Eixides fantasmes

Una possible eixida fantasma o un meteorit fotografiat el 9 de juliol de 1946 per Erik Reuterswärd. L'eixèrcit suec no es va mostrar segur de determinar el seu orige.

Les eixides fantasmes (en suec: Spökraketer; també cridades eixides fantasmes escandinaus) varen ser una série d'eixides, o d'objectes voladores no identificats en forma de missil, avistar principalment en Suècia i Finlàndia a lo llarc de 1946.

Els primers informes d'estes eixides varen ser registrats per observadors finlandesos el 26 de febrer de 1946. Entre maig i decembre d'eixe any, es varen registrar al voltant de 2.000 albiraments, havent un pico de dita presència entre els dies 9 i 11 d'agost, dates coincidentes en la pluja de meteors de les perseidas. Es varen verificar doscents albiraments en tornades de radar, i les autoritats varen recuperar fragments físics atribuïts a dits eixides fantasmes.

Les investigacions varen concloure que molts albiraments d'estes eixides fantasmes provablement varen ser causats per meteorits, lo que es comprovava en les troballes del més d'agost coincidint en la pluja de meteors. No obstant, la majoria dels albiraments d'eixides fantasmes no varen ocórrer durant dita activitat meteòrica, i ademés varen mostrar característiques inconsistentes en dits cossos celests, com la maniobrabilidad reportada.

En 1946, es va pensar que es varen originar en l'antiga instalació d'eixides alemana en Peenemünde, sent proves de llarc alcanç per part dels soviètics de missils alemans V-1 o V-2 capturats, o tal volta varen ser una atra forma primerenca de missil de travessia per les formes en que a voltes se'ls vea maniobrar. Açò va dur a l'eixèrcit suec a emetre una directiva que establia que els periòdics no devien informar l'ubicació exacta dels albiraments d'eixides fantasmes, ni cap atra informació sobre la direcció o la velocitat de l'objecte.

Descripció i primeres investigacions

L'oficial de la Força Aérea Sueca Karl-Gösta Bartoll busca un "eixida fantasma" que es va estrelar contra el llac Kölmjärv el 19 de juliol de 1946.

La primera teoria que apuntava cap a un orige soviètic va ser rebujada per investigadors militars suecs, britànics i nortamericans perque mai es varen trobar fragments d'eixides reconeixibles i, segons alguns albiraments, els objectes generalment no deixaven rastre d'escape, alguns es movien massa llent i generalment volaven horisontalment, a voltes viajaven i maniobraven en formació, i generalment estaven en silenci, sense emissió de soroll característic d'un bòlit.

Els albiraments en major freqüència consistien en objectes en forma d'eixides o missils de vol ràpit, sense ales, visibles per solament uns segons. També es coneixen casos d'objectes en forma de cigarro que es movien més llentament. A voltes s'informava d'un chiulit o una vibració.

Els chocs no eren infreqüents, i quan ocorrien casi sempre succeïen en zones de llac. Es varen fer informes d'objectes que es varen estrelar contra un llac, després es varen impulsar a través de la superfície abans d'afonar-se, aixina com chocs comuns. L'eixèrcit suec va realisar vàries immersions en els llac afectats poc despuix dels chocs, pero no va trobar res més que ocasionals cràters en el fondo del llac o arrancat de plantes aquàtiques.

El més conegut d'estos accidents va ocórrer el 19 de juliol de 1946 en el llac suec de Kölmjärv. Els testics varen informar d'un objecte gris en forma d'eixida en ales que s'estrelaven en el llac. Un testic entrevistat va escoltar un tro, possiblement l'objecte explotant. No obstant, una busca militar de 3 semanes portada a terme en intens secret no va tirar res.

Immediatament despuix de l'investigació, l'oficial de la Força Aérea Sueca que va dirigir la busca, Karl-Gösta Bartoll, va presentar un informe en el que va afirmar que el fondo del llac havia segut pertorbat pero no s'havia recuperat res i que "hi ha molts indicacions de que l'objecte Kölmjärv es va desintegrar... provablement l'objecte va ser fabricat en un material llauger, possiblement una espècie d'aleació de magnesi que es desintegraria fàcilment i no donaria indicacions en els nostres instruments". Quan Bartoll va ser entrevistat més vesprada en 1984 per l'investigador suec Clas Svahn, novament va dir que la seua investigació va sugerir que l'objecte es va desintegrar en gran mida en el vol i va insistir que "lo que la gent vea eren objectes reals, físics".

El 10 d'octubre de 1946, el personal de defensa suec va declarar públicament que "la majoria de les observacions són vagues i deuen tractar-se en escepticisme. En alguns casos, no obstant, s'han fet observacions clares i sense ambigüitats que no poden explicar-se com a fenomens naturals, avions suecs o imaginació per part de l'observador. L'eco, el radar i atres equips varen registrar llectures pero no varen donar pistes sobre la naturalea dels objectes".

El 3 de decembre de 1946, es va redactar un memoràndum per al comité suec que investigava dit fenónemno alegant que s'havien reportat "casi cent impactes i l'Institut Suec d'Investigació de Defensa Nacional (FOA) ha rebut i examinat trenta peces d'enrunes". Dels casi 1000 informes rebuts pel personal de defensa suec fins al 29 de novembre, 225 es varen considerar observacions de "objectes físics reals" i cada u s'hi havia vist plena llum del dia.

