Efecte Massenerhebung
El efecte Massenerhebung (alemà per a «elevació de massa de montanya») descriu la variació en la llínea de creiximent d'arbres basat en el tamany i ubicació d'una montanya. En general, les montanyes rodejades de grans cordilleres tendiran a tindre llínees d'arbres més altes que les montanyes més aïllades per la retenció de calor i la direcció en que bufa el vent. Este efecte és important per a determinar patrons climàtics en les regions montanyoses, puix inclús regions d'altitut i latitut similars poden tindre climes molt més càlits o més frets d'acort a les cadenes montanyoses que les rodegen.[1][2]
Per eixemple, en Borneo, el parc nacional de Gunung Palung, ubicat en la costa, té un bosc musgoso als 900 m d'altura, mentres que el bosc montano en Gunung Mulu comença als 1200 m, i a 1800 m en el mont Kinabalu.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Schröter, C. (1908). Dones Pflanzenleben der Alpen: Eine Schilderung der Hochgebirgsflora (en alemà), Zurich, Switzerland: Verlag von Albert Raustein.
- ↑ Nature.229(5279)
- 44–45.doi:10.1038/229044a0.
- ↑ MacKinnon, K.; Hatta, {{{nom2}}}; Halim, {{{nom3}}}; Mangalik, {{{nom4}}} (1998). The Ecology of Kalimantan, London: Oxford University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Massenerhebung» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.