Anar al contingut

Echinopsis peruviana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Echinopsis peruviana (Echinopsis peruviana)


Echinopsis peruviana, també cridat Trichocereus peruvianus,[1] és un cacto arbustivo de creiximent ràpit, originari de les ales occidentals dels Vages en Perú, es troba a una altitut d'entre 2000 a 3000 m s.n.m.

A esta espècie, com també a Echinopsis pachanoi, I. terscheckii i I. lageniformis, se li crida comunament cactus San Pedro.[2][3][4] Per tindre les espines més llargues que I. pachanoi (Sant Pedro femella) a I. peruviana se li denomina cactus Sant Pedro macho.[5][6][7]


Descripció

[editar | editar còdic]

El seu creiximent és arbustivo emetent molts refillols erectos des de la base. Sol alcançar una altura de 3 a 6 m, i generalment no es pot distinguir el tronc principal. Els seus talles són cilíndrics i de color vert azulado de 5 m de llarc i 8-18 cm de diàmetro. Té de 6 a 8 costelles, amples i redonejades, en profundes muescas abans de cada aréola; l'àpiç té un clavill en forma de "V" característica de l'espècie. Les aréolas són blanquecinas o amarronadas, molt propenques entre sí. Té de 3 a 7 espines radials, grises amarronadas, una o dos radials llargues. Les florés, de color blanc, naixen prop de la punta del talle; s'òbrin de nit i tenen una forta fragància, medixen de 19-24 cm × i 3-4 cm de diàmetro; pericarpelos i tubo floral en pèls negres. El frut és oblongo, vert obscur de 5-6 cm × 3 cm de diàmetro.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Echinopsis peruviana va ser descrita per (Britton & Rose) H.Friedrich & G.D.Rowley i publicat en International Organization for Succulent Plant Study Bulletin 3(3): 97. 1974.[8][9]

Etimologia

Vore: Echinopsis

peruviana epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Perú.

Varietats
  • var. ancash (KK1688), San Marcos, Ancash, noroest Perú
  • var. ayacuchensis (KK2151), suroest Perú
  • var. cuzcoensis (KK340), Huachac, Cuzco, surest Perú
  • var. (H14192), Huntington, EE.UU
  • var. huancabamba, Piura, noroest Perú
  • var. huancavelica (KK242a), centre oest Perú
  • var. huancayo (KK338), centre oest Perú
  • var. huaraz (KK2152), Ancash, noroest Perú
  • var. matucana (KK242) Llima, centre oest Perú
  • var. puquiensis (KK1689), Puquio, Apurímac, suroest Perú
  • var. Rio Lurin (KK2147), Rio Rimac, Lima, centre oest Perú
  • var. tarmensis (KK2148), Tarma, Junín, centre oest Perú
  • var. trujilloensis, Trujillo, La Llibertat, noroest Perú
Sinonímia
  • Trichocereus peruvianus Britton & Rose
  • Trichocereus puquiensis
  • Echinopsis puquiensis
  • Trichocereus tacnaensis
  • Trichocereus torataensis

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

Esta espècie de cactus ha segut utilisada pel ser humà des de fa varis milenis. La troballa més antiga es va localisar en la Cova del Guitarrero, en la regió Áncash en Perú. En esta cova, habitada ininterrompudament des de l'any 8600 a. C., s'ha detectat una alta concentració de polen de T. peruvianus de la fase més antiga d'ocupació humana, aixina com alguns fragments de cactus, lo que testimoniaria l'introducció intencionada d'esta planta en l'interior de la cova.[2]El cactus Sant Pedro (Echinopsis pachanoi) s'utilisa fins al present com a part de la medicina tradicional andina, per eixemple en els rituals de la taula nortenya de la costa i serra nort de Perú, i el sur d'Equador.[10]

Cultiu

[editar | editar còdic]

Es multiplica a través de llavors o comunament per mig de esquejes que enraízan fàcilment.[11][12][13]Alguns cultivares molt apreciats pels coleccionistes són "Control", "Dawson 1" i "True Blue".

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Un estudi fitoquímico del 2004 liderat pel investigador peruà Víctor Manuel Reyna Pinedo de la Universitat Nacional d'Ingenieria recomana considerar a I. peruviana en la Llista Roja de la UICN com una espècie en perill d'extinció.[14]

En base en un estudi liderat per Carlos Ostolaza en 2017, està inclós en la Llista Roja de la UICN com una espècie de preocupació menor.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Ostolaza (2019): 71.
  2. ↑ 2,0 2,1 «The oldest archeological data evidencing the relationship of Homo sapiens with psychoactive plants: A worldwide overview».Journal of Psychedelic Studies.3(2)
    63–80.ISSN 2559-9283.doi:10.1556/2054.2019.008.Consultat el 2022-04-07.
  3. ↑ «Exploration of the nutritional profile of Trichocereus terscheckii (Parmentier) Britton & Rose stems».Journal of the Professional Association for Cactus Development.ISSN 1938-663X.Consultat el 2022-04-07.
  4. ↑ «New mescaline concentrations from 14 taxa/cultivars of Echinopsis spp. (Cactaceae) (“Sant Pedro”) and their relevance to shamanic practice».Journal of Ethnopharmacology.131(2)
    356–362.doi:10.1016/j.jep.2010.07.021.Consultat el 2022-04-07.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Echinopsis peruviana (amended version of 2013 assessment)».The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152559A121478605..International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152559a121478605.en.Consultat el 2022-04-07.
  6. ↑ «Estudie químic del cactus "Sant Pedro Macho" (Echinopsis peruviana)».UNI-Tesis.Universitat Nacional d'Ingenieria.Llima:Consultat el 6 d'abril de 2022.
  7. ↑ Ostolaza (2019): 420.
  8. ↑ «Echinopsis peruviana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de juny de 2013.
  9. ↑ Echinopsis peruviana en PlantList
  10. ↑ «Declaren Patrimoni Cultural de la Nació als coneiximents, sabers i usos del cactus Sant Pedro» (en és). elperuano.pe. Consultat el 2024-09-20.
  11. ↑ «▷ TOT sobre el Cactus de Sant Pedro - ¿Com és, contes, rec, etc...» (en és). Cactus, suculentes.. I més. Consultat el 2022-04-07.
  12. ↑ «Takeaway Tek (how to germinate cacti seeds)» (en en-au). Herbalistics. Consultat el 2022-12-29.
  13. ↑ «Coke bottle tek: A terrarium technique» (en en-au). Entheogenesis Australis. Consultat el 2023-07-14.
  14. ↑ «Phytochemical study of Echinopsis Peruviana».Revista de la Societat Química del Perú.80(3)
    202–210.ISSN 1810-634X.Consultat el 19 de juny de 2019.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Rowley, G. D. 1974. Reunion of the genus Echinopsis. Int. Organ. Succ. Pl. Study Bull. 3(3): 93–99.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Echinopsis_peruviana&oldid=583288»