Anar al contingut

Echinopsis ancistrophora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Echinopsis ancistrophora1MW.jpg
Echinopsis ancistrophora (Echinopsis ancistrophora)

Echinopsis ancistrophora és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Bolívia fins al noroest d'Argentina.

Descripció

[editar | editar còdic]

Echinopsis ancistrophora és una espècie de cactus que creix de forma solitària o en chicotets grups. Presenta un talle deprimit-globoso que alcança fins a 8 cm de diàmetro, en una epidermis lluenta de color vert obscur.

El talle desenrolla de 15 a 20 costelles rectes, dividides en numerosos tubèrculs menuts. Les areolas duen per lo general 1 espina central —a voltes absent o excepcionalment fins a 4—, de color castany clar, ganchuda i de fins a 2 cm de llongitut. També presenta de 3 a 10 espines radials, flexibles i esteses, llaugerament curvades cap a arrere en forma de garra, de color blanquecino i de fins a 1,5 cm de llarc.

Les flors sorgixen de forma lateral i s'òbrin tant de nit com de dia. Mostren una àmplia varietat de colors que inclou el blanc —en ocasions en una tenyida rosada— i el roig intens. Poden ser fragants o inodoras i alcancen de 6 a 16 cm de llongitut, en forma d'embut curt o allargat.

Els fruts són allargats, de color vert a vert purpúreo, de textura alguna cosa seca, i medixen fins a 1,6 cm de llarc i 0,8 cm de diàmetro.[1]


Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa de l'espècie s'estén des del sur de Bolívia, en els departaments de Tarija i Chuquisaca, fins al noroest d'Argentina, comprenent les províncies de Bota, Jujuy i Tucumán.[2]

Es desenrolla principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts compreses entre els 600 i 2500 metros sobre el nivell de l'mar.[3][2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Echinopsis ancistrophora va ser descrita pel botànic argentí Carlos Luis Spegazzini i publicada per primera volta en la revista científica Anals del Museu Nacional de Buenos Aires ser. 3, 4: 492 en 1905.[3][4]

Etimologia
  • Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als tallos globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[5]
  • ancistrophora: epítet específic format a partir de les paraules gregues ankistron (que significa 'ham') i phoros (que es traduïx com 'que du'), en alusió a les espines ganchudas de la planta.[6]
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Vulnerable (VU)”. Les principals amenaces inclouen l'urbanisació, l'expansió agrícola i l'extracció d'eixemplars en fins ornamentals.[2]

Echinopsis ancistrophora es cultiva principalment com planta ornamental. L'espècie resulta adequada per a principiantes per la seua facilitat de cultiu i capacitat de florir en contes mínims. Requerix rec regular des de la primavera fins a l'autumne, permetent que la terra se seque entre cada aporte d'aigua. Durant l'hivern permaneix inactiu i necessita poca aigua, podent mantindre's sense rec en els mesos frets. La temperatura mínima per al seu creiximent segur és de 5 °C, encara que algunes plantes toleren fins a -5 °C. Per a favorir la floració en primavera, convé mantindre-la per baix de 7 °C durant l'hivern.

Necessita llum lluenta per al seu correcte desenroll, evitant l'exposició directa al sol intens del migdia. L'ombra manté el talle de color vert uniforme, mentres que l'exposició moderada al sol genera tons rojosos o marrons. L'intensitat del color depén de la cantitat de llum rebuda, pero canvis bruscs d'ombra a ple sol poden provocar cremades. La planta tolera ple sol en primavera, abans de l'aument de la calor, i requerix ombra parcial durant les hores més caloroses de l'estiu.

La propagació es realisa per mig de llavors o per hijuelos que apareixen en la base de la planta. Els hijuelos poden permanéixer units a la planta mare per a formar un grup o separar-se quan alcancen aproximadament un terç del tamany de la planta principal per a transplant individual.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 216-217. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Echinopsis ancistrophora: Ortega-Baes, P. & Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152130A121459530».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152130a121459530.en.Consultat el 2025-11-29.
  3. 3,0 3,1 «Echinopsis ancistrophora Speg. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-29.
  4. «Echinopsis ancistrophora | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-11-29.
  5. «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
  6. «Echinopsis ancistrophora» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-29.
  7. «Echinopsis ancistrophora». www.llifle.net. Consultat el 2025-11-29.