Eix del món

El eix del món és l'eix de rotació de l'esfera celest, coincidix en l'eix de rotació de la Terra sent una extensió imaginària del mateix; lloc que el ràdio de l'esfera celest, en centre en la Terra, és teòricament infinit, l'eix del món –que té la magnitut del diàmetro de l'esfera celest–, és també infinit. Dit eix talla a l'esfera celest en dos punts el pol nort celest i el pol sur celest.

D'acort en la latitut de l'observador, nort o sur, serà visible el pol celest corresponent entre el cenit i l'horisó (punts Z, P, i H gràfic de la dreta, per a un observador del hemisferi nort, i N, P', H' per a un observador de l'hemisferi sur, el Cenit serà sempre lo que tenim directament dalt de nosatres i el Nadir avall, per lo que si situem a l'observador en l'hemisferi sur estos s'intercanvien). L'esfera celest gira en 24 hores sidéreas una revolució completa en direcció este-oest.

Pel moviment de precesión –semblat al bamboleo d'una trompa, provocat pel moviment de la Terra en la seua òrbita al voltant del Sol–, es presenta un desplaçament dels pols que, encara que llent, ya era conegut per Hiparco, constituint el fenomen cridat precesión dels equinoccios. Per la chicoteta amplitut de dit desplaçament, en moltes aplicacions l'eix del món pot considerar-se com a fix.