Anar al contingut

Eixida arcjet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una eixida arcjet o propulsor arcject és una forma de retropulsió espacial elèctrica, en la qual una descàrrega elèctrica (arc) és creada en un fluix de propelente[1][2] (típicament hidracina, o amoníac). Açò impartix energia adicional al propelente, d'esta forma, es puga extraure més impuls per cada quilogram de propelente, a costa d'un major consum d'energia i usualment un cost més alt. Els nivells d'espente típics dels motors arcjet són molt baixos en comparació als motors químics.

Quan l'energia està disponible, els arcjet són adequats per a mantindre les estacions en òrbita, reemplaçant les eixides monopropelentes.

Els motors arcjet de la série MR-510 de Aerojet, són utilisats actualment en els satèlits A2100 de Lockheed Martin, usant hidracina com propelente,[3] proveint més de 585 segons d'impuls específic promig (a 2 kW).[4] En Alemània, investigadors de l'Institut de Sistemes d'Aviació Espacial, de l'Universitat de Stuttgart, han estat estudiant durant anys superar estes llimitacions i han desenrollat varis motors arcjet, basats en hidrogen, en una potència d'eixida d'1-100 kW. El hidrogen calent alcança velocitats d'eixida de 16 km per segon. Un satèlit de prova impulsat per mig del principi arcjet, denominat Baden-Württemberg 1 (BW1), està programat per a ser llançat a la Lluna. El Baden-Württemberg 1 usarà com propelente politetrafluoroetileno PTFE.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://arc.aiaa.org/doi/pdf/10.2514/3.2103
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2014. Consultat el 21 de febrer de 2016.
  3. http://www.nasdaq.com/press-release/lockheed-martin-awards-aerojet-rocketdyne-contract-to-provide-propulsió-subsystems-on-a2100-20150623-00960
  4. 30 Years of Electric Propulsion Flight Experience at Aerojet Rocketdyne. 33rd International Electric Propulsion Conference. p. 3
  5. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de març de 2014. Consultat el 17 de març de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]