Intervenció nortamericana

A principis d'agost de 1946, el tinent suec Lennart Neckman, de la Divisió de Defensa Aérea de l'Estat Major de Defensa, va vore alguna cosa que era "sense dubte un proyectil d'eixida". El 14 d'agost de 1946, el diari nortamericà New York Claves va informar que el subsecretari d'Estat Dean Acheson estava "molt interessat" en els informes de les eixides fantasmes, de la mateixa manera que l'inteligència de les Forces Aérees de l'Eixèrcit dels Estats Units. A penes uns dies més vesprada, el 20 d'agost, el mateix diari va informar que dos experts nortamericans en guerra aérea, els generals James H. Doolittle i David Sarnoff, viajaven a Estocolm, aparentment en un viage de negocis, independentment un de l'atre. L'explicació oficial va ser que Doolittle, qui llavors era vicepresident de Shell Oil Company, estava inspeccionant les sucursals de Shell en Europa, mentres que Sarnoff, un exmiembro del personal de Londres del general Dwight D. Eisenhower, estava estudiant el mercat dels equips de radiotransmisión. No obstant, el història del New York Claves indicava que el Cap de l'Estat Major de Defensa de Suècia no ocultava que "estava extremadament interessat en demanar consell als dos generals i, de ser posible, presentaria tots els informes disponibles davant ells". Doolittle i Sarnoff varen ser informats de que en vàries ocasions les eixides fantasmes havien segut rastrejats en el radar. Sarnoff va ser citat més vesprada pel rotatiu neoyorquí el 30 de setembre dient que estava "convençut de que les eixides fantasma no són un mit, sino missils reals".

El 22 d'agost de 1946, el director del Grup Central d'Inteligència (CIG), el tinent general Hoyt Vandenberg, va escriure un memoràndum d'alt secret per al president Harry S. Truman, potser basat en part en informació de Doolittle i Sarnoff. Vandenberg va declarar que el "pes de l'evidència" senyalava a Peenemünde com l'orige dels missils, que el "oficial militar suec clau" de Moscou li havia dit a l'agregat militar que el traçat del curs del radar havia dut a la conclusió de que Peenemünde era el lloc de llançament. El CIG va especular que els missils eren desenrolls d'alcanç estés de V-1 destinats al golf de Botnia en fins de prova i no sobrevolar el territori suec específicament per a intimidació; sent autodestruidos per una chicoteta càrrega de derrocament".

Opinió militar sueca

Informe desclasificado de la USAF de 1948 citant la possibilitat d'orige extraterrestre de les eixides fantasmes

Encara que l'opinió oficial de l'eixèrcit suec i nortamericà no va ser del tot concloent, un document de la USAFE del 4 de novembre de 1948 indicava que alguns investigadors creïen en l'orige de les eixides fantasmes com a elements o objectes d'orige desconegut. Dit document, desclasificado en 1997, establia lo següent.

El document també menciona la busca i investigació de l'accident d'un platillo volador en un llac suec que va realisar un equip de rescat naval suec en el descobriment d'un cràter prèviament desconegut en el fondo del llac que es creu que va ser causat per l'objecte (possiblement fent referència a l'incident del llac Kölmjärv). El document termina en l'afirmació de que "estem inclinats a no desacreditar per complet esta teoria alguna cosa espectacular [d'orige extraterrestre], mentrestant mantenim una ment oberta sobre el tema".

Investigació governamental grega

Els informes de les eixides fantasmes no es varen llimitar als països escandinaus. Objectes similars també varen ser reportats a principis del més següent [de 1946] per unitats de l'eixèrcit britànic en Grècia, especialment al voltant de Salónica. En una entrevista el 5 de setembre de 1946, el primer ministre grec, Konstantinos Tsaldaris, també va informar que s'havien vist varis proyectils sobre Macedònia i Tesalónica l'1 de setembre. A mitan de setembre, també li'ls va vore en Portugal i després en Bèlgica i el nort d'Itàlia.

El govern grec va portar a terme la seua pròpia investigació, en el seu principal científic, el físic Paul Santorinis al càrrec. Santorinis havia desenrollat l'espoleta de proximitat en la primera bomba atòmica i tenia paleses sobre sistemes de guia per a missils Nike i sistemes de radar. Santorinis va ser proveït per l'eixèrcit grec en un equip d'ingeniers per a investigar lo que novament es creïa que eren missils soviètics sobrevolant Grècia.

En una conferència de 1967 a la Societat Astronòmica Grega, transmesa per la Ràdio d'Atenes, Santorinis va revelar públicament lo que s'havia trobat en la seua investigació de 1947. "Pronte vàrem establir que no eren missils. Pero, ans que poguérem fer alguna cosa més, l'Eixèrcit, despuix de consultar en funcionaris estrangers (presumiblement el Departament de Defensa d'Estats Units), va ordenar detindre l'investigació. Científics estrangers [des de Washington] varen volar a Grècia per a parlar en mi". Més vesprada, Santorinis va dir a investigadors d'ovnis com Raymond Fowler que es va parlar de conversació privada i de secret d'Estat perque els funcionaris tenien por d'admetre una tecnologia superior contra la qual "no tenim possibilitat de defensa".