Echinopsis uyupampensis

Echinopsis uyupampensis (Echinopsis uyupampensis)

Echinopsis uyupampensis és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Perú fins al nort de Chile.

Descripció

Echinopsis uyupampensis és una espècie de cactus de creiximent arbustiu que es ramifica des de la base, formant brots rastreros en branques decumbentes o péndulas. Estes branques alcancen entre 1 i 2 m de llongitut i presenten un diàmetro de 4 a 8 cm. Els brots jóvens són de color vert opac i, en l'envelliment, adquirixen tonalitats grisa-verdosas.

Els brots mostren entre 7 i 9 costelles crenadas, d'uns 2,5 cm d'esgambi i entre 7,5 i 12,5 mm d'altura. A lo llarc de les costelles es disponen aréolas redones en una pilosidad de color gris a marró clar, la qual van perdent en l'edat. Tenen un diàmetro de 5 a 7,5 mm i estan separades entre sí per 1 a 2 cm. De cada aréola sorgixen espines ben diferenciades segons la seua posició: en l'àpiç són negres a marrons, mentres que en la part mija i inferior dels brots són grisos. Es distinguixen de 7 a 10 espines radials rígides, fortes i aciculares, en una llongitut de 2 a 15 mm. Les espines centrals, entre 3 i 6 per aréola, són més sobreixents, rectes i subuladas, en un diàmetro aproximat d'1,5 mm i una llongitut que oscila entre 2 i 8 cm.

Les flors es desenrollen prop de l'extrem dels brots i medixen entre 13 i 19 cm de llongitut. S'òbrin a la vespradeta o durant la nit i són aromàtiques. El receptàcul floral presenta escamas subuladas, carnosas i verts, de 2 a 5 mm de llarc, proveïdes de pèls marró obscur. La cambra nectarífera és tubular, en un diàmetro de 3 a 4 mm i una llongitut d'1,3 a 2,3 cm. El tubo floral medix entre 4 i 6,5 cm de llarc i entre 2 i 3 cm d'ample en la seua part superior; el seu interior és blanc-verdoso i l'exterior vert grisáceo, cobert de pèls similars als del receptàcul i de escamas subuladas, vert obscur, de més d'1 cm de llongitut.

Els estams són blancs, tornant-se verts en la part inferior, i s'inserten a 2–3 cm de la base del tubo, estenent-se fins al seu extrem superior. El estil és vert pàlit, a voltes en l'àpiç blanc o marró, medix entre 10 i 11 cm de llongitut i presenta un diàmetro d'1 a 2 mm. Els lòbuls del estigma, en número de 13 a 16, són groc-blanquecinos i alcancen entre 14 i 18 mm de llongitut. Els tépals medixen entre 5 i 8 cm de llarc i entre 1 i 2 cm d'ample; presenten l'àpiç serrat o pla, terminat en un mucrón, i una base estreta que ocupa entre dos terços i tres quartos de la seua llongitut. Els tépals externs són més curts, de forma espatulada i en àpiç puntagut, mentres que els interns són blancs o llaugerament rosats.

El frut és una pseudobaya de color vert obscur, d'uns 4 cm de llarc i 3 cm de diàmetro, en l'àpiç romo. En el seu interior, la cavitat ovàrica presenta funículs blancs. Les llavors són menudes, d'aproximadament 1,2 mm de llarc, 1 mm d'ample i 0,6 mm de gruixa, en testa negra lluenta i una regió fil-micropilar basal, ovalada i de color negruzco.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén a lo llarc de la franja surandina i costera del Pacífic sudoriental. En Perú, està present en el sur del país, concretament en el departament de Arequipa, a on es localisa en les montanyes de la part baixa de la vall del riu Tambo, aixina com en el departament de Moquegua, especialment en la regió de Ilo. Des d'allí, la seua distribució continua cap al nort de Chile, a on es troba en la Regió de Arica i Parinacota, en la província de Arica.

L'espècie habita preferentment en biomas àrits i semiáridos, característics d'esta zona del desert coster del Pacífic. Es desenrolla sobretot en penya-segats i ales rocoses propenques a la costa, a on les condicions són extremes, en escasses precipitacions i alta insolación. Les seues poblacions se situen generalment a altituts compreses entre els 400 i 600 m s. n. m., lo que reflectix la seua adaptació a ambients secs i pedregosos en influència marina.

Taxonomia

La primera descripció d'esta espècie va ser com Trichocereus uyupampensis publicada en 1936 pel botànic alemà Curt Backeberg en el seu llibre Kaktus-ABC: 412.

Més vesprada, els botànics Heimo Friedrich i Gordon Douglas Rowley varen traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis uyupampensis. Varen registrar estos canvis en la revista científica I.O.S. Bulletin; Journal of the International Organization for Succulent Plant Study 3: 99, publicada en 1974.

Etimologia

• Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als brots globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.
• uyupampensis: epítet geogràfic que fa referència a la regió de Uyupampa, en la regió peruana de Arequipa, lloc a on es troba l'espècie. El sufix llatí -ensis és comú en la nomenclatura científica per a indicar orige o pertinença.

Usos

Echinopsis uyupampensis es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa per mig de llavors o esquejes, encara que és rara de vore en les coleccions.

Galeria

• 
  Porte de la planta
• Detall de l'extrem superior del talle
  Detall de l'extrem superior del talle
• 
  Detall de les areolas lanosas
• 
  Detall de les areolas sense llana
• Planta en el Jardí de plantes de París
  Planta en el Jardí de plantes de París