Anar al contingut

Echinopsis oxygona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Echinopsis oxygona, (Echinopsis oxygona)

Echinopsis oxygona, coneguda comunament com cacto erizo suramericà,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx pel nort d'Argentina, sur de Brasil, Paraguay i Uruguay. Ademés s'ha introduït en les illes Galápagos, KwaZulu-Natal (Suràfrica), Espanya i Tunis.

Descripció

[editar | editar còdic]

Echinopsis oxygona és una espècie de cactus que generalment forma grups, encara que els eixemplars jóvens poden presentar-se de manera individual. Posseïx un cos deprimit, de forma globosa a casi esfèrica, de color vert herba, que alcança entre 5 i 25 cm de diàmetro.

El talle presenta entre 8 i 14 costelles redonejades, en ocasions en chicotets tubèrculs. Les areolas són blanques i es troben llaugerament afonades en la superfície del talle. D'elles emergixen espines de color córneo, en les puntes més obscures i dispostes de forma estesa. S'observen entre 1 i 5 espines centrals, encara que a voltes poden estar absents; són grosses, aciculares i alcancen fins a 3 cm de llongitut. Les espines radials varien de 3 a 15, també de tipo acicular, en una llongitut màxima de 2,5 cm.

Les flors es desenrollen prop de l'àpiç del talle, són nocturnes, fragants, llargues i tenen forma d'embut. El seu color varia del rosa clar al lavanda i poden medir fins a 22 cm de llongitut. Els fruts són de color vert, en una llongitut aproximada de fins a 4 cm i un diàmetro d'uns 2 cm.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa de l'espècie comprén el nort d'Argentina, a on es troba en les províncies de Chaco, Corrents, Entre Rius, Formosa, Bota, Santa Fe i Tucumán, aixina com el sur de Brasil, en l'estat de Rio Gran do Sul, Paraguay i Uruguay.[3]

Ademés de la seua distribució original, l'espècie ha segut introduïda de forma accidental o intencionada en atres zones del món, entre les que s'inclouen les illes Galápagos, la província de KwaZulu-Natal en Suràfrica, aixina com Espanya i Tunis, a on s'ha establit fòra de la seua àrea de distribució natural.[4]

Es desenrolla principalment en el bioma subtropical, a altituts compreses entre els 50 i 1000 m s. n. m. Creix en parets i afloraments rocosos en pasturages pampeanos i boscs caducifolios.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus oxygonus, publicada en 1830 pel botànic alemà Heinrich Friedrich Link en la revista científica Verhandlungen dones Vereins zur Beförderung dones Gartenbaues in donen Königlich Preussischen Staaten 6: 419.[5][6]

Més vesprada, els botànics alemans Joseph Gerhard Zuccarini, Ludwig Karl Georg Pfeiffer i Christoph Friedrich Otto varen traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis oxygona. Varen registrar estos canvis en el llibre ilustrat Abbildungen und Beschreibung bluhender Cacteen 1: t. IV, publicat en 1838.[6]

Etimologia
  • Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als brots globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
  • oxygona: epítet específic format a partir de les paraules gregues oxys (que significa 'esmolat') i gōnos (que es traduïx com a 'vora'), en alusió a les costelles ben definides que presenten les plantes.[8][9]
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que no presenta actualment un risc elevat d'extinció a escala global.

No obstant, en algunes zones de la seua àrea de distribució existixen amenaces locals. En les planures de Brasil, les principals pressions sobre l'espècie deriven del pastoreig intensiu, el calcigue del ganado, l'expansió agrícola, la forestación en eucaliptos, la presència de gramínees invasoras i la freqüència d'incendis. En canvi, en Uruguay, Argentina i Paraguay no s'han identificat amenaces significatives que afecten de manera rellevant a les poblacions naturals de l'espècie.[3]

Usos

[editar | editar còdic]

Echinopsis oxygona es cultiva principalment com planta ornamental. Esta espècie es caracterisa per la seua gran resistència i la seua facilitat de propagació, encara que mostra sensibilitat a la fredor intensa. Baixe condicions favorables, presenta un creiximent relativament ràpit i pot formar grups numerosos, lo que la fa apreciada tant en coleccions de cactus com en jardins i rocallas.


Preferix substrats molt porosos, en un pH llaugerament àcit i baix contingut de calcàrea, pero s'adapta a distints tipos de mijos de cultiu. Requerix tests en bon drenage i espai suficient per al desenroll de les raïls, en transplants recomanats cada u o dos anys segons el creiximent de la planta. Durant l'estiu necessita recs moderats a abundants, evitant l'excés d'aigua, mentres que en hivern es manté casi seca, en una temperatura mínima d'al voltant de 0 °C per al seu repòs. La fertilisació durant l'época de creiximent es realisa en abonaments rics en potassi, lo que favorix la floració i el desenroll general de la planta.

L'exposició a la llum deu ser lluenta pero filtrada; la planta tolera el sol directe sol en horaris en menor intensitat, ya que l'excés de radiació pot causar cremades en el teixit i retardar el creiximent. Esta espècie també soporta gelades llaugeres si es manté seca durant els periodos frets, encara que temperatures estables i càlides incrementen l'èxit en el seu cultiu.

La planta es pot cultivar en tests, hivernàculs frets, rocallas o a l'aire lliure en climes adequats. Ademés, és utilisada com portainjerto per a espècies de cactus més delicades o de creiximent llent. La seua resistència a plagues i malalties és notable; no obstant, poden aparéixer problemes ocasionals, com cochinillas en raïls o tallos, cochinillas harinosas en el creiximent nou i aranyes roges, que es controlen en recs superficials o mides preventives de ventilació i substrat mineral. La podrimenta és rara i ocorre principalment per excés d'humitat o mala aireación.

La propagació es realisa de múltiples formes. Els refillols i grups grans permeten multiplicar la planta en facilitat. La sembra directa de les llavors despuix de l'última gelada germina entre 7 i 14 dies a temperatures de 21-27 °C, i les plántulas requerixen ventilació i protecció front al sol directe. Els esquejes s'obtenen tallant branques, deixant-les secar vàries semanes i després insertant-les parcialment en terra humida, cuidant que es mantinguen empinades per a que les raïls es desenrollen correctament.

Gràcies a la seua combinació de resistència, facilitat de cultiu i floració espectacular, esta planta es manté com una de les espècies més populars entre els aficionats i coleccionistes de cactus, sent valorada tant per la seua bellea com per la seua capacitat d'adaptació a distintes condicions de cultiu.[10]

Galeria

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Cacto erizo suramericà (Echinopsis oxygona)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-12-16.
  2. ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 238. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Echinopsis oxygona: Larocca, J., Machado, M., Kiesling, R., Oakley, L. & Pin, A.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151891A121447873».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151891a121447873.en.Consultat el 2025-12-15.
  4. ↑ «Echinopsis oxygona (Link) Zucc. ex Pfeiff. & Otto | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-15.
  5. ↑ «Echinocactus oxygonus | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-16.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Echinopsis oxygona (Link) Zucc. ex Pfeiff. & Otto | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-16.
  7. ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
  8. ↑ «Echinopsis oxygona» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-16.
  9. ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 174. ISBN 978-3-540-00489-9.
  10. ↑ «Echinopsis oxygona». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-15.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Echinopsis_oxygona&oldid=625311»