Sarawak
.jpg){kind=link}
Sarawak (en jawi, سراواك) és un dels dos estats de Malàsia en l'illa de Borneo. Conegut com Bumi kenyalang (la Terra dels Búceros), està situat en el nort i noroest de l'Illa de Borneo. És l'estat més gran en Malàsia; el segon més gran és Sabah. El chicotet país independent de Brunei està enclavado en dos territoris inconexos al nort de Sarawak.
La capital administrativa és Kuching (600 300 habitants en 2005) que lliteralment significa 'al gat' (kucing). Les ciutats principals són Sibu (228 000 habitants), Miri (282 000 habitants) i Bintulu (152 761 habitants). En l'últim cens realisat el 31 de decembre de 2006 la població de l'estat era 2 357 500. Sarawak és un estat multicultural, sense una majoria ètnica, com lo és Sabah més al nort.
En el seu territori es troba el parc nacional de Gunung Mulu.
Història
[editar | editar còdic]A principis de el XIX, Sarawak era un territori independent governat i controlat pel Sultanato de Brunei. A continuació, el 24 de setembre de 1841, James Brooke es va fer governador de Sarawak i va ser designat Rajah pel Sultà de Brunei el 18 d'agost de 1842. En eixe moment, este territori comprenia només la part suroccidental de lo que hui comprén Sarawak, al voltant de Kuching. James Brooke va governar Sarawak fins a la seua mort en 1868. El seu nebot Charles Anthoni Johnson Brooke va ser nomenat Rajah despuix de la seua mort; i a la seua volta va ser succeït a la seua mort en 1917 pel seu fill, Charles Vyner Brooke, en la condició de que deuria governar consultant en el seu germà Bertram Brooke. El territori va ser enormement ampliat baix el mando dels tres últims, sobretot a costa d'àrees nominalmente en el control de Brunei. En la pràctica Brunei solament havia controlat fortalees del riu i costeres estratègiques en la major part del territori perdut, i la major part del guany era a costa de caps militars musulmans i de la pèrdua de facto de l'independència per part de tribus locals.
La dinastia Brooke va governar Sarawak durant cent anys i es varen fer famosos com «els Rajah Blancs», ya que varen establir un estat dins del Imperi britànic similar al dels Príncips indis homònims. En contrast en moltes atres àrees de l'Imperi britànic, la família Brooke va governar brutalment als pobles indígenes que habitaven la zona, guanyant-se la desaprovació del seu poble. Totes les sublevació varen ser sangrientamente repelides, diezmando a la gent i promovent el terror. Encara que per un atre costat, en contrast també en atres àrees de l'Imperi, va intentar mantindre una política paternalista per a protegir als pobles indígenes de l'explotació. Els Brooke varen governar en l'ajuda dels musulmans malayos i els pobles melanau i varen reclutar als ibans i atres pobles dayak per al seu eixèrcit. També varen promoure l'immigració de la classe mercantil chinenca, pero varen prohibir l'estil de vida chinenc a fi de reduir al mínim l'impacte en l'estil de vida dayak.
En 1881 Sarawak va ser posat baix la protecció britànica, i per un acort alcançat en novembre de 1941, es va nomenar un representant britànic dotat de certs poders llimitats. El 24 de setembre de 1941, el rajah es va fer càrrec del govern, d'acort en una constitució que els donava poders com els de un Consell Eixecutiu Colonial, i s'establia un Consell Llegislatiu. Esta evolució administrativa es va vore truncada per l'invasió japonesa que va tindre lloc el 17 de decembre de 1941. Despuix de la victòria britànica, el poder va ser tornat al rajah el 15 d'abril de 1946. El rajah ya havia oferit la cessió de Sarawak a la Corona britànica.[1]
Concretament, en carir de recursos per a reconstruir Sarawak despuix de la guerra, Charles Vyner Brooke va decidir cedir Sarawak com a colónia de la Corona britànica. Centenars de funcionaris malayos varen dimitir en protesta, lo que va desencadenar un moviment anticesión i l'assessinat del governador colonial britànic, Sir Duncan Stewart, en 1948. A pesar de la resistència, Sarawak es va convertir en una colónia de la britànica l'1 de juliol de 1946. Anthony Brooke, nebot i hereu designat de Charles, es va opondre a la cessió, per lo que va ser desterrat de Sarawak pel govern colonial; solament se li va permetre retornar 17 anys despuix, quan Sarawak s'hi havia ya convertit en part de Malàsia. En 1950, tots els moviments contra la cessió en Sarawak varen cessar despuix de la repressió per part del govern colonial. Sarawak va obtindre oficialment l'autogovern el 22 de juliol de 1963, i es va federar en Malaya, Borneo del Nort (hui Sabah) i Singapur per a formar la Federació de Malàsia el 16 de setembre de 1963.
Geografia
[editar | editar còdic]Té una superfície de 124 450 quilómetros quadrats que s'estenen entre la latitut 0° 50′ i 5° N i llongitut 109° 36′ i 115° 40′ I, que correspon al 37.5 % del territori de Malàsia. Sarawak també conté grans extensions de bosc tropical plujós, plantes tropicals i numeroses espècies d'animals.
Sarawak està dividit actualment en onze Divisions Administratives: Divisió Kuching, Divisió Samarahan, Divisió Sri Amen, Divisió Betong, Divisió Sarikei, Divisió Sibu, Divisió Mukah, Divisió Kapit, Divisió Bintulu, Divisió Miri i Divisió Limbang.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Orts Ramos (1953). «Geografia i Història. Anglaterra. Imperi colonial britànic. Sarawak», Enciclopèdia universal ilustrada europeu-americana. Suplement anual, 1945-1948 (en espanyol), Espasa-Calp, p. 962. OCLC 489580037. ISBN 84-239-4589-8.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sarawak.- Sarawak Informe
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sarawak» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.