Anar al contingut

Eglestonita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Eglestonite.jpg
Eglestonita

La eglestonita és un mineral, clorur de mercuri en hidroxilos, que va ser descrit a partir d'eixemplars procedents d'una mina del districte miner de Terlingua, comtat de Brewster, Texas (USA). El nom és un homenage a Thomas Egleston, professor de mineralogia i metalúrgia en l'Universitat de Columbia, Nova York (USA).[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La eglestonita apareix com a cristals d'un tamany generalment inferior al milímetro, pero, ocasionalment alguna cosa majors, de color groc, anaranjado o marró, que s'enfosquixen en certa rapidea si es mantenen exposts a la llum. Es descompon per acció dels àcit, deixant un residu de calomelano.[2] Els cristals pertanyen al sistema cúbic, apareixent en hàbit complex, formats per la combinació de {110}, {100},{112} i {123}.[1] En molts casos, els cristals estan molt deformats, adoptant morfologia bacilares o inclús aciculares. En estos casos, els cristals més fins creixen de forma orientada segons les cares de dodecaedre.[3]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La eglestonita és un mineral rar, que apareix en al voltant de dos dotzenes de localitats, moltíssimes menys que les que es coneixen de cinabre, el principal mineral de mercuri, i en poques d'elles en forma de cristals.[4] Sol estar associat a cinabre, mercuri natiu i a atres halogenuros de mercuri, com el calomelano, la terlinguaíta, corderoíta i montroydita. Ademés d'en la localitat tipo, es hen trobat jemplares notables en la mina Backofen, Landsberg, Obermoschel, Donnersberg, Renania-Palatinado (Alemània). En Espanya, s'ha trobat en la mina L'Entredit, Almadenejos (Ciutat Real),[5] i en la mina Marieta, Usagre (Badajoz).[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 American Journal of Science, 16, 253-263..
  2. Palache, C., Berman, H. i Frondel, C. (1951). The System of Mineralogy. Volum 2, John Wiley & Sons, pp. 51-52.
  3. 3,0 3,1 Calvo Rebollar, Miguel; Rewitzer, {{{nom2}}} (2022). Atles de minerals d'Espanya. Atles of Spanish minerals., Prames, Saragossa, p. 114.
  4. «Eglestonite. Mindat».
  5. The Mineralogical Record, 50(1), 11-60..