Eixida arcjet

Una eixida arcjet o propulsor arcject és una forma de retropulsió espacial elèctrica, en la qual una descàrrega elèctrica (arc) és creada en un fluix de propelente (típicament hidracina, o amoníac). Açò impartix energia adicional al propelente, d'esta forma, es puga extraure més impuls per cada quilogram de propelente, a costa d'un major consum d'energia i usualment un cost més alt. Els nivells d'espente típics dels motors arcjet són molt baixos en comparació als motors químics.

Quan l'energia està disponible, els arcjet són adequats per a mantindre les estacions en òrbita, reemplaçant les eixides monopropelentes.

Els motors arcjet de la série MR-510 de Aerojet, són utilisats actualment en els satèlits A2100 de Lockheed Martin, usant hidracina com propelente, proveint més de 585 segons d'impuls específic promig (a 2 kW). En Alemània, investigadors de l'Institut de Sistemes d'Aviació Espacial, de l'Universitat de Stuttgart, han estat estudiant durant anys superar estes llimitacions i han desenrollat varis motors arcjet, basats en hidrogen, en una potència d'eixida d'1-100 kW. El hidrogen calent alcança velocitats d'eixida de 16 km per segon. Un satèlit de prova impulsat per mig del principi arcjet, denominat Baden-Württemberg 1 (BW1), està programat per a ser llançat a la Lluna. El Baden-Württemberg 1 usarà com propelente politetrafluoroetileno PTFE.

Bibliografia

• Lichtbogenantriebe für Weltraumaufgaben (Sistemes de propulsió Arcjet per a usos en l'espai), Prof. Monika Auweter-Kurtz, B.G. Teubner Stuttgart 1992 Institute of Space Systems at the University of Stuttgart
• Arcjet (Lichtbogentriebwerk)