Echinocactus platyacanthus
.jpg)
Echinocactus platyacanthus, coneguda comunament com biznaga ruca,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocactus, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Mèxic (concretament dels estats de Querétaro, Nou #León, Oaxaca, Pobla, Coahuila, Guanajuato, Hidalgo, Sant Luis Potosí, Zacatecas i Tamaulipas). Es tracta d'una espècie de creiximent llent, sent el seu temps de generació de 100 anys o més.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocactus platyacanthus és una espècie de cactus de creiximent llent, que els seus tallos poden ser casi esfèrics, àmpliament columnars o tindre forma de barril. Generalment és solitari i pot viure més de cent anys. Tenen la epidermis de color vert a vert groguenc, ocasionalment glauco, i alcança altures de 0,5 a 2,5 m en diàmetros de 40 a 80 cm. Posseïxen pèls groguencs i lanudos en l'àpiç, lo que facilita la distinció entre les espècies d'este gènero i les espècies lampiñas del gènero Ferocactus que es troben en la mateixa regió.[3]
Presenta de 5 a 60 soriers (o més) dispostes verticalment i més o menys tuberculadas. Sobre elles s'assenten areolas redones que es tornen d'elíptiques a llineals i contínues en plantes madures. Tenen espines grans, rígides, alguna cosa aplanadas i en estrías travesseres. Són de color groguenc a rojós inicialment, tornant-se negruzcas en l'edat. Entre elles es distinguixen de 3 a 4 espines centrals llaugerament curvades que a sovint apareixen dispostes en creu i medixen de 5 a 10 cm de llarc. També tenen de 8 a 10 espines radials de 3 a 4 cm de llarc i freqüentment estan distribuïdes en una fila superior i una atra inferior.[4]
Les flors són de color groc viu, sorgixen de la llana groguenca de la corona i medixen de 3 a 6 cm de llarc i de 3 a 8 cm d'ample. Són numeroses, diürnes i autocompatibles. L'época de floració es produïx des de finals de primavera fins a estiu i també en autumne, pero solament es produïx en espècimen madurs grans que reben suficient sol ple i rara volta florixen en cultiu.[2]
Els fruts són allargats, de color groc i medixen de 3 a 8 cm de llarc, en diàmetros de fins a 2,5 cm. Presenten un remanente floral persistent i encara que inicialment són sucosos, en el temps se sequen. Estan coberts de escamas, llana i pèls, i contenen en el seu interior llavors negres llaugerament reniformes (en forma de renyó).[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Mèxic (concretament dels estats de Querétaro, Nou #León, Oaxaca, Pobla, Coahuila, Guanajuato, Hidalgo, Sant Luis Potosí, Zacatecas i Tamaulipas).[5]
Creix principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 1100 i els 2400 metros sobre el nivell de l'mar. Preferix sols calcáreos i no tolera l'alteració del sol pel ganado.[5][2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinocactus platyacanthus va ser descrita pels botànics alemans Heinrich Friedrich Link i Christoph Friedrich Otto i publicada per primera volta en la revista científica Verhandlungen dones Vereins zur Beförderung dones Gartenbaues in donen Königlich Preussischen Staaten 3: 423 en 1827.[6][7]
- Echinocactus: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i kaktos (que significa ‘penca’ o ‘planta espinosa’), en alusió al cos esfèric i espinós que presenten les espècies d'este gènero.[8]
- platyacanthus: epítet específic que prové de les paraules gregues platis (que significa 'plana', 'ampla') i akantha (que significa 'columna vertebral'), en alusió a les espines centrals planes que presenta l'espècie.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com "Casi Amenaçat (NT)”. La principal amenaça que sofrix l'espècie es deu a la recolecció illegal per al seu us en dolços tradicionals i com forraje viu per a alimentar cabres i rucs. Ademés el ganado altera el fràgil sol, lo que provoca la pèrdua d'un microhábitat adequat per a l'establiment de nous individus.[11]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva principalment pel seu valor ornamental i es propaga per llavors. Mostra certa sensibilitat a les gelades, encara que tolera temperatures de fins a -4 °C durant periodos breus. La resistència a la fredor millora quan creix en sols en bon drenage, per lo que resulta convenient mantindre la planta lo més seca possible durant l'hivern.
