a adherir-se entre sí a mida que el sediment se seca. A mida que es pert aigua, el volum es reduïx i els grups de minerals arcillosos se separen i desenrollen clavills en la superfície. En condicions subaéreas es desenrolla un patró poligonal de clavills quan el sediment fangoso se seca per complet, a açò se li crida “marques o clavills de dessecació”.

Els clavills de dessecació afecten majorment als terrenys arcillosos. La contracció d'estos sols pot donar lloc a la formació de clavills de fins a 4 cm d'esgambi i més d'1 m de profunditat. L'acció profunda dels canvis de temperatura i atres agents atmosfèrics, poden ser llavors la causa de deslaves ulteriors. També representen un paper en la formació de sols poligonales i en els fenomens de reptación.

Les marques de dessecació es produïxen en estuaris, estanys, planures de marea, planures aluvials de rius, llac de plaja i atres entorns a on els sediment fangosos queden exposts de forma intermitent i es deixen secar. Poden estar associats en chafades de gotes de pluja o graniç, chafades de bombetes i de bromera, marques ondulades de superfície plana i chafades de vertebrats (Plummer and Gostin, 1981). En sediment moderns, les marques de dessecació són fractures en forma de V que s'estretixen cap a avall i mostren un patró poligonal. L'àrea entre els clavills sol estar curvada cap a dalt en forma cóncava, estes fissures de fanc es formen tant en fancs siliciclásticos com en fancs carbonatados per la dessecació extrema (Nichols, 1999).

Importància paleoambiental

L'importància paleoambiental de les marques de dessecació radica en la seua capacitat per a proporcionar informació valiosa sobre les condicions ambientals passades. En roques sedimentàries antigues, les marques de dessecació comunament es conserven en la part superior de les superfícies del llit com a farcidures de relleu positiu dels clavills originals (Boggs, 2014). Ací hi ha algunes formes en les que els clavills de dessecació són importants des d'una perspectiva paleoambiental:

Indicadors de clima: Els clavills poden ser indicadors sensibles de canvis en el clima. Per eixemple, la presència en depòsits sedimentarios pot sugerir periodos de sequia prolongada o condicions de aridez en el passat. La distribució i el tamany dels clavills de dessecació també poden proporcionar informació sobre l'intensitat i la duració dels periodos secs. (Cevallos-Ferriz, S. R. S., & Reiners, P. W, 1984)

Règims hidrològics passats: La formació de clavills de dessecació està estretament relacionada en els canvis en el contingut d'aigua en el sol o els sediment. Per lo tant, la seua presència pot indicar fluctuacions en els règims hidrològics passats, com a episodis d'inundació seguits de periodos de sequia. (Middleton, G. V, 1967)

Estabilitat del sol i els sediment: Els clavills de dessecació poden reflectir l'estabilitat del sol o els sediment en un moment donat. La presència de mud cracks pot indicar condicions de sol sec i badat, lo que sugerix l'exposició prolongada a l'atmòsfera sense activitat fluvial significativa. Pel contrari, l'absència de clavills en certs depòsits pot indicar condicions de sol saturat o coberta per aigua. (Allen, P. A, 1984)

Canvis en els nivells d'aigua: Els clavills de dessecació en certs ambients sedimentarios poden indicar canvis en els nivells d'aigua. Per eixemple, les que es formen en depòsits llacustres poden sugerir fluctuacions en el nivell de l'aigua del llac, en periodos de descens que resulten en l'exposició dels sediment a l'aire i la formació d'estes estructures. (Olsen, P. E., & Kent, D. V, 1979)