Echinopsis lateritia
Echinopsis lateritia és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Bolívia, específicament dels departaments de Chuquisaca, Potosí i Tarija.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis lateritia és una espècie de cactus de creiximent solitari. Presenta un talle de forma globosa a cilíndrica curta, en epidermis de color vert glauco, que pot alcançar fins a 60 cm d'altura i de 10 a 12 cm de diàmetro.
El talle presenta al voltant de 18 costelles rectes o llaugerament espiraladas, de vora esmolada i en muescas ben definides. Sobre estes es disponen areolas circulares i afonades, de color groguenc a gris, separades entre sí per una distància aproximada de 2 a 3 cm.
De les areolas naixen entre 1 i 3 espines centrals, curvades cap a dalt, de color pardo i en la base engrossada, que alcancen fins a 1,5 cm de llongitut, (de manera ocasional fins a 3 cm). Ademés, presenta entre 15 i 17 espines radials, llaugerament curvades cap al cos del talle, de color pardo i en una llongitut de fins a 1 cm, (excepcionalment fins a 1,5 cm).
Les flors s'òbrin durant el dia i presenten forma d'embut, en una coloració que varia de la roja rajola al roig carmín. Alcancen una llongitut d'entre 4 i 5 cm. Els fruts són globosos, semisecos i s'òbrin en madurar.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa de l'espècie es localisa en Bolívia, específicament en els departaments de Chuquisaca, Potosí i Tarija.[2][3]
Es desenrolla principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts compreses entre els 2800 i 3200 m s. n. m. El seu hàbitat característic inclou la vegetació arbustiva associada a la vall del ric Sant Joan d'Or i al seu sistema de drenage, a on troba les condicions ambientals necessàries per al seu creiximent i supervivència.[1][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinopsis lateritia va ser descrita pel botànic alemà Robert Louis August Maximilian Gürke i publicada per primera volta en la revista ilustrada Monatsschrift für Kakteenkunde 17: 151 en 1907.[2][4]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als brots globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[5]
- lateritia: epítet específic que deriva de la paraula llatina lătĕrītĭus (que significa 'fet de rajoles', 'roja rajola'), en alusió al color roig de les flors de la planta.[6][7]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en l'actualitat, no enfronta un risc elevat d'extinció.
No s'han identificat amenaces significatives per a esta espècie, ya que sol créixer sobre substrats rocosos, ambients poc accessibles i en un baix nivell d'intervenció humana, lo que reduïx considerablement el risc de #destorbament d'orige antropogénico.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis lateritia es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través de brots o llavors. Presenta un creiximent estival i no sol mostrar dificultats en el seu cultiu quan es mantenen condicions adequades. Requerix tests àmplies que permeten el desenroll d'un sistema radicular extens. El substrat deu resultar poroso i en bon drenage, de modo que facilite la aireación de les raïls. L'espècie s'adapta be a sols llaugerament àcits, en consonancia con el seu hàbitat natural d'orige volcànic.
Durant l'hivern necessita un periodo de repòs en recs molt escassos, ya que l'excés d'humitat combinat en baixes temperatures pot provocar la pèrdua de raïls. A partir de la primavera, en l'inici del creiximent, convé aumentar el rec de forma progressiva. En estiu, el rec deu mantindre's regular, sempre que el test drene correctament i no retinga aigua. En periodos d'altes temperatures, el rec pot intensificar-se si la planta es troba en creiximent actiu. Des de finals d'estiu, resulta aconsellable reduir l'aporte d'aigua per a induir un estat de semidormancia i reprendre el règim de rec hivernal en octubre.
L'espècie necessita una exposició a ple sol, encara que convé evitar el sol més intens de l'estiu. Un allumenament insuficient pot favorir un creiximent excessivament vert i bla, ademés d'aumentar el risc de pudrición per excés d'humitat.
La fertilisació no sempre resulta necessària si el substrat es troba en bon estat. En cas contrari, es recomana abonar de forma moderada durant l'estiu, especialment si la planta no s'ha transplantat recentment. A partir de finals d'estiu, convé suspendre la fertilisació per a evitar un creiximent excessiu que comprometa la resistència durant els mesos frets.
La planta tolera gelades moderades si es manté seca, en una resistència aproximada de fins a −5 °C. El manteniment inclou transplants periòdics fins a alcançar el tamany desijat. Sobre sanitat vegetal, l'espècie mostra especial susceptibilitat a infestaciones de cochinillas i àcars, com la aranya roja.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 234. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Echinopsis lateritia Gürke | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-13.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Echinopsis lateritia: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151818A121444669».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151818a121444669.en.Consultat el 2025-12-13.
- ↑ «Echinopsis lateritia | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-13.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 133. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinopsis lateritia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-13.
- ↑ «Echinopsis lateritia». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis lateritia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.