Anar al contingut

Archipèlec malayo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archipèlec malayo


El archipèlec malayo (en Malayo/Indonesi: Képulauan Mélayu, en filipí: Kâpuluang Mâlayo) també cridat Insulindia, és una regió geogràfica que constituïx la part insular del surest d'Àsia, compost per un gran archipèlec situat entre els oceans Índic i Pacífic. Des d'una perspectiva contrària, Insulindia, faria referència a la relació d'este archipèlec en el continent d'Oceania. En una cantitat de més de 25 000 illes, és l'archipèlec més gran del món per superfície. Inclou els països d'Indonèsia, Filipines, Singapur, Brunei, Malàsia (la zona insular coneguda com oriental), Timor Oriental i a voltes la majoria de Papúa Nueva Guinea.[1] La Nova Guinea no sempre s'inclou en les definicions de l'archipèlec malayo.[1][2]

El nom es basa en el concepte de «raça malaya», i no per lo que es podria considerar erròneament com el gentilici del país de Malàsia. La regió també es referix a voltes com les Índies Orientals (en particular des d'una perspectiva històrica) i del Surest Asiàtic Marítim (Maritime Southeast Àsia).[3] L'archipèlec, en el nom d'Insulindia, va ser una volta considerat una de les tres parts d'Oceania, en la Melanèsia i la Polinèsia. Hui en dia, es considera més a sovint partix d'Àsia, específicament partix del surest d'Àsia. Culturalment, es parla d'Àsia «insular-peninsular» per a incloure a la península de Malaca i, per tant comprendre la totalitat de Malàsia. Alfred Wallace ha cridat a la zona el «archipèlec de l'Índia» (Indian Archipelago) i també «archipèlec indo-australià» (Indo-Australian Archipelago).

Si ben tots estos noms diferents de l'archipèlec descriuen la mateixa zona general, l'àrea a la que s'ha aplicat ha segut major o menor a lo llarc de l'història.

Terminologia

[editar | editar còdic]

Insulindia (del llatí insula, "illa", i Índia) és l'antic nom en el qual es coneix l'archipèlec ubicat entre la península de Malaca i Austràlia, ocupat hui en dia pels països d'Indonèsia, Filipines, Brunei, la zona insular de Malàsia, Timor Oriental i Papúa Nueva Guinea; se li denomina també archipèlec malayo. Abans de l'arribada dels europeus, en Insulindia varen existir vàries civilisacions i imperis, com el Imperi Srivijaya i el Imperi Majapahit, sultanatos com el sultanato de Ternate, de Mataram o de Malaca, o civilisacions neolíticas com el complex cultural lapita.

L'antic concepte de «raça malaya», que inclouria els pobles d'Indonèsia, Malàsia i les Filipines, va ser presentat pels colonialista europeus per les seues observacions sobre l'influència de l'imperi malayo, Srivijaya.[4] Alfred Russel Wallace, un naturaliste de el XIX, va utilisar el terme «archipèlec Malayo» com a títul del seu influent llibre, The Malay Archipelago, que documentava els seus estudis en la regió.


Com el mateix Wallace va senyalar[5] existixen arguments per a excloure a l'illa de Nova Guinea per raons culturals i geogràfiques: Nova Guinea és culturalment molt diferent dels demés països de la regió, i, geològicament, l'illa de Nova Guinea no forma part del continent asiàtic, com sí ho són les illes de la plataforma de la Sonda (vore Austràlia).

Esta regió és anomenada també Insulindia, nom molt més antic; i durant la colonisació europea també se li va cridar Índies Orientals, encara que les definicions més àmplies de les «Índies Orientals» incloïen també Indochina, el subcontinent indi i inclús, a l'oest, les zones fins al Baluchistán iraní.

Geografia i geologia

[editar | editar còdic]

La terra i la zona marítima de l'archipèlec supera els 2 millons de km².[6] Les 25 000 illes de l'archipèlec comprenen molts menuts archipèlecs.[7] Els principals grups són:

L'archipèlec es pot considerar dividit en dos grups: al sur, l'arc de Malàsia, que inclouria les illes Coco, les illes Andamán i Nicobar i les illes de la Sonda (Sumatra, Java, Bali, Lombok, Sumbawa i Flores); a l'est, les illes Filipines, Célebes i les illes Molucas formen un atre arc. Entre abdós arcs es troba la gran illa de Borneo.

Les sis illes més grans són Nova Guinea, Borneo, Sumatra, Célebes, Java i Luzón.

Geològicament, l'archipèlec és una de les regions volcàniques més actives del món. Els #alçament tectónicos han produït grans montanyes, inclosa la més alta en el Mont Kinabalu, en Sabah, en una altura de 4 095.2 metros, i Puncak Jaya, en Papúa, de 4 884 m. El clima en tot l'archipèlec, per la seua posició sobre l'equador, és tropical.

Clima

[editar | editar còdic]

El clima és tropical-equatorial i, a sovint, molt humit.

Tendix a canviar pel calfament global. El segon informe de Imada et al. del Meteorological Research Institute, Japan Meteorological Agency conclou que el calfament antropogénico va ser la causa principal de les ones de calor extremes (a sovint récorts històrics) que varen assotar gran part del Surest Asiàtic en 2016,[8] a pesar de que el fenomen El Chiquet va duplicar el risc de la seua aparició.[8]


En Índia, la calor va matar a lo manco a 580 persones entre març i maig. Tailàndia va registrar el seu màxim històric: 44,6 °C el 28 d'abril de 2016, acompanyat d'un consum energètic récort per l'electricitat necessària per als aparats d'aire acondicionat. Java, Borneo i Sumatra, punts crítics de biodiversitat, varen sofrir en part una forta ona de calor.[8]

Biogeografía

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Llínea de Wallace.


