Borneo

Borneo

Plantilla:Ficha d'illa Borneo (en malayo: Borneo, en indonesi: Kalimantan) és la tercera major illa del món (despuix de Groenlàndia i Nova Guinea) està ubicada en el surest d'Àsia, en el centre d'Insulindia. Administrativament, l'illa es troba dividida entre Brunei, Malàsia i Indonèsia, sent l'única illa del món compartida per tres països. Els indonesis es referixen a l'illa en l'idioma indonesi com Kalimantan. La regió de Malàsia en Borneo se sol cridar Malàsia Oriental o Borneo malayo. La nació independent de Brunei ocupa dos menuts enclavaments en la costa nort, i és el país més ric i desenrollat de l'illa.

Borneo es troba dividida en vàries províncies i estats:

• Les províncies de Borneo Central, Borneo Meridional, Borneo Septentrional, Borneo Occidental i Borneo Oriental, en el sur de l'illa, pertanyents a Indonèsia.
• Els estats de Sabah i Sarawak, i el territori federal de Labuán, en el nort de l'illa, pertanyents a Malàsia.
• Brunei, estat independent, en dos menuts enclavaments en la part central de la costa nort de l'illa.

Etimologia

L'illa és coneguda per molts noms. Internacionalment es coneix com Borneo, derivat del contacte europeu en l'Imperi de Brunei en el XVI durant l'Era dels Descobriments. En un mapa d'al voltant de 1601, es fa referència a la ciutat de Brunei com Borneo, i també s'etiqueta a tota l'illa com Borneo. El nom Borneo pot derivar de la paraula en sánscrito váruṇa (वरुण), que significa "aigua" o Varuna, el deu hindú de la pluja.

La població local ho cridava Klemantan o Kalimantan, que va derivar de la paraula sánscrita Kalamanthana, que significa "temps ardent" possiblement per a descriure el seu clima tropical càlit i humit. L'historiador indonesi Slamet Muljana sugerix que el nom Kalamanthana deriva dels térmens sánscritos kala]' (temps o estació) i manthana (agitar, encendre o crear fòc per fricció), que possiblement descriu la calor del clima.

En époques anteriors, l'illa era coneguda en atres noms. En 977, Registres chinencs va començar a utilisar el terme Bo-ni per a referir-se a Borneo. En 1225, també va ser mencionada pel funcionari chinenc Chau Ju-Kua (趙汝适). El manuscrit javanés Nagarakretagama, escrit pel poeta de la cort Majapahit Mpu Prapanca en 1365, menciona l'illa com Nusa Tanjungnagara, que significa l'illa del Regne de Tanjungpura. No obstant, en el mateix manuscrit també es mencionen Barune (Brunei) i atres entitats polítiques de l'illa.

Història

El descobriment per a occident de l'illa de Borneo va ser realisat pels navegants Juan Sebastián Elcano i Fernando de Magallanes, els qui varen arribar a les seues costes en l'any 1521. L'història de Borneo està estretament relacionada en Filipines. Quan l'archipèlec filipí va ser somés pel navegant espanyol Miguel López de Legazpi, una floteta del sultà de Borneo va auxiliar als príncips de Manila, ya que un d'aquells príncips era oriunt de Borneo.

En 1577, quan un pretenent al tro de Borneo cridat Sirela va solicitar el respal d'Espanya, el governador espanyol de Filipines, Francisco de Sande, va salpar de Manila en una esquadra de 30 bajeles i 2200 hòmens. Proclamat Sirela rei, el nou monarca va prestar homenage a Espanya i va oferir als espanyols el territori de Sabah i alguns assentaments de Borneo i dits territoris varen ser inclosos en la Capitania com a part de l'Imperi espanyol. Pero llavors el sobirà destronat va buscar refugi en les illes Molucas, solicitant l'auxili dels portuguesos, els qui aspirant també a la possessió de Borneo, varen organisar una flota que baixe les órdens d'Héctor Brita va véncer a Sirela, qui va fugir a Manila i va solicitar novament el respal d'Espanya. Estos varen enviar al capità Gabriel de River en un chicotet eixèrcit que va derrotar als ocupants i va restablir a Sirela en el govern.

