Earthrace

Earthrace en Malmö, Suècia, en 2007.

Ady Gil en Hobart, Tasmania (Austràlia), en 2009.

Earthrace, cridat posteriorment MY Ady Gil o Ady Gil, va anar un pot trimarán de 78 peus d'eslora, els motors de la qual eren alimentats per combustibles alternatius. Part del seu propòsit ha segut trencar el récort de circumnavegació del globo terráqueo usant només combustibles renovables.

Història

Va ser construït en 2005 en les drassanes de Calibre Boats, en Nova Zelanda, i el seu disseny va ser una creació de l'empresa LOMOcean Design. En 2009 va ser incorporat a la flota de Siga Shepherd en el nom de MY Ady Gil (cridat comunament Ady Gil). El 6 de giner de 2010, mentres intentava impedir l'activitat del peixquer ballenero japonés Shonan Maru 2, va ser envestit per est i va perdre la proa, donant-se per perdut.

Característiques

Va ser dissenyat com a eixemple eficient de l'us de tecnologies amigables per al mig ambient i l'us de biocombustibles, tals com el biodiésel. Els seus motors varen ser dissenyats per a mantindre baixes emissions de gasés, i inclou característiques tals com pintura no tòxica per al mig ambient i un disseny eficient en el caixco.

Va ser construït per a trencar el récort de circumnavegació de la Terra usant només combustibles renovables. El récort és de 74 dies, 20 hores i 58 minuts, impost pel barco britànic "Cable & Wireless" en 1998.

El barco més ràpit del món va atracar en Vigo. També va estar anteriorment en Valéncia. El Earthrace era un trimarán de 2,4 metros d'altura i huit metros d'ample l'aspecte del qual és molt “espacial”. Este barco era famós no solament per la seua estètica, sino perque es va convertir en l'embarcació de motor més ràpida del món, en conseguir el récort Guiness despuix de donar el regrés al món en 60 dies, 23 hores i 49 minuts.

Earthrace va conseguir el récort Guiness com el barco de motor més ràpit del món viajant a lo llarc de 24 000 milles nàutiques i recorrent tot lo món començant des de Sagunt (Espanya), passant per les Azores (Portugal), Sant Joan (Puerto Rico), Canal de Panamà (Panama), Manzanillo (Mèxic), Sant Diego i Maui (Estats Units), Majuros (Marshall Island), Koror (Palau), Singapur, Cochin (Índia), Salalah (Oman), Canal de Suez (Egipte) i Sagunt (Espanya).

Construït en fibra de carbono i kevler és, ademés, el primer trimarán que utilisava energies renovables per a moure's, ya que el combustible que utilisa era biodiésel que es conseguix de la dacsa, blat, soja, de l'oli usat i inclús del propi greix humà i alimenta els seus dos motors de 540 cavalls, pel seu disseny aerodinàmic li permetien alcançar els 40 nucs de velocitat i navegar sense reabastecerse durant 3.700 quilómetros.

El sistema hidràulic d'este barco li permetia penetrar les ones. Podia sumergir-se fins a sèt metros en cas de temporal en el mar. Este barco aplegava a alcançar una velocitat màxima de 41 nucs (uns 76 km/hora), una velocitat que sorprén posat que les molècules de l'aigua es contrauen proporcionalment a la velocitat en la que penetra un cos en ella, i a esta velocitat (41 nucs) l'aigua pot comportar una densitat pareguda al formigó.