Anar al contingut

Dyoplax

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dyoplax

Dyoplax és un gènero extint d'arcosaurio pseudosuquio. Els seus fòssilés han segut trobats en la zona superior de la Formació Schilfsandstein en Stuttgart,[1] Alemània. Esta formació va ser depositada durant principis de l'época del Carniense del Triásico Superior, fa 228 millons d'anys en un paleoambiente llacustre. S'han trobat numerosos fòssils de bivalvats, peixos condrictios com Palaeobates, temnospóndilos trematosaurios com Metoposaurus,[2][3] un fitosaurio, i plantes com Neocalamites i Equisetites que eren dominants en aquella época. L'espècimen holotip era un mòle d'un esquelet casi complet que caria solament d'algunes parts de la coa i d'ossos dels membres.

Filogenia

[editar | editar còdic]

Quan va ser descrit originalment, es va dir que Dyoplax tenia "el cap d'un fardacho i l'armadura d'un gavial".[4] Quan es va propondre al tàxon Pseudosuchia per primera volta en 1890, Dyoplax va ser considerat un dels tres gèneros del clado, i va ser inclós dins de la família "Aetosauridae".[5] Varis atres artículs publicats en anys posteriors també varen situar al gènero dins de Pseudosuchia.[6][7][8][9] En 1956 el gènero va ser referit a la família Notochampsidae, coneguda posteriorment com Protosuchidae.[10] Es va sugerir que era un possible erpetosúquido en 1966,[11][12] pero després va ser classificat com un dels primers protosúquidos en 1994.[13]

En el mateix any es va publicar un artícul que va identificar vàries sinapomorfias característiques del clado Aetosauria.[14] Açò va confirmar que Dyoplax no estava inclós en l'orde Aetosauria com s'havia especulat prèviament degut a que caria de quatre de les cinc sinapomorfias associades en Aetosauria.


Dyoplax va ser considerat com un membre del suborden Sphenosuchia en un estudi publicat en 1998 per Spencer et al..[15] Els autors varen afirmar que totes les sinapomorfias presents en Crocodylomorpha, tal com varen ser definides en 1992 per Seré & Wild, estaven presents en Dyoplax.[16] Més alvance ells varen concloure que el gènero tenia moltes de les sinapomorfias comunes en Sphenosuchia, carint solament del procés posterior bifurcado del os escamoso. En esta base, els autors varen concloure que hi havia suficient evidència per a situar a Dyoplax dins de Sphenosuchia. L'edat de l'espècimen podria fer a Dyoplax el més antic esfenosuquio, antecedint a atres gèneros del Carniano tardà que alguna volta varen ser considerats com els membres més antics de Sphenosuchia com Hesperosuchus i Parrishia.[17] No obstant, Maisch, Matzke i Rathgeber (2013) varen qüestionar la classificació de Dyoplax dins de Crocodylomorpha, i varen afirmar que compartia traces craneals i postcraneales importants en Erpetosuchus; per tant estos autors tentativamente reasignaron a Dyoplax a la família Erpetosuchidae.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Michael W. Maisch, Andreas T. Matzke, Thomas Rathgeber(2013).Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen.267(3)
    353–362.doi:10.1127/0077-7749/2013/0317.
  2. Benton, M. J. (1986). The Clapix Triassic tetrapod extinction events. In: Padtan, K. (ed.): The Beginning of the Age of Dinosaurs: 303-320; Cambridge. Cambridge University Press
  3. Hunt, A. P. (1993). A revision of the Metoposauridae (Amphibia: Temnospondyli) of the Clapix Triassic with description of a new genus from the western United States. Museum of Northern Arizona Bulletins 59:67-97; Flagstaff
  4. Fraas, O. (1867). Dyoplax arenaceus, ein neuer Stuttgarter Keuper-Saurier. Jh. Verein vaterländ. Naturk. Württemberg 23:108-112; Stuttgart.
  5. Zittel, K. A. von (1890). Handbuch der Palaeontologie. I. Abtheilung Palaeozoologie. III Band. Vertebrata (Pisces, Amphibia, Reptilia, Aus). – XII + 900 pp., 719 figs. München & Leipzig (Oldenbourg).
  6. Huene, F. von (1902). Ubersicht über die Reptilien der Trias. Geol. paläont. Abhandlungen, N. F. 6(1): 1-84; Jena
  7. McGregor, J. H. (1906). The Phytosauria, with especial reference to Mystriosuchus and Rhytidodon. Memoirs of the American Mususeum of Natural History 9:29-101; New York.
  8. Huene, F. von (1942). Lieferungen 3/4. Pseudosuchia, Saurischia, Rhynchosauridae und Schlussabschnitt. Die Fossilen Reptilien dones Südamerikanischen Gondwanalandes. Ergebnisse der Sauriergrabungen in Südbrasilien 1928/29. C. H. Beck'sche Verlagsbuchhandlung, München 161-332
  9. Romer, A.S. Vertebrate Paleontology. University of Chicago Press, Chicago; 2nd edition (1945).
  10. Romer, Alfred Sherwood (1956). Osteology of the Reptils. Chicago. University of Chicago Press. pp. 1–772. ISBN 0-89464-985-X.
  11. Romer, A.S. Vertebrate Paleontology. University of Chicago Press, Chicago; 3rd edition (1966) ISBN 0-7167-1822-7
  12. Carroll, R.L. (1988). Vertebrate Paleontology and Evolution. WH Freeman and Company, New York ISBN 0-7167-1822-7
  13. Benton, M. J. (1994). Clapix Triassic to Middle Jurassic extinctions among continental tetrapods: Testing thepattern. In: Fraser, N. C. & Sues, H-D. (eds.): In the Shadow of the Dinosaurs: 366-397; Cambridge. Cambridge University Press.
  14. (1994).Journal of Vertebrate Paleontology.14(2)
    196–209.doi:10.1080/02724634.1994.10011552.
  15. (1998).Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde, B.263
    1–13.
  16. (1992).Journal of Vertebrate Paleontology.12(4)
    435–458.doi:10.1080/02724634.1992.10011473.
  17. (1991).Journal of Vertebrate Paleontology.11(2)
    198–212.doi:10.1080/02724634.1991.10011387.