El pabelló espanyol en la regió septentrional de l'illa va ser alçat per Rafael Omen de Acevedo en l'any 1648, en véncer als natius camucones. Pero en l'última mitat de el XVII Espanya va tindre que reconcentrar les seues forces en Luzón per falta d'efectius, oferint als pirates de la regió lliberteu per a que actuaren. A principis de el XVIII les tirada, que depenien del sultanado de Joló (illa situada entre Filipines i Borneo) es varen fer independents.

En 1761 Anglaterra va celebrar un tractat en Joló, pel qual la Companyia Britànica de les Índies Orientals va adquirir el llitoral nort de Borneo, des del riu Kunanis fins a la baïa de Melledu. En 1771 esta mateixa companyia va ocupar en 400 hòmens l'illa de Balambamgan, pero havent captat l'enemistat dels natius, varen ser tots passats a gavinet. El sobirà javanés Bantam va cedir als neerlandesos en 1778 uns territoris de la costa oriental de Borneo el domini de la qual posseïa per dret d'herència. Esta cessió va tindre gran importància en el futur, ya que va ser considerada com a fonament jurídic de la sobirania que va eixercir Holanda en gran part de l'illa.

A fins de el XVIII i principis de el XIX els pirates joloanos varen fer impossible el comerç en la zona. En l'objectiu de reduir als corsarios, va partir de Manila una esquadra espanyola que en 1851 va bombardejar i va prendre la capital de Joló. A través de la firma d'un tractat este territori i totes les seues dependències varen passar a formar part dels dominis d'Espanya en l'archipèlec de Joló; i per a desvanir tot dubte sobre Borneo, el sultà Mahamad-Diamarol Alam va declarar en 1862 que el grup de les illes de Joló i Tawi-Tawi pertanyien als espanyols per drets de conquista i anexió. El Tractat de Licup, firmat el 22 de juliol de 1878, també reconeixia el domini eminent d'Espanya sobre l'archipèlec i les seues dependències. Pero les negociacions diplomàtiques entaulades eixe mateix any a causa de l'establiment de la British North Borneo Company en el nort de l'illa, varen tindre com resultat el protocol del 7 de maig de 1885, a on subscrit pels representants d'Espanya, Anglaterra i Alemània; declarava que a canvi del reconeiximent de la sobirania espanyola en Joló, el govern d'este país devia renunciar a favor d'Anglaterra, a qualsevol pretensió de sobirania sobre els territoris del continent de Borneo i de les illes veïnes de Balambamgan, Banguey i Manali, aixina com a tots els territoris compresos en una zona de tres llegües marítimes a lo llarc de la costa, que varen formar part dels territoris administratius de la British Company fins a 1905.

Història primerenca

Els Dayak poble indígena de l'illa, eren temuts per les seues pràctiques de caça de caps.

En novembre de 2018, els científics varen informar del descobriment de la pintura d'art figuratiu més antiga coneguda, de més de 40.000 (potser fins a 52.000) anys d'antiguetat, d'un animal desconegut, en la cova de Lubang Jeriji Saléh en l'illa de Borneo.

Segons els antics chinencs (977), manuscrits indis i japonesos, les ciutats costeres occidentals de Borneo s'havien convertit en ports comercials en el primer mileni d. C. En els manuscrits chinencs, or, alcamfor, closca de tortuga, marfil de cálao, banya de rinoceront, grulla, cera d'abelles, fusta de laka (un duramen perfumado i fusta de raïl d'una grossa liana, Dalbergia parviflora), sanc de dragó, ratán, nius de pardal comestible i vàries espècies es descrivien com alguns dels artículs més valiosos de Borneo. Els indis varen cridar a Borneo Suvarnabhumi (la terra de l'or) i també Karpuradvipa (illa de l'alcamfor). Els javaneses varen cridar a Borneo Puradvipa, o illa del diamant. Les troballes arqueològics en la delta del riu Sarawak revelen que la zona va ser un pròsper centre de comerç entre l'Índia i China des de el VI fins a aproximadament 1300.

