Volcà Quehuar

El Nevat de Quehuar, de Quevar o de Queva és un volcà en una altitut de 6130 m s. n. m. ubicat en la cordillera dels Vages, en la província de Bota, Argentina. És un volcà inactiu cobert de neu estacional gran part de l'any i conté un chicotet glaciar dins del seu cràter. Està ubicat en el altiplano argentí, d'una altitut entre 3800 i 4000 m s. n. m., al nort d'Argentina.

Toponímia

Una atra vista del Volcà Quehuar.

El nom Quehuar és el mateix nom de l'ètnia Quehuare, que es localisava al sur de Cuzco, designada com «Incas per privilegi». Aparentment els Quivar-Guaros, o Quehuar-Huaros, haurien segut enviats com a colon mitimaes pel inca a Copacabana, en el llac Titicaca. Existix llavors la possibilitat de que els incas els haja enviat també a llocs més distants i que podrien haver aplegat com a colon a la regió de Quehuar.

Pot trobar-se una pista d'açò en que Lorandi menciona una referència històrica similar del 1600 en la qual s'indica que els incas varen enviar colon de la vall Chicoana, o Sikuani, propenc a Cuzco, cap a la zona que hui forma part del noroest d'Argentina i varen nomenar el lloc a on varen ser reubicats de la mateixa manera. La localitat de Chicoana es troba en la província de Bota i encara conserva el mateix nom.

Jaciment arqueològic

Artícul principal → Mòmia de Quehuar.

El volcà Quehuar és una de les poques montanyes en les que han segut trobats restants congelats d'un sacrifici humà de l'época del Imperi incaico. Prop del punt més alt del seu cim varen ser trobades dos inusuals estructures ceremoniales incaicas. Una d'elles podria ser l'únic eixemple de ushniv, plataforma escalonada inca, ubicada en un lloc ceremonial de gran altitut.

En 1999, durant una expedició dirigida pels arqueòlecs Johan Reinhard, José Antonio Chávez i María Constanza Ceruti al cim del Quehuar , varen ser recuperats els restants d'una mòmia d'una chiqueta inca, sacrificada en una cerimònia de capac cocha i que havia segut dinamitada per buscadors de tesors temps despuix.