Efecte de anclaje
El efecte de anclaje o efecte de focalismo és un biaix cognitiu que descriu la tendència humana comuna a confiar massa en la primera informació oferida (l'ancora) en prendre decisions. Durant la presa de decisions, el anclaje ocorre quan les persones usen una informació inicial per a emetre juïns posteriors.
L'orige de l'efecte de anclaje
[editar | editar còdic]L'orige de l'efecte de anclaje es remonta a un estudi de 1974, d'Amos Tversky i Daniel Kahneman, en el que varen analisar els principals heurístics i biaix que influïxen en la presa de decisions. Varen concloure que solem ajustar-nos al primer estímul al que nos exponem i que, "encara que estes heurístiques són molt econòmiques i solen ser eficaces, conduïxen a errors sistemàtics i predibles". [1]
Les conseqüències del anclaje
[editar | editar còdic]Una volta que s'establix un anclaje, es realisen atres juïns ajustant-los des d'eixe anclaje, i existix una parcialitat cap a l'interpretació d'una atra informació al voltant del anclaje. Per eixemple, el preu inicial oferit per un automòvil usat establix l'estàndart per al restant de les negociacions, per lo que els preus més baixos que el preu inicial semblen més raonables, inclús si són encara més alts de lo que realment val l'automòvil. Un atre eixemple podria ser l'incorporació d'un comportament de manera intencionada en tal de distorsionar l'opinió inicial d'un tercer. Un eixemple seria saludar sempre en el mateix temps i forma.[2]
De fet, este efecte no es llimita únicament a les decisions econòmiques. Un estudi realisat en l'Universitat de Cornell va revelar que la seua influència s'estén a diferents àmbits de la vida. Varen constatar, per eixemple, que el clim a gastar varia segons el nom del restaurant ("Studio 17" o "Studio 97") i que les estimacions del rendiment d'un atleta depenen del número que du en la seua camiseta. [3]
Açò demostra que les persones són sumament susceptibles a la primera impressió que causen els estímuls, la qual mediatizará la percepció, pren de decisió i posterior comportament, un mecanisme que normalment ocorre sense ser plenament conscients d'això.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Science (New York, N.Y.).185(4157)
- 1124–1131.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.185.4157.1124.Consultat el 2025-05-25.
- ↑ «Anchoring Definition».Investopedia.Consultat el 29 de setembre de 2015.
- ↑ Journal of Behavioral Decision Making.21(3)
- 241–251.ISSN 1099-0771.doi:10.1002/bdm.586.Consultat el 2025-05-25.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto de anclaje» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.