El Aleph (conte)

"El Aleph" és un conte de l'escritor argentí Jorge Luis Borges publicat en la revista Sur en 1945 i en el llibre homònim per l'editorial Losada de Buenos Aires en 1949.

El manuscrit

Jorge Luis Borges i Estela Cante es varen conéixer en agost de 1944, en la casa d'Adolfo Bioy Casares i Silvina Ocampo. Varen tindre una relació sentimental durant varis anys. En febrer de 1945 Borges li va escriure a Vora: „No t'he agraït encara l'alegria que la teua carta em va donar. Esta semana conclouré el borrador de l'història que m'agradaria dedicar-te: la d'un lloc (en la calle Brasil) a on estan tots els llocs del món.“Dos o tres dies despuix va vindre a casa un matí, duent un paquet que, segons va dir, contenia un objecte que mostrava ‘tots els objectes del món’. L'objecte es dia el Aleph. No va dir que el Aleph era la primera lletra de l'alfabet hebreu. Per a ell era eixe objecte, una porta oberta a lo impossible. Era un caleidoscopio. Georgie estava tan content com un chiquet en el Aleph.“ Poc despuix, Borges li va dur el manuscrit a Vora, que lo mecanografió. Borges li va dedicar el conte.

El text original va quedar en el seu apartament. Molts anys despuix, Vora va cridar a Borges per a anunciar-li que pensava vendre el manuscrit quan ell morira. Vora narra que la seua resposta va ser: «Caramba —rio Borges—, ¡si yo fora un perfecte cavaller aniria ara mateixa al quarto de cavallers i, a la veta d'uns segons, se sentiria un dispar!». El manuscrit ho va vendre de tots modos, quan ell encara vivia, en maig de 1985 en Sotheby’s. Ho va comprar el Ministeri de Cultura d'Espanya, per 25.760 dólars. Té 19 pàgines i hui està en la Biblioteca Nacional de Madrit.

La narració

Els epígrafs

Hi ha dos epígrafs que, com és habitual en Borges, estan escrits en la llengua original, en este cas, l'anglés. El primer és de Hamlet (acte II, esc.II): "¡Oh, Deu! podria estar yo tancat en un clafoll d'anou i em tindria per Rei de l'espai infinit". Resulta cridaner que a la cita li falte una llínea, "were it not that I have bad dreams" ("si no fora perque tinc malensomis"). En Hamlet Guildenstern li respon llavors a Hamlet: "Somis que certament constituïxen ambició... perque l'essència de lo que ambicionamos no és una atra cosa que l'ombra d'un somi".

L'atre epígraf és un fragment de la part IV, "De les tenebres, de la vana filosofia i de les tradicions fabuloses", de El Leviathán de Thomas Hobbes: “ells nos ensenyaran, no obstant, que l'eternitat és la paralisació del temps, el nunc stans (un estar ara) de l'Escoles, cosa que ni ells ni ningú comprenen, com tampoc el hic stans (un estar ací), açò és, l'infinita magnitut de lloc”.

Argument

Borges és relator i protagoniste del conte. A la mort de la seua amada, Beatriz Viterbo, es percata de que "l'incessant i vast univers“ s'alluntava de la morta, pero decidix: "canviarà l'Univers pero yo no, vaig pensar en melancòlica vanitat; alguna volta, ho sé, la meua vana devoció l'hi havia exasperado; morta, yo podria consagrar-me a la seua memòria, sense esperança, pero també sense humiliació". Tots els 30 d'abril, natalici de Beatriz, Borges visita la casa del carrer Garay a on ella vivia i encara ho fan el seu pare i el seu primer-germà, Carlos Argentí Daneri.

Aprofita eixes ocasions per a observar les múltiples fotos de Beatriz en la sala, sense sentir-se obligat a justificar la seua presència en mòdiques ofrenes de llibres que ella mai va llegir. Carlos Argentí Daneri és descrit com "rosat, considerable, canoso, de traces fines. Eixercix no es quin càrrec subalterno en una Biblioteca illegible dels arravals del Sur; és autoritari, pero també és ineficaç... la seua activitat mental és contínua, apassionada, versàtil i del tot insignificant; "Abunda en inservibles analogia i ociosos escrúpuls".

