Ecocidio
El ecocidio és un neologisme que en principi, fa referència a qualsevol dany massiu o destrucció ambiental d'un territori determinat, part d'un o més països, o be, en conseqüències a escala global. Encara se seguix treballant en una definició més precisa de ecocidio en l'objectiu de tipificar-ho com un crim en contra de la humanitat.
El ecocidio pot ser irreversible quan un ecosistema sofrix un dany més allà de la seua capacitat de regenerar-se. Este terme se sol associar en el dany causat per un agent viu que directa o indirectament pot infligir un ecocidio, matant suficients espècies en un ecosistema per a interrompre la seua estructura i funció.[1]
El ecocidio també pot ser el resultat de contaminació massives tals com l'abocada de rebujos d'indústries o contaminació per pesticidas que destruïxen la fauna i flora local. Una definició més laxa de ecocidio és la que inclou la destrucció causada per espècies per desequilibris ecològics. Per eixemple, baix esta definició es pot concloure que les algues blava-verdosas varen cometre ecocidio sobre el mig ambient del precámbrico, basat en una química reductora, en lliberar cantitats massives d'oxigen al mig ambient. Els organismes per als que l'oxigen era venenós varen desaparéixer mentres que les algues i atres organismes es varen adaptar a un mig ambient en una química basada en l'oxidació.[2]
Definició
[editar | editar còdic]El Panel d'Experts Independents per a la Definició Llegal de Ecocidio, convocat per la Fundació Stop Ecocide, va descriure el ecocidio en 2021 com «qualsevol acte ilícit o arbitrari perpetrat a sabiendas de que existix una provabilitat substancial de que cause danys greus que siguen extensos o duradors al mig ambient.». [3][4][5]
El ecocidio pot ocórrer en o sense intenció. L'advocada ambientalista Polly Higgins va distinguir entre ecocidio determinable i no determinable, considerant que el primer té una causa humana clara, mentres que el segon no. Un eixemple de ecocidio no determinable és la destrucció causada per fenomens meteorològics extrems relacionats en el canvi climàtic. [6]
Arthur H. Westing va analisar l'element de l'intenció en relació en el ecocidio, afirmant que «l'intenció no solament pot ser impossible d'establir sense admissió, sino que, cree, és essencialment irrellevant». [7][8]
Dret internacional
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Arthur Galston va ser el biòlec nortamericà que va falcar la paraula "ecocidio" en 1970 per a denunciar l'us del verí Agent Taronja en la Guerra de Vietnam (Indochina). La va usar en febrer d'eixe any, en la Conferència Crims de Guerra i la Consciència Americana (War Crimes and the American Conscience), que es va portar a terme durant la Guerra de Vietnam.[9]
La proposta de Galston va tindre eco en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Mig ambient Humà, celebrada en Estocolm en 1972. Olof Palme, primer ministre de Suècia, va utilisar el terme formalment en la mateixa, calificant la destrucció ambiental massiva com un crim que requeria atenció internacional. La ONU va treballar en un còdic de "crims contra la pau i la seguritat de la humanitat", per lo que en els borradors originals, el dany ambiental greu estava inclós com un crim autònom. [10][11]
Aixina mateix, en esta época, va escomençar a guanyar força l'idea de que la Naturalea té drets propis, que no és sol com a recurs per al ser humà, i va començar a formar-se un cos emergent de lleis conegut com a 'jurisprudència de la Terra'.[12]
Polly Higgins en 2010 va propondre una esmena al Estatut de Roma davant la Comissió de Dret Internacional de les Nacions Unides.[13]
Els defensors de convertir el ecocidio en delicte ecològic i un crim internacional argumenten que es deu fer per a protegir els drets humans i el mig ambient. No obstant, alguns dels seus oponents argumenten que fer-ho criminalisaria al conjunt de la raça humana,[14]pretext que no resulta d'acort en el Dret Penal Internacional, ya que el mateix solament perseguix als responsables dels delictes.
No existix cap llei internacional contra el ecocidio que s'aplique en temps de pau, pero l'Estatut de Roma tipifica com a delicte de crim de guerra (en el seu artícul 8.2.b): [15]
iv) Llançar un atac intencionalment, a sabiendas de que causarà pèrdues incidentales de vides, lesions a civils o danys a bens de caràcter civil o danys extensos, duradors i greus al mig ambient natural que serien manifestament excessius en relació en la ventaja militar concreta i directa de conjunt que es preveja;
En el Dret internacional europeu, s'ha aprovat en 2024 d'una Directiva sobre la protecció del mig ambient per mig del Dret penal, que inclou crims comparables al ecocidio.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1998) Environmental Encyclopedia, 2nd edició (en anglés), Detroit: Gale. ISBN 0-8103-9314-X.
- ↑ J. William Schopf. «Paleobiology of the Precambrian: The Age of Blue-Green Algae», Evolutionary Biology, Springer. ISBN 978-1-4615-6946-6.
- ↑ «Llegal Definition of Ecocide».
- ↑ Siddique, Haroon. Llegal experts worldwide draw up 'historic' definition of ecocide, The Guardian.
- ↑ https://static1.squarespace.com/static/5ca2608ab914493c64ef1f6d/t/60i439ada9c617141dona5d282/1625569715267/ES+SE+Foundation+Commentary+and+core+text+ES+rev3.pdf
- ↑ Eichler, Lauren (4 de setembre 2020). “Ecocide Is Genocide: Decolonizing the Definition of Genocide”. Genocide Studies and Prevention 14 (2): 104–121. doi:. ISSN 1911-0359.
- ↑ Westing, Arthur H.. “Arms Control and the Environment: Proscription of Ecocide”. Bulletin of the Atomic Scientists 30: 24–27 [26]. doi:. Bibcode: 1974BuAtS..30a..24W.
- ↑ “Marx, Lemkin and the genocide–ecocide nexus” . The International Journal of Human Rights 18 (3): 298–319. doi:. ISSN 1364-2987.
- ↑ «El crim de ecocidio en temps de guerra i de pau. D'Arthur W. Galston (1920-2008) a Polly Higgins (1968-2019)» (en és). Ecologia Política. Consultat el 2026-04-22.
- ↑ «El crim de ecocidio en temps de guerra i de pau. D'Arthur W. Galston (1920-2008) a Polly Higgins (1968-2019)» (en és). Ecologia Política. Consultat el 2026-04-22.
- ↑ «Wayback Machine». www.ieee.es. Archivat des d'el original, el 2025-10-06. Consultat el 2026-04-22.
- ↑ «The story of earth jurisprudence» (en anglés). Gaiafoundation.org. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2014. Consultat el 15 d'agost de 2014.
- ↑ Gauger, Anja (2012). Ecocide is the Missing 5th Crime Against Peace (en anglés), Universitat de Londres. ISBN 9780957521056.
- ↑ Posel, Susanne. «Ecocide: The Push to Criminalize Humanity For the Sake of Saving the Planet» (en anglés). RiseEarth. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2015.
- ↑ «Articule 8 Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional» (en és). Iberley. Consultat el 2026-04-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecocidio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.