Esta espècie prospera en sols ben drenados i en exposició directa al sol, lo que favorix tant l'intensitat del color de les seues espines com la duració de les seues flors. El substrat ideal presenta una textura grossa i permet un drenage eficient, ya que la planta pot desenrollar pudrición en la corona i teixits blans si es manté en condicions d'humitat excessiva. Durant les primeres etapes de desenroll, pot vore's afectada per plagues com la cochinilla algodonosa i la aranya roja.[2]
Us cultural i simbòlic
[editar | editar còdic]En la época precolombina (prehispánica), estes plantes junt a Ferocactus histrix es consideraven sagrades i s'utilisaven per a sacrificis, aliment i medicina per part dels pobles indígenes de les terres altes semiáridas del centre de Mèxic.[2][12]
Us alimentari i forrajeo
[editar | editar còdic]Echinocactus platyacanthus constituïx la principal matèria primera per a l'elaboració del acitrón o dolç de biznaga, un producte tradicional mexicà que s'obté en còure la mèdula del cactus en sucre.
Culturalment, la polpa d'esta biznaga és famosa per ser la matèria primera del dolç cristalizado conegut com acitrón. Este dolç és un ingredient tradicional en platillo icònics de la gastronomia mexicana com els chiles en nogada i el roll de reis. No obstant, degut a que la planta es troba en perill d'extinció, la seua explotació i comercialisació estan prohibides en Mèxic.[13]
Ademés, en zones àrides a on escassegen atres fonts de forraje, els pastors retiren les espines i ampren el talle com a aliment i font d'aigua per a les cabres durant la temporada de sequia.[11][2][12]
Atres usos
[editar | editar còdic]S'ha documentat que els pèls lanudos que esta planta produïx varen ser utilisades pels pobles indígenes de Mèxic com a fibres de farcidura i per a teixir.[3][12]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: assent de sogra, barrilillo, biznaga, biznaga ruca, biznaga de acitrón, biznaga de bola, biznaga de dolça, biznaga de llana, biznaga jaganta, biznaga gran, biznaga tonel gran, biznaga verda, viznaga de acitrón, viznaga de ruc i viznaga de dolç.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Biznaga ruca (Echinocactus platyacanthus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-06-07.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Echinocactus platyacanthus». www.llifle.net. Consultat el 2025-06-07.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). [1] (en Alemà), Ulmer, pp. 189. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ Verein zur Beförderung dones Gartenbaues in donen Königlich Preussischen Staaten.; Staaten, Verein zur Beförderung dones Gartenbaues in donen Königlich Preussischen (1827). [2], Auf Kosten dones Vereins, pp. 423-424.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocactus platyacanthus: Hernández, H.M., Cházaro, M. & Gómez-Hinostrosa, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152537A121477917».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152537a121477917.en.Consultat el 2025-06-07.
- ↑ «Echinocactus platyacanthus Link & Otto | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-07.
- ↑ «Tropicos». www.tropicos.org. Consultat el 2025-06-07.
- ↑ «Echinocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-07.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 187. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinocactus platyacanthus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-07.
- ↑ 11,0 11,1 «Echinocactus platyacanthus: Hernández, H.M., Cházaro, M. & Gómez-Hinostrosa, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152537A121477917».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152537a121477917.en.Consultat el 2025-06-07.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Ethnobotany of Ferocactus histrix and echinocactus platyacanthus (Cactaceae) in the Semiarid Central Mexico: Past, Present and Future».Economic Botany.45(4)
- 495–502.ISSN 0013-0001.doi:10.1007/bf02930713.Consultat el 2025-06-07.
- ↑ «Acitrón, dolça tradició que posa en risc a la biznaga». Procuraduría Federal de Protecció a l'Ambient. Consultat el 1 d'octubre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocactus platyacanthus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.