Ya en 1521, Antonio Pigafetta, croniste de la expedició de Magallanes-Elcano, havia advertit els contrasts biològics entre les illes Filipines i les illes Molucas (illes de les Espècies) (situades a abdós costats de la llínea).


Alfred Russel Wallace, naturaliste britànic de el XIX, va propondre l'existència d'una frontera que separava la flora i la fauna d'Àsia i Austràlia, coneguda ara com llínea de Wallace. La llínea travessa els estrets d'aigües profundes en l'archipèlec malayo entre les illes de Borneo i Célebes, i pel estret de Lombok entre Bali (en l'oest) i Lombok (a l'est). Esta llínea es considera ara la frontera occidental de la zona de transició Wallacea entre les regions zoogeográficos d'Àsia i Austràlia. La zona té una mescla d'espècies d'orige asiàtic i australià, ademés de les seues pròpies espècies endèmiques.

Demografia

[editar | editar còdic]

La població de l'archipèlec és de més de 380 millons, destacant-se les illes de Java (140 millons), Luzón (53 millons), Sumatra (50 millons) i Mindanao (22 millons).

En contrast, de les 17 500 illes que s'estima existixen en Indonèsia, per eixemple, solament prop de 6 000 illes estan habitades.[9] La població de l'archipèlec està formada predominantment de subgrups de pobles austronesios i, en conseqüència, de llengües malayo-polinesia occidentals. Esta regió del surest asiàtic va mantindre relacions socials i culturals més en atres pobles austronesios en el Pacífic, que en els pobles continentals del surest asiàtic.

La regió de la Malàsia peninsular està inclosa en el Surest Asiàtic Marítim (Maritime Southeast Àsia)[2] de tal manera que tots els pobles austronésicos de fòra d'Oceania s'agrupen en una única regió cultural.

Les principals religions d'esta regió són el islam, el cristianisme, el budisme, el hinduismo i el animisme tradicional.

Ocupacions i recursos

[editar | editar còdic]

La majoria de la població rural la constituïxen agricultors sedentarios, que solen cultivar arròs de regadiu, pero a voltes també dacsa, ñame o mandioca com a principal cultiu alimentari. Estos menuts agricultors sedentarios cultiven també molts cultius comercials, com a caucho i tabac, aixina com la major part del sucre, copra, pebre, anou moscada, atres espècies, kapok, sagú i fibra d'abacá (cànem de Manila) de la regió. Les plantacions, introduïdes en el periodo colonial i ubicades principalment en Sumatra i Java, proporcionen exportacions de caucho, oli de palma, sisal, quina (quinina) i té, aixina com una miqueta de café, tabac i copra. Atres recursos importants són els boscs, que proporcionen fusta valiosa, resines, ratán i atres productes. El petròleu és el principal recurs mineral, explotat en Sumatra, Borneo, Brunei i Nova Guinea indonèsia. Les mines d'estany de les illes Singkep, Bangka i Belitung, en Indonèsia, aporten una part important de la producció mundial. En Borneo i les illes Riau s'exploten jaciments de bauxita, i en el centre de Filipines s'extrau mineral de ferro. En Célebes es troba níquel i en Filipines or, cromo, manganeso i coure. Les reserves de carbó són llimitades i de calitat acceptable, i el potencial d'energia hidroelèctrica és gran, pero està poc desenrollat. [10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 "Malay Archipelago." Encyclopedia Britannica. 2006. Chicago: Encyclopedia Britannica, Inc.
  2. ↑ 2,0 2,1 "Maritime Southeast Àsia." Worldworx Travel. Consultat el 26 de maig de 2009.
  3. ↑ RAND Corporation. (PDF)
  4. ↑ Reid, Anthony. Understanding melayu (Malay) as a source of diverse modern identities. Origins of Malayness 2001 Cambridge University Press. Consultat el 2 de març de 2009.
  5. ↑ «Si tracem una llínea... que comence a l'est de les illes Filipines, des d'allí a lo llarc de la costa occidental de Gilolo, a través de l'illa de Bouru, i curvant-se al voltant de l'extrem occidental de Mores, després doblant cap a arrere per l'illa Sandalwood per a prendre Rotti, dividirem l'Archipèlec en dos porcions, les races de les quals tenen peculiaritats distintives fortament marcades. Esta llínea separarà als malayos i a totes les races asiàtiques dels papúes i de tots els que habiten en el Pacífic; i encara que a lo llarc de la llínea d'unió s'han produït intermigraciones i mescles, la divisió és en conjunt casi tan ben definida i fortament contrastada, com lo és la corresponent divisió zoológica de l'archipèlec en una regió indo-malaya i una atra austro-malaya...». http://www.papuaweb.org/dlib/bk/wallace/race.html [1] archivat en Wayback Machine.
  6. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada area
  7. ↑ Philippines : General Information. Government of the Philippines. Retrieved 2009-11-06; Plantilla:Cite press release; «Indonèsia Regions». Indonèsia Business Directory. Consultat el 24 d'abril de 2007.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Imada I et al. (2018), Climate change increased the likelihood of the 2016 heat extremes in Àsia, Bull. Am. Meteorol. Soc. 99, S97–S101; 2018
  9. ↑ Plantilla:Cite press release «Indonèsia Regions». Indonèsia Business Directory. Consultat el 24 d'abril de 2007.
  10. ↑ The editors of the Encyclopaedia Britannica. «Malay Archipelago» (en anglés). Britannica.com. Consultat el 11 d'octubre de 2024.
L'artícul de la Wikipedia anglesa cita com a referències:

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Archipèlec_malayo&oldid=618931»