En les seues trobades en Daneri Borges escolta els seus monòlecs, l'exposició dels quals és vasta i pomposa, aixina com ineptas les seues idees. Daneri ha escrit també un poema, que és una descripció del planeta i mereix l'aprovació i el comentari profuso del seu autor. Borges reflexiona al respecte: "Vaig comprendre que el treball del poeta no estava en la poesia; estava en l'invenció de raons per a que la poesia fora interminable".

Mesos despuix, Daneri li avisa acongojado que la casa del carrer Garay va a ser demolida. Si per a Borges eixa vivenda "aludia infinitament a Beatriz", per a Carlos Argentí és imprescindible per a terminar el poema, ya que en un àngul del sòtol, hi hauria un Aleph. "Va aclarir que un Aleph és un dels punts de l'espai que conté tots els punts“. Daneri narra que, després d'haver-se caigut en la seua chiquea en el sòtol i en obrir els ulls "[...] vaig vore el Aleph: el lloc a on estan, sense confondre's, tots els llocs del orbe, vist des de tots els ànguls". Borges aplega presuroso a la casa, no sense deixar de supondre que deu ser una locada de Carlos: "La locada de Carlos Argentí em va caramullar de maligna felicitat; íntimament sempre nos havíem detestat".

Borges va al sòtol i s'até en escepticisme i temor a les instruccions donades per Daneri. Sent un malestar confús, pero en obrir els ulls veu el Aleph. "Arribe, ara, a l'inefable centre del meu relat... ¿Cóm transmetre als atres l'infinit Aleph? Els místics en anàlec trance prodigan els emblemes: per a significar la divinitat, un persa parla d'un pardal que d'algun modo és tots els pardals"; "En eixe instant jagantesc, he vist millons d'actes deleitables o atroços; cap em va sorprendre com el fet de que tots ocuparen el mateix punt, sense superposició i sense transparència. Lo que varen vore els meus ulls va ser simultàneu, lo que transcribiré, successiu, perque el llenguage ho és". Borges descriu al Aleph com una "menuda esfera tornasolada", d'uns dos o tres centímetros i intolerable fulgor. "Cada cosa era infinites coses, perque yo clarament la vea des de tots els punts de l'univers." Després enumera en una llarga frase de 430 paraules lo que veu.

Interrogat per Daneri, Borges no nega haver vist el Aleph, pero la seua resposta és ambigua i li resta importància a lo ocorregut. Daneri pot supondre que ho ha vist o no. Siga com anara, li fa sentir que no té l'alcanç que ell li ha donat. Disminuir al Aleph, o negar-ho, és la venjança d'Borges.

La postdata narra els èxits lliteraris de Daneri i els fracassos d'Borges, fa observacions sobre diversos Alephs i especula sobre la possible falsetat de l'objecte vist en el carrer Garay.

Interpretació

El Aleph

La primera referència al Aleph en l'obra d'Borges apareix en "Inquisició", en un comentari a Ramón Gómez de la Serna: "¿Quin signe pot arreplegar en la seua abreviatura el sentit de la tasca de Ramón? Yo posaria sobre ella el signe Alef, que en la matemàtica nova és el señalador de l'infinit guarisme que comprén els demés o la aristada rosa dels vents que infatigablemente urge els seus darts a tota lluntea." El Aleph representarà una inspiració permanent per a conseguir una unitat del ser en la que el yo podria realisar-se i integrar-se en la realitat objectiva del món. Borges va calificar a Norah Lange com "innumerable", en el sentit d'un Aleph unificador que comprendria als atres números. De forma semblant ho introduïx en El Aleph: "per a la Mengenlehre, és el símbol dels números transfinitos, en els que el tot no és major que alguna de les parts."

En la postdata del conte hi ha una referència a la càbala: "Per a la Càbala, eixa lletra significa l'En Soph, l'illimitada i pura divinitat; també es va dir que té la forma d'un home que senyala el cel i la terra, per a indicar que el món inferior és l'espill i és el mapa del superior"

Per a Estela Cante "El Aleph" és el relat d'una experiència mística. "En eixe sòtol del carrer Brasil, l'autor transcendix la carn. I açò significa no ser ya presa dels sentits, significa vore totes les coses com deu vore-les Deu. I l'èxtasis ha de semblar-nos a l'esclat de l'orgasme, intens i compartit, eixe instant en que dos sers deixen de ser dos per a ser un."

