Ecocardiografía

Ecocardiografía

Un ecocardiograma anormal. L'image mostra un defecte del tabic ventricular a mitat del múscul. La traça avall a l'esquerra mostra el cicle cardíac la marca roja el moment en el cicle cardíac en que l'image va ser capturada. Els colors són usats per a representar la velocitat i la direcció del fluix de la sanc.

La ecocardiografía, també coneguda com a ultrasò cardíac o ecocardiograma, és una tecnologia sanitària que usa tècniques estàndars d'ultrasò (ecografia) per a produir imàgens en rebanadas de dos dimensions del cor. Ademés, els últims sistemes d'ultrasò ara ampren imàgens en temps real en 3D.

Des dels seus inicis, s'han anat millorant les tècniques d'image; els modos A i B (unidimensionals) es varen perfeccionar al modo M. Est, encara és usat en freqüència sobretot per a medir parets i cavitats cardíaques en major precisió, representa en la pantalla un únic fes del modo 2D i s'usa de manera complementària a est.

Actualment, el modo més utilisat és el 2D que nos permet obtindre imàgens en temps real i en dos dimensions (corts plans del cor, en distints eixos). Ademés, es pot complementar en atres tècniques com el Doppler tisular o contrasts. Recentment, s'està estenent l'us de la ecocardiografía en 3D.

Ecocardiografía transtorácica

El ecocardiograma estàndar, es denomina ecocardiograma transtorácico i es realisa colocant el transductor sobre la paret toràcica obtenint les imàgens a través d'ella. Variant la posició i orientació del transductor podem obtindre imàgens de distints plans del cor. A saber:

• Posició paraesternal: colocant el transductor en la regió paraesternal, es pot dirigir el fes d'ultrasons en distints eixos per a observar les estructures cardíaques. L'eix més important és l'eix llarc de cavitats esquerres. Atres possibles eixos són: eix llarc d'entrada al ventrícul dret (VD), eix llarc d'eixida de el VD i eixos curts paraesternales (per a l'observació de les vàlvules).
• Posició apical: el transductor es coloca en el 5.º espai intercostal esquerre. Nos permet vore el cor en corts coronales.
• Posició subcostal: coloquem el sensor per baix del vorell costal inferior. S'usa sobretot en pacients en malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC). Degut a que l'aire interferix en les ones del transductor provocant artefactes en l'image.
• Posició supraesternal: es coloca el transductor en el buit supraesternal. S'usa per a la visualisació de l'artèria aorta sobretot.

Ecocardiografía d'estrés

Consistix en realisar un ecocardiograma al mateix temps que se somet al pacient a un estrés, be per esforç físic o per mig de l'us de fàrmacs.

Evaluant el moviment de les parets cardíaques en repòs i comparant-ho despuix en el rendiment miocárdico durant l'esforç, s'obté una série d'indicadors de isquemia inductible que poden assignar-se als diferents territoris coronarios.

Normalment s'utilisa l'esforç físic per a provocar l'estrés cardíac i preferentment la bicicleta estàtica, que permet obtindre imàgens simultàneament a l'eixercici. Si no és possible la realisació de la prova d'esforç física s'utilisen fàrmacs que aumenten la freqüència cardíaca (prova d'esforç farmacològica); generalment s'usa una infusió de dobutamina.

Este tipo de ecocardiograma s'usa fonamentalment per al diagnòstic de isquemias miocárdicas i per a establir el pronòstic de pacients de població general i despuix d'un infart de miocardi, aixina com per a realisar seguiment de les intervencions percutáneas.

Vore també

• ecografia
• electromedicina
• tecnologia sanitària

Bibliografia

• D. ZIPES, P. LIBBY, R. BONOW, E. BRAUNWALD: “Tractat de cardiología”, 7.ª edició, Volum 1. Editorial Elsevier Saunders. Madrit, Espanya, 2007. Cap 11..
• MA GARCIA FERNANDWZ Doppler Tissue Imaging. M.A. García Fernández, J. Zamorano, J. Azevedo (Ed). Editorial McGraw-Hill Interamericana. Madrit. 1998.

ISBN 84-486-0187-4.

• MA GARCIA FERNANDEZ Pràctica de la Ecocardiografía de Contrast. M.A. García Fernández, J. Editorial ENE. Madrit. 1999.

ISBN 84-85395-57-3. M A GARCIA FERNANDEZEcocardiografía Bàsica: per al Mege General i el Internista. M.A. G (Ed). Editorial ENE. Madrit. 2000. ISBN 84-85395-59-X.

• MA GARCIA FERNANDEZ Procediments en Ecocardiografía. M.A. García Fernández i coll.

(Eds). Editorial McGraw-Hill Interamericana. Madrit. 2004. ISBN 84-486-0564-0.

• MA GARCIA FERNANDEZ Contrast Echocardiography in Clinical Practice. M.A. García Fernández i J.Zamorano (Eds). Editorial Springer Verlag. Madrit. 2004. ISBN 88-470-0237-0.
• MA GARCIA FERNANDEZ Manual de Ecocardiografía. M.A. . Editorial Edimed. Madrit. 2004.

ISBN 84-688-9698-5.

• LUIS RODRÍGUEZ PADIAL: “Ecocardiografía clínica”, editorial Aula Mèdica. Madrit, 2002.1ª edició.