Naqada II

Naqada II

L'Alt Egipte, a on es localisa El Fayum, i els seus nomos.

Naqada II, o Nagada II, és la cultura del periodo predinástico egipcíac, coneguda també com Gerzeense o Gerzense (nom provinent de la localitat de Gerza, o Al-Gerzeh, en la regió d'El Fayum) que es desenrolla de c. 3500 fins a c. 3400 a. C.

Vasija ceràmica: Naqada II. Museu del Louvre.

Vasija d'andesita: Naqada II, 30 cm, Field Museum.

Vasija ceràmica: Naqada II. British Museum.

Fases

Es dividix, seguint a Werner Kaiser, en els estadis Naqada IIa, Naqada IIb, Naqada IIc i Naqada IId. Deriva del Naqada I o Amratiense i es troben en la mateixa àrea, principalment en l'Alt Egipte.

En els estadis IIa i IIb s'incrementa la població, apareixen noves tècniques, sorgix l'especialisació i es millora l'estructura social i la calitat dels elements, siguen de pedra, marfil o ceràmica. El sepeli encara és semblat als de Naqada I.

En els estadis IIc i IId la cultura s'expandix, sobretot cap al Baix Egipte, a on provoca la desaparició de la cultura Maadi. Els assentaments de Buto, Sedment, Harageh, Abusir el Maleq i Minshat Abu Omar deixen de tindre elements d'esta cultura i, o be desapareixen o són substituïts per elements de Naqada II. Les teories modernes sugerixen que la cultura Maadi, dins de la seua pròpia evolució, podria haver aplegat a un grau similar a la de Naqada, sense precisar una influència directa, encara que els contactes estan acreditats.

Ciutats Estat

En este periodo es varen establir verdaderes ciutats Estat, si ben alguns llocs varen conservar la seua independència com a entitats polítiques menors. De les excavacions, els experts deduïxen que Nubt (Naqada) va ser sobrepassada en poder per Hieracómpolis. El mit dinàstic de la lluita entre els deus Seth (que va anar el deu de Naqada) i Horus (el deu d'Hieracómpolis) podria indicar este fet. El procés sembla que va ser general i les comunitats més riques i poderoses es varen impondre, per voluntat o per conquista, a les menudes. Les causes més provables, a voltes una mescla d'estes, podrien ser l'activitat militar, les migracions de població des del desert oriental, les noves rutes d'intercanvi comercial en Àsia, el compartir recursos, els matrimonis entre famílies dirigents i uns atres. No es descarta que alguns estats menors de fet continuaren existint pero dependents d'un estat major, i que anaren l'orige dels futurs nomos.