Edats del home (Cortona)

Detall de la Edat d'argent

Detall de la Edat del ferro

Les Edats del Home és un cicle de quatre fresca de Pietro dona Cortona, dos de les escenes de les quals daten de 1637 i atres dos de 1641, que decoren les parets laterals de la Sala della Stufa del Palau Pitti de Florencia.

Les escenes constituïxen, junt en el Triumfo de la Divina Providència del palau Barberini de Roma, les fresca de les sales dels planetes del mateix palau Pitti, aixina com les Històries de Eneas del palau Pamphili de la plaça Navona de Roma, un dels moments culminants de l'art pictòric de Cortona i, més en general, de la pintura a la fresca barroca italiana.

Història

Edat d'or

En 1637, Pietro dona Cortona, durant un viage que va dur a Bolonya al seu amic Giulio Cessara Sacchetti, que acabava de ser nomenat moradura de la ciutat emiliana, es va detindre durant una llarga estància en Florencia, que va durar en total més de sèt anys, intercalados en tres ocasions per vàries tornades a Roma. Durant esta época, el pintor toscano va deixar en la ciutat del Gran Ducado algunes de les obres més importants del seu catàlec i del Barroc italià, a saber, les fresca que representen les Quatre Edats del Home per a la Sala della Stufa i els de les Sales dels planetes, abdós en el Palau Pitti. Provablement gràcies a l'intercesión de Sacchetti, Cortona va accedir a la petició de Fernando II de Médici per a decorar la Sala della Stufa, originalment destinada a camerino del Gran Duc, d'acort en el proyecte iconográfico elaborat per Miguel Ángel Buonarroti el Jove, en la residència del qual es trobava Cortona. El cicle incloïa quatre escenes distintes en les parets laterals de la sala, que representaven les diferents Edats del Home (en orde; or, argent, bronze i ferro), tema pres de Les metamorfosis d'Ovidio.

Edat d'argent

En 1637, en només dos mesos, Cortona va eixecutar la Edat del Bronze i l'Edat del Ferro. Els treballs no varen tardar en començar, fins al punt de que en una carta enviada a Roma el 20 de juliol de 1637 (aproximadament un més despuix de la seua arribada a Florencia) dirigida a la moradura Francesco Barberini, el pintor dia «Pensava poder avisar a La seua Eminència de tot el viage de la moradura Sacchetti, pero he tingut que quedar-me ací en Florencia, per a fer dos fresca per a La seua Eminència, que un és d'edat d'or i l'atre d'argent, i a finals d'agost els hauré terminat en tota seguritat, i llavors, si és del gust de La seua Eminència, continuaré el viage».

Una carta posterior datada el 13 de setembre del mateix any, enviada també al mecenes Barberini en Roma, dona fe de que les pintures estaven casi terminades, mentres que el gran duc Fernando II manifestava les seues intencions de que el cicle continuara en les atres dos que faltaven, encara que Cortona no va mostrar cap compromís formal, puix era conscient de que tindria que retornar a Roma per a completar el Triumfo de la Divina Providència: « Yo ací em trobe al final de les dos històries per a la fresca, només em falta el retoc, que una és la de l'or, l'atra la del argento. En esta sala falten la del coure (bronze) i la del ferro. El seu Alteza em va preguntar si tenia el pensament de fer el viage a Lombardía quan haguera terminat les dos, i de tornada a Florencia fer les atres dos. Vaig respondre que tenia el pensament de tornar pel camí de Loreto; i aixina no va dir més. Pero S.S. està ben informat de les obligacions que tinc en. S.S. està ben informat de les obligacions que tinc en La seua Excelència [per a la terminació de la volta del palau Barberini]... no obstant no m'he compromés en cap paraula, pero estos senyors em diuen sempre que La seua Excelència desija i voldria que yo terminara esta sala, la terminació de la qual duria atres dos mesos».

Despuix del breu viage a Venècia i la tornada a Roma, no existixen senyes precises sobre la segona estància del pintor en Florencia. Lo que sí sabem en certea és que en 1639 estava terminant la volta Barberini en Roma, fins al punt de que en una carta enviada en setembre d'eixe any a Miguel Ángel Buonarroti el Jove, Cortona expressava la seua esperança de retornar a Florencia cap a març del nou any, és dir, en 1640, per a terminar l'obra que havia començat. Durant 1640-1641, el pintor va estar per tant en Florencia per a completar els atres dos fresca que faltaven de la série de Sala della Stufa, a on va rebre l'encàrrec de les Sales dels planetes, per lo tant les fresc de les Edats d'Or i d'Argent.

