Clavill

Un clavill és una obertura llarga i estretix producte de la separació de dos materials. En geologia es poden distinguir dos tipos comuns de clavills: els clavills de contracció i els clavills en falca.

Els clavills de contracció són fissuras relativament amples respecte a la seua llongitut, que s'òbrin al contraure's el sol o una roca. La seua formació constituïx un fenomen característic dels sols arcillosos que, al desecarse, formen una ret poligonal d'eixos clavills de retracció. Certes capes del subsol conserven la chafada de clavills que una volta obertes es varen omplir d'arena, la qual cosa va impedir que la humitat ulterior tornara a tancar-les.

Per la seua banda, els clavills de falca són verticals, produïdes majorment en les regions fredes del globo formades despuix de la congelació ràpida del sol. Medixen un o varis decímetros d'esgambi (excepcionalment metros), un o varis metros de llarc i fins a 10 m de profunditat. Estes cavitats acaben per reblir-se en els derrubios provocats per l'acció del gèl i el desgel.

En els glaciarés, els clavills solen cridar-se en el terme francés crevasses, i és comuna que es formen quan el gèl es troba somés a esforços de tracció que superen la seua plasticidad.