Pèrdua territorial de la talassocràcia del Sultanato de Brunei des de 1400 fins a 1890 per l'inici del imperialisme occidental

Els pilars de pedra en inscripcions en escritura Pallava, trobats en Kutai a lo llarc del riu Mahakam en Kalimantan Oriental i datats entorn a la segona mitat de el IV, constituïxen una de les proves més antigues de l'influència hindú en el Surest Asiàtic. En el XIV, Borneo es va convertir en un estat vassall de Majapahit (en l'actual Indonèsia), canviant posteriorment la seua llealtat a la dinastia Ming de China. Sulu preislámico, llavors conegut localment com Lupah Sug, s'estenia des de Palawan i l'archipèlec de Sulu en Filipines; fins a Sabah, Este, i Kalimantan del Nort en Borneo. L'imperi Sulu va sorgir com a rebelió i reacció contra l'antic imperialisme Majapahit contra Sulu que Majapahit va ocupar breument. La religió del Islam va entrar en l'illa en el X, despuix de l'arribada de comerciants musulmans, que varen resultar ser sufíess, que més vesprada varen convertir a molts pobles indígenes de les zones costeres.

El sultanato de Brunei va declarar la seua independència de Majapahit despuix de la mort de l'emperador Majapahit a mitan de el XIV. Durant la seua época dorada baix Bolkiah, entre els sigles XV i XVII, el sultanato de Brunei va governar casi tota la zona costera de Borneo (prestant el seu nom a l'illa per la seua influència en la regió) i vàries illes de Filipines. Durant la década de 1450, Shari'ful Hashem Syed Abu Bakr, un àrap naixcut en Johor, va aplegar a Sulu procedent de Malaca. En 1457, va fundar el Sultanato de Sulu; es va titular a sí mateixa com "Paduka Maulana Mahasari Sharif Sultan Hashem Abu Bakr". Despuix de la seua independència en 1578 de l'influència de Brunei, Sulu va començar a expandir el seu talassocràcia a parts del nort de Borneo. Els dos sultanatos que governaven el nort de Borneo havien comerciat tradicionalment en China a través dels juncs chinencs que aplegaven en freqüència. A pesar de la talassocràcia dels sultanatos, la regió interior de Borneo va permanéixer lliure del domini de qualsevol regne.

Economia colonial

Moneda utilisada en Borneo en chicoteta rosa de la llei.

Durant la segona mitat de el XVII la dèbil situació de l'economia de la regió i la falta de monedes en circulació va fer que es permetera l'utilisació de monedes estrangeres. Per a garantisar la circulació i el seu valor, dites peces varen ser marcades en un chicotet dibuix que representava la Dhamacakra (rosa de la llei). Este curiós dibuix es va estampar sobretot tipo de monedes espanyoles, talers de María Teresa I d'Àustria, 5 francs francesos i 960 reis brasilers.

Geografia

Té una superfície de 743 330 km², que la convertixen per tamany en la tercera illa major del món.

L'illa de Borneo està rodejada:

• al noroest, pel mar de la China meridional;
• al noreste, pel mar de Sulu, les aigües de la qual la separen de les illes Filipines;
• a l'est, pel mar de Célebes i l'estret de Macasar, les aigües del qual la separen de l'illa de Célebes;
• al sur, pel mar de Java, les aigües de la qual la separen de l'homònima illa de Java;
• a l'oest, l'estret de Karimata, les aigües del qual la separen de la península Malaya i de Sumatra.

El punt més alt de Borneo és el mont Kinabalu en Sabah, en una altura de 4095 m.

Borneo és coneguda també per la seua extensa ret de cavernes. La Clearwater Cave té un dels rius subterràneus més llarcs del món. Deer Cave, que es creu que és el passera de cova més gran del món, alberga més de tres millons de rat penats i s'ha acumulat guano fins a més de 100 m de gruixa.

Hidrografia

Borneo és una illa que té una ret fluvial prou complexa, en molts i llarcs rius que recorren l'illa des de la part central en totes les direccions, desembocant en totes les mars que la rodegen. Partint des de l'extrem oest i recorrent l'illa en sentit contrari a les agulles del rellonge, els principals rius són els següents:

• En lndonesia

• riu Kapuas, en aproximadament 1143 km, que li fan el més llarc d'Indonèsia;
• riu Pawuan;
• riu Lamandau;
• riu Pembuang;
• riu Mendawai;
• riu Kahayan (600 km);
• riu Barito (880 km);
• riu Mahakam (980 km), que té com a afluents els rius Balayan i Telen;
• riu Kelai;
• riu Kayan;
• riu Sesayap;

• En Malàsia:

• riu Segama;
• riu Labuk;
• riu Baram;
• riu Rajang (562,5 km), en Sarawak, que és el riu més llarc de Malàsia.