Existixen varis dibuixos preparatoris de Cortona per a les quatre escenes, varis dels quals es troben en el Museu de Princeton, en el Gabinet d'Estampes de Roma i en la Galeria dels Uffizi, mentres que uns atres estan en Viena.

Descripció

Edat del bronze

Edat del ferro

En l'edat d'or, Ovidio va imaginar un entorn sense eixèrcits, a on la gent vivia en l'ociositat sin temor a castics ni amenaces, '[...] sense necessitat d'eixèrcits, la gent vivia tranquilament en braços de l'ociositat. Lliure, no tocada per la despalladora, no llaurada pel llaurat, la terra ho produïa tot per sí mateixa i els hòmens, satisfets en els aliments naixcuts espontàneament, arreplegaven fraules, fresones de montanya, cireres cornalines, mores amagades entre les espines dels albarzers i bellotes que caïen de l'arbre aéreu de Júpiter. Era l'eterna primavera: en soplos tébeus els Céfiros acariciaven les flors naixcudes sense llavor, i immediatament la terra sense llaurar produïa fruts, els camps sense llaurar es ruborizaban en mechons madurs. Aixina, l'escena representa un clima i un paisage ideals i incontaminados, en un roure (símbol de força) del que cauen bellotas, algunes d'elles recollides per un jove que trepa per ell, en un home que toca la lira davall i una donzella que coloca una corona de llorer sobre el seu cap. A la dreta hi ha atres figures en actitut serena i jovial, mentres que en el centre de l'escena es veu un chiquet montat en un lleó manso, lo que identifica precisament l'era de la pau.

L'edat d'argent és descrita per Ovidio com una época de sembra dels camps: «Quan Saturn va ser expulsat a les tenebres del Tàrtar i el món va caure baix el domini de Júpiter, es va impondre l'edat d'argent, pijor que la d'or, pero més preciosa que l'edat leonada del bronze. Júpiter va reduir l'antiga duració de la primavera i va dividir l'any en quatre estacions: hivern, estiu, un autumne variable i una primavera curta. Llavors per primera volta l'aire es va tornar ardent per la calor abrasador, o es va congelar en gèl pel vent tallant; llavors per primera volta varen servir de cases, i varen ser coves, densos arbustos, branques unides per fibres; llavors en llargues regates varen sembrar gra, i les vaquillas gimieron baix el pes del jou. D'esta manera, els elements de l'agricultura són la part central de l'escena, com els mechons de blat que sosté una de les tres dònes cobertes baix la vela a la dreta, algunes ferramentes davant d'elles, mentres que a l'esquerra hi ha unes figures dedicades a la sega, en una dòna tombada junt a uns fruts davant d'elles. Al fondo, a l'esquerra, un home espenta un bou i un atre du al muscle un animal sacrificat, mentres que en el fondo central hi ha atres hòmens esquilando ovelles.

La tercera edat és la del bronze, que en Les Metamorfosis es descriu com més cruel i propensa al «horror de les armes» (que de fet es mostren en el centre, depositades pels bàrbars derrotats, disposts en primer pla en la part inferior esquerra de l'escena), «pero no malvada».. Al fondo, a la dreta, apareix l'emperador victoriós assentat en un tro aclamat pels soldats, mentres que a l'esquerra es veu una arquitectura en columnes. La presència del mencionat temple, aixina com del vell en una taula explicant a atres figures, i la figura de l'emperador simbolisant la guerra, mostren que l'época «no és perverso», en el sentit de que no està presa de la locada absoluta, sino que, no obstant, es rig per lleis i una certa disciplina, tant sagrada com a civil, com va poder ser el cas del Imperi romà.

L'última representació és la de l'edat de ferro, en la que es transpone el context de guerra i actes de violència que domina esta etapa, que també està feta d'enganys i complots: «Aixina es va extraure l'amolador ferro, i més amolador encara l'or: i va aparéixer la guerra, que es combat en abdós, i es llancen armes en mans ensanguinades. Es viu del robo: el hoste està a merced de el seu amfitrió, el sogre del seu gendre, i la concòrdia entre germans és rara. El home trama la mort de la seua dòna, i ella la del seu cònjuge; terribles madrastres agiten lívidos verins; el fill aguaita davant els anys del seu pare.»

Bibliografia

• Briganti, G. (1982). Pietro dona Cortona o della pittura barocca (en it), Florencia: Sansoni Editore Nuova.
• Lo Bianco, Anna (1992). Pietro dona Cortona i la gran decorazione barocca (en it), Florencia: Giunti. ISBN 88-09-76168-5.

Vore també

• Pietro dona Cortona
• Palau Pitti
• Sales dels planetes