Echinocereus enneacanthus
Echinocereus enneacanthus, coneguda comunament com alicoche real,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx en el sur dels Estats Units, particularment en els estats de Texas i Nou Mèxic, aixina com en el noreste de Mèxic, a on habita en els estats de Coahuila, Chihuahua, Durango, Nou #León, Sant Luis Potosí, Tamaulipas i Zacatecas.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus enneacanthus és una espècie de cactus que forma grups o montículs de fins a 60 cm de diàmetro, generalment composts per 30 a 100 brots. Els brots són cilíndrics i erectos, d'11 a 50 cm d'altura i de 2,5 a 15 cm de diàmetro. La epidermis és de color vert a vert obscur i en freqüència presenta tons rojosos. La raïl és fibrosa i es ramifica en vàries direccions.[2]
La planta té entre 6 i 11 costelles llaugerament tuberculadas, en un ample d'1 a 2 cm i una altura d'1 a 1,5 cm. En les costelles es disponen areolas redonejades de 2 a 7 mm de llongitut i esgambi, separades entre sí d'1 a 4,2 cm. De cada areola sorgixen de 5 a 13 espines radials d'1,5 a 5 cm de llarc, de color blanc a groc, que es tornen grisos en el temps. Estes espines són rígides i rectes, i poden permanéixer adherides al talle o alguna cosa esteses. Ademés, posseïx d'1 a 7 espines centrals d'1 a 10 cm de llarc, de color blanc a pardo, que també es tornen grisos en l'edat. Les espines radials i centrals tenen una superfície coberta per fins tricomas o pelillos.[3]
Els ulls florals es desenrollen per baix de les puntes dels brots i són agudes, espinoses i de color vert. Les florés tenen forma d'embut i medixen de 4,5 a 8 cm de llarc i de 6 a 10 cm de diàmetro. Són de color rosa púrpura a roig púrpura, en una gola més obscura. El tubo floral medix d'1 a 3 cm de llarc i d'1 a 4 cm de diàmetro, i és de color vert a vert obscur.
El ovari medix de 2 a 2,5 cm de llongitut i d'1,2 a 1,7 cm de diàmetro, i també és vert a vert obscur. Presenta de 3 a 8 espines blanques de 0,5 a 2 cm de llarc i una llaugera capa de llana blanca d'1 a 2 mm. Els pétals medixen de 3 a 6,5 cm de llarc i d'1 a 3 cm d'ample. La cambra nectarífera té de 3 a 8 mm de llongitut i de 2 a 2,5 mm d'esgambi.
Els filaments dels estams medixen d'1 a 1,5 cm de llarc i són rosats a púrpures, en la part superior més clara o verdosa. Les anteras i el polen són grocs. El estil medix de 2 a 3 cm de llarc i d'1,5 a 2,2 mm de gruixa, en color groguenc a verdoso. El estigma té de 7 a 14 lòbuls de 3,5 a 8 mm de llongitut i és de color vert.
Els fruts són redons o ovalats i tarden entre 2 i 4 mesos en madurar. Medixen de 2 a 3 cm de llarc i d'1,5 a 2,5 cm de diàmetro. Són de color vert obscur i es tornen rojos en madurar, encara que a voltes adquirixen tons violetas o parduzcos. La polpa és blanca a rosada, segons la coloració de la pell, i se seca en alcançar la madurea. Els fruts tenen sabor a fraula[4] i contenen numeroses llavors negres d'1,2 a 1,5 mm de llarc i de 0,8 a 1,2 mm d'ample.
Es tracta d'una espècie diploide en un número cromosòmic de 2n = 22.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén el sur dels Estats Units, particularment en els estats de Texas i Nou Mèxic, aixina com en el noreste de Mèxic, a on habita en els estats de Coahuila, Chihuahua, Durango, Nou #León, Sant Luis Potosí, Tamaulipas i Zacatecas.[3][5]
Es desenrolla principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 0 i 1700 metros sobre el nivell de l'mar. Creix en sols calizos i de roca volcànica.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinocereus enneacanthus va ser descrita pel botànic alemà George Engelmann, i publicada per primera volta en el llibre Memoir of a Tour to Northern Mexico: connected with Col. Doniphan's Expedition: 111 en 1848.[5]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- enneacanthus: epítet específic format a partir de les paraules gregues ennea (que significa 'nou') i akantha (que significa 'espina dorsal'), en alusió a les 9 espines presents en cada areola dels tallos.[8]
Varietats
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos varietats:[4]
| Image | Varietat | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus enneacanthus var. carnosus
(Rümpler) J.Neumann |
Té els brots més menuts, de fins a 5 cm de diàmetro. Les espines centrals són esteses i rectes, i les espines radials per lo general són menors d'1,5 cm de llarc. | Texas i noreste de Mèxic | |
| Echinocereus enneacanthus var. enneacanthus | Té els brots de 5 a 15 cm de diàmetro. Les espines centrals són llargues i esteses, i les espines radials curvades, de fins a 4 cm de llarc. | Texas i noreste de Mèxic |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no presenta amenaces importants, ya que és prou comuna i abundant.[6]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Echinocereus enneacanthus es cultiva principalment com planta ornamental. Requerix un sol en excelent drenage per a evitar la pudrición de les raïls i deu mantindre's més sec i fresca durant l'hivern. Preferix l'exposició a ple sol i tolera temperatures baix zero, soportant fins a aproximadament −12 °C durant curts periodos, sempre que el substrat permaneixca sec. Encara que és resistent a la fredor, l'excés d'humitat pot danyar-la en facilitat.
La propagació pot realisar-se per mig d'esquejes o llavors. En el cas dels esquejes, es recomana deixar-los secar durant uns dies abans de plantar-los per a favorir el enraizamiento.[2]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: alicoche, alicoche erizo, alicoche real, alicoche verdeu orgue menut alicoche real.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en forma de montícul
-
Detall de les espines
-
Detall del capoll floral
-
Planta en floració
-
Detall del frut en formació
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Alicoche real (Echinocereus enneacanthus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-07.
- ↑ 2,0 2,1 «Echinocereus enneacanthus». www.llifle.net. Consultat el 2025-11-07.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBlumOldachGorisBerresford2022">Blum; Oldach, Traute; Goris, René; Berresford, Peter (2022). (en alemà), pp. 33-39. ISBN 978-3-00-073004-7.
- ↑ 4,0 4,1 Anderson; Eggli, Urs; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en en), Ulmer, pp. 196-197. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocereus enneacanthus Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-07.
- ↑ 6,0 6,1 «Echinocereus enneacanthus: Goettsch, B.K., Gómez-Hinostrosa, C., Heil, K., Terry, M. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152692A121484472».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152692a121484472.en.Consultat el 2025-11-07.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus enneacanthus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-07.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus enneacanthus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.