Echinocereus pectinatus
Echinocereus pectinatus, coneguda comunament com alicoche pentine, biznaga arcoíris o ou de bou,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Texas (Estats Units) fins al nort de Mèxic, específicament en els estats de Durango, Zacatecas, Tamaulipas, Nou #León, Guanajuato, Chihuahua, Coahuila, Aguascalientes, Sonora i Sant Luis Potosí.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus pectinatus és una espècie de cactus que els seus tallos són generalment solitaris, de forma globosa a cilíndrica, i medixen de 8 a 35 cm d'altura, en un diàmetro de fins a 13 cm. Els tallos presenten una densa espinación que els dona un aspecte compacte i protegit.
Posseïx de 12 a 23 costelles, dividides en chicotets tubèrculs. Cada areola desenrolla d'1 a 5 espines centrals, ocasionalment més, de color groc, rosat o pardo, esteses o divergents, en una llongitut de 0,1 a 2,5 cm. Ademés, conta en de 12 a 30 espines radials, entrellaçades i usualment adpresas al talle en forma de pentine, de color blanquecino, rosat o grisáceo, en una llongitut de 0,5 a 1,5 cm.[2]
Les flors apareixen a lo llarc dels costats dels tallos, tenen forma d'embut i colors que varien del magenta al rosa o lavanda, i en ocasions grogues o blanquecinas en la base verda. Alcancen de 5 a 15 cm de llarc i d'ample. Els fruts són globosos a #elipsoide, de color vert a púrpura, carnosos, en espines que es desprenen en madurar.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des de Texas (Estats Units) fins al nort de Mèxic, específicament en els estats de Durango, Zacatecas, Tamaulipas, Nou #León, Guanajuato, Chihuahua, Coahuila, Aguascalientes, Sonora i Sant Luis Potosí.[3] Es desenrolla principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 400 i 1900 metros sobre el nivell de l'mar.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus pectinatus, publicada en 1838 pel botànic belga Michael Joseph François Scheidweiler en la revista ilustrada Bulletin de l'Académie Royale dones Sciences et Belles-lettres de Bruxelles 5: 492.[5]
Més vesprada, el botànic alemà George Engelmann va traslladar l'espècie al gènero Echinocereus, per lo que va passar a cridar-se Echinocereus pectinatus. Va registrar estos canvis en llibre Memoir of a Tour to Northern Mexico: connected with Col. Doniphan's Expedition: 110, publicat en 1848.[6]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als tallos curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- pectinatus: epítet específic que prové de la paraula llatina pectĭnāles teues (que significa ‘pentinat’), en alusió a la disposició en forma de pentine de les espines.[8][9]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen tres subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus pectinatus subsp. pectinatus | Tallos globosos a cortamente cilíndrics, de 8 a 15 cm de llarc i en 20 a 23 costelles. Presenta de 3 a 5 espines centrals i de 22 a 30 espines radials. Té flors de color rosa a lavanda, en la gola castany-rojosa a blanca. | Nort de Mèxic (Durango, Zacatecas, Tamaulipas, Nou #León, Guanajuato, Chihuahua, Coahuila, Aguascalientes, Sonora i Sant Luis Potosí) | |
| Echinocereus pectinatus subsp. rutowiorum
W.Blum |
Tallos cilíndrics d'11 a 25 cm de llarc, en 15 a 23 costelles. Presenta de 2 a 7 espines centrals i de 14 a 19 espines radials. Té flors de color groc a anaranjado o blanquecino, en franges centrals més obscures.[10] | Nordest de Mèxic (Chihuahua) | |
| Echinocereus pectinatus subsp. wenigeri
(L.D.Benson) W.Blum & Rutow |
Tallos de fins a 25 cm de llarc, en 13 a 18. Presenta d'1 a 3 espines centrals 1–3 i de 14 a 20 espines radials. Té flors de color magenta. | Des de Texas al nordest de Mèxic (Chihuahua, Coahuila) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. No obstant, enfronta algunes amenaces locals. En Mèxic, part de la seua població es veu afectada per la recolecció d'eixemplars selvats en fins comercials.
Les larves d'una arna s'alimenten de la planta i han causat danys significatius en certes poblacions, encara que no s'ha determinat si esta situació representa una amenaça greu per a la supervivència de l'espècie. En algunes zones de la seua àrea de distribució, els incendis també impacten negativament en les seues poblacions naturals.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Echinocereus pectinatus es cultiva principalment com planta ornamental i es propaga fàcilment per brots basals o per llavors. És una espècie resistent i de manteniment senzill quan es respecten les seues necessitats bàsiques de cultiu.
Preferix una exposició a ple sol i un substrat ben drenado per a evitar l'acumulació d'humitat. És sensible a l'excés de rec, per lo que convé mantindre el sol més sec i fresca durant l'hivern. Un periodo de repòs hivernal adequat favorix la floració abundant en la temporada següent.
L'espècie soporta temperatures baixes i pot resistir gelades curtes de fins a –10 °C, sempre que el substrat permaneixca sec.[11]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat
-
Detall de l'àpiç
-
Planta repleta de capolls florals
-
Planta en floració
-
Planta en un frut en formació
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alicoche pentine (Echinocereus pectinatus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ «pectinatus». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ 3,0 3,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 202. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinocereus pectinatus: Goettsch, B.K., Gómez-Hinostrosa, C., Heil, K., Terry, M. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152048A121455943».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152048a121455943.en.Consultat el 2025-11-13.
- ↑ «Echinocactus pectinatus Scheidw. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ «Echinocereus pectinatus (Scheidw.) Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus pectinatus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 180. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «rutowiorum». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ «Echinocereus pectinatus». www.llifle.net. Consultat el 2025-11-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus pectinatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.