Població humana

Llengües de Kalimantan, en el sur de Borneo.

En l'illa de Borneo, la població humana es pot considerar escassa perque la major part de l'illa, situada en l'oceà Pacífic, és selva verge i inexplorada, la població humana en borneo és de: 17,7 millons de persones de les quals el 17 % o 2,2 millons són indígenes dayak.

Naturalea

Fauna i flora

Mont Kinabalu.

S'han trobat a lo manco 52 espècies noves d'animals i plantes en els últims anys en els boscs de Borneo,^{cita requerida} sent el número total de noves espècies identificades en l'illa més de 400 des de 1994,^{cita requerida} segons un informe del Fondo Mundial per a la Vida Salvage (WWF).

Estos descobriments recents inclouen 30 espècies de peixos únics, dos espècies de granotes arborícolas, 16 espècies de gingibre, tres espècies d'arbres i una espècie de planta en fulls llarcs, segons va informar el Fòrum Mundial per a la Naturalea.

Orangutà de Borneo.

Un dels primats més emblemàtics de l'illa és l'orangutà de Borneo (Pose pygmaeus). L'orangutà de Borneo viu en les selves tropicals de les terres baixes de Borneo, aixina com en les selves tropicals de montanya en les zones montanyoses fins a 1.500 m s. n. m. Esta espècie viu en el dosel del bosc primari i secundari, i es desplaça grans distàncies per a trobar arbres que donen fruts.

Es troba en els dos estats malayos de Sabah i Sarawak, i en quatre de les cinc províncies indonèsias de Kalimantan. Per la destrucció de l'hàbitat, la distribució de l'espècie ara és molt irregular en tota l'illa, l'espècie s'ha tornat rara en el surest de l'illa, aixina com en el bosc entre el riu Rajang en el centre de Sarawak i el riu Padas en l'oest de Sabah. La seua presència en Brunei és incerta i no confirmada.

El primer esquelet complet d'orangutà que es va descobrir va ser en la província d'Hoa Binh en Vietnam i es creu que és de l'época del Pleistoceno tardà. Es diferenciava dels orangutanes moderns sol en que el seu cos era proporcionalment més chicotet en comparació al seu cap. Este fòssil i uns atres confirmen que els orangutanes alguna volta varen habitar el surest asiàtic continental, encara que actualment els orangutanes de Borneo solament es troben en Malàsia i Indonèsia.

“Estos descobriments reafirmen la posició de Borneo com un dels centres més importants de biodiversitat en el món”, va dir el Coordinador Internacional del Programa del Cor de Borneo del Fondo Mundial per a la Naturalea.

Els descobriments també inclouen sis peixos siameses lluitadors (típics dels aquaris), un dels quals té un color blau-verdoso iridiscent; aixina com un peix gat de dents protuberantes i una pancha adhesiva en el que, lliteralment, es pega a les roques, i una granota arbòrea d'ulls verts asombrosamente lluents. Animals únics d'estes regions.

Sobre les plantes, els nous gingibres descoberts eleven a més del doble les espècies d'eixe vegetal conegudes fins ara i s'han trobat tres noves espècies d'arbres del gènero Beilschmiedia.

Els científics han trobat un peix miniatura, el segon vertebrat més chicotet del món, que medix menys d'1 centímetro de llarc i viu en els pantans d'aigua térbola acídica de l'illa.

La gran part d'eixes noves espècies s'han descobert en el 'Cor de Borneo', una regió montanyosa de 220 000 km² coberta de boscs humits equatorials, situada en el centre de l'illa.

El taburó fluvial de borneo (Glyphis fowlerae) és un dels sis taburons d'aigua dolça. Esta espècie és molt rara, i per la deforestación i peixca excessiva, este taburó està en perill crític d'extinció. Es creu que hi ha al voltant de 30 eixemplars en el seu hàbitat natural.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Borneo.
• Borneo. Mongabay.com