Anar al contingut

Egregor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Music of Gounod - Annie Besant Thought Form - Project Gutenberg eText 16269.jpg
Egregor

El egrégor és un concepte propi del ocultisme que representa una manifestació d'una forma de pensament, voluntat o ment colectiva;[1] açò és, una entitat psíquica autònoma capaç d'influir en els pensaments d'un grup de persones.[2]

Aixina mateix, seria una espècie de “personalitat supraindividual” creada per un grup humà unit per símbols, emocions, ideologies o creències compartides. [2]

Es diferencien dels tulpas (concepte procedent el misticisme budiste tibetano) els qui serien manifestacions produïdes per un sol individu.

Us contemporàneu

[editar | editar còdic]

Gaetan Delaforge, en la revista Gnosis, en 1987, definix un egrégor com una espècie de ment colectiva creada quan la gent s'unix conscientment en un propòsit comú. El concepte ha gojat de renovada popularitat entre els practicants de la màgia del caos,cita requerida seguint el «Metabolisme Corporatiu» de la série d'artículs de Paco Xander Nathan,[3] publicats en 2001.

El resultat d'una sinèrgia de pensaments podria ser la descripció més concisa d'este estat d'ànim.

La noció de egrégor també apareix en el llibre Roça Mira, del rus Daniil Andreyev, a on representa la lluentor en el núvol com l'esperit associat en l'iglésia. En Rússia és una creència comuna que la paraula «egrégor» es va originar en este llibre espiritual.cita requerida

El moviment ocultiste rus DEIR, dirigit per Dmitry Verischchagin, també ampra este concepte.cita requerida

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Collette, Karl (2020). La mort est un jeu: thriller, Édilivre. ISBN 978-2-414-43681-1.
  2. 2,0 2,1 Deeds and Days.83
    41–58.doi:10.7220/2335-8769.83.3.Consultat el 2026-05-19.
  3. «Perseguint Egregores, per Paco Xander Nathan». https://www.habitantesdelcaos.com. Consultat el 31 de giner de 2024.


Referències

[editar | editar còdic]