Anar al contingut

Echium salmanticum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Echium salmanticum 20140822 a.jpg
Echium salmanticum (Echium salmanticum)


Echium salmanticum Lag. és una espècie de planta pertanyent a la família de les boragináceas.

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Echium salmanticum és un endemisme que es troba preferentment en terrenys de la replanell castellà del pis meso-supramediterraneo sec arcilloso-calcáreo-subnitrófilo.

Es troba en comunitat en atres tipos de plantes característiques. L'associació de Echium salmanticum, Carduus granatensis i Verbascum pulverulentum es desenrolla freqüentment en terrenys degradats per la mà de l'home com escombreras, afores de camps de cultiu i zones pròximes a les poblacions.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una herba perenne, en fins a 50 talles, serícea. Tallos de fins a 80 (-100) cm, erectos o ascendents, generalment simples, naixent en l'aixella de les fulls d'una roseta basal, en indumento simple de bolets llarcs i palesos. Fulls aguts, en indumento simple de bolets més o menys palesos; les de la base de fins a 45 x 5 cm, estretament elíptiques, agudes, gradualment estretides en un peciol curt, formant una roseta ben marcada; les caulinares de fins a 11 x 2’5 cm, estretament lanceoladas, de base llaugerament auriculada o cuneada. Inflorescència espiciforme, rara volta paniculada, laxa, en numerosos cims; cims multifloras, allargant-se fins a 15 cm en la fructificació. Bràctees de 3’5-7 x 0’6–2 mm, generalment més curtes que el cáliz, linear-lanceoladas, de base llaugerament auriculada. Florés cortamente pediceladas. Cáliz en lòbuls de 3-6 x 1-1’5 (-2) mm, linear-lanceolados o lanceolados, llaugerament acrescentes i ovado-lanceolados o estretament ovats en la fructificació, subobtusos, en indumento simple de bolets curts i en general alguns pèls glandulares bi o tricelulares. Corola de 6’5-9 (-10) mm, infundibuliforme, subactinomorfa, abruptament eixamplada en el punt d'inserció dels estams, en tubo de 2-3’5 mm, ben marcat i llim de (5’5-) 6’5-8’5 (-10) mm de diàmetro, blau en tubo blanquecino en pèls curts i escassos per casi tota la superfície externa del llim, a voltes absents. Androceo en els 5 estams largamente exertos, en filaments glabros i rojosos. Núculas de 2-2’5 x 1’2-1’8 mm, llaugerament tuberculado-rugosas, grisos. 2n= 16.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Echium salmanticum va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Tabl. Encycl. 1: 412 (1792)[2]

Citologia

[editar | editar còdic]

Número de cromosomas de Echium salmanticum (Fam. Boraginaceae) i táxones infraespecíficos: n=8[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]
  • Echium: nom genèric que deriva del grec echium, lo que significa escurçó, per la forma triangular de les llavors que recorden vagament al cap d'un escurçó.
  • salmanticum: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Salamanca.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Real Jardí Botànic
  2. «Echium salmanticum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de setembre de 2013.
  3. Estudis cariológicos de Boraginaceas espanyoles. II. Echium L. Luque, T. (1984) Lagascalia 13(1): 17-38
  4. «Echium salmanticum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]