El conte conté numeroses referències a la Divina Comèdia. Per eixemple, el nom "Daneri" és una combinació de Dante Alighieri. Ademés, el Aleph està en l'escaló 19 de les escales del sòtol. En les seues tres parts, la divina comèdia conté descripcions d'un aleph (per eixemple, un àguila composta de totes les àguiles) en la vora 19.

Els noms "Carlos Argentí Daneri" i "Beatriz Elena" contenen les primeres cinc lletres de l'alfabet (la forma hebrea del qual, el aleph-bet, comença en la lletra "aleph"). Mentrestant, els senyors "Zunino" i "Zungri", són els responsables del derribe de la casa de Daneri i en això del fi del Aleph.

Personages

Hi ha hagut múltiples especulacions sobre la conexió entre les figures del conte i la biografia d'Borges, aixina com la seua visió de la lliteratura i la seua filosofia. He ací alguns llaços possibles.

El personage de Beatriz Viterbo hauria segut inspirat per Norah Lange, en qui Borges va tindre una relació sentimental que va terminar en 1929, data que coincidix en el conte en la mort de Beatriz.

Estela Cante va reproduir en Borges a contraluz una carta que Borges li havia enviat, establint una conexió entre ella i un passage del conte, això la va dur a afirmar que "Beatriz soc yo".

D'acort a Emir Rodríguez Monegal, Beatriz Viterbo seria una referència a Beatrice Portinari, l'amada de Dante Alighieri.Borges va negar l'interpretació de Monegal -Beatriz: Beatrice; Daneri: Dante-, pero en els Nou ensajos dantescos (1982) que va recopilar Marcos Ricardo Barnatán el víncul és transparent.

Segons una nota crítica de l'edició de l'obra d'Borges (Emecé 2014), l'alusió tindria un to paródico, ya que esta Beatriz no sembla tan virginal com la de La divina comèdia.

La seua relació en Beatriz està caracterisada per una irònica melancolia: "morta yo podia consagrar-me a la seua memòria, sense esperança, pero també sense humiliació...No estaria obligat, com atres voltes, a justificar la meua presència en mòdiques ofrenes de llibres: llibres les pàgines dels quals, finalment, vaig deprendre a tallar, per a no comprovar, mesos despuix, que estaven intactes... hi havia en el seu anar (si l'oxímoron és tolerable) una com a graciós torpor, un principi d'èxtasis... una chiqueta d'una clarividencia casi implacable, pero hi havia en ella negligència, distraccions, despits, verdaderes crueltat, que tal volta reclamaven una explicació patològica... vaig vore en un caixó de l'escritori (i la lletra em va fer tremolar) cartes obscenes, increibles, precises, que Beatriz havia dirigit a Carlos Argentí... vaig vore la relíquia atroç de lo que deliciosamente havia segut Beatriz Viterbo. Borges va confessar en una entrevista en Osvaldo Ferrari: "En certa tristor descobrixc que tota la vida me la vaig passar pensant en una i una atra dòna. Vaig creure vore països, ciutats, pero sempre va haver una dòna per a fer de pantalla entre els objectes i yo. Des d'eixa perspectiva, Beatriz Viterbo podria ser el resum de totes les relacions sentimentals d'Borges, inclós l'element d'una eròtica inalcançable. Diu Borges en el poema L'Amenaçat: "Estar en tu o no estar en tu és la mida del meu temps.../ El nom d'una dòna em delata./ M'adolix una dòna en tot el cos".

Carlos Argentí Daneri podria referir a Leopoldo Lugones i a les seues obres Les odes seculars o el Romancero. Diu Borges en El tamany de la meua esperança sobre Lugones: "Aixina ho varen presentir els clàssics, i si alguna volta rimaron baül en blau o calostre i rostre, va anar en composicions en broma, a on eixes rimes irrisorias cauen be. Lugones ho fa en sério. A vore, amics, ¿qué els sembla esta preciosura? Ilusió que les ales tendix / En una fràgil castanya de tul / I al cor sensible capciona / El seu insidioso alfiler blau. Esta cuarteta és l'última carta de la baralla i és pèssima, no solament pels ripios que sobrelleva, sino per la seua misèria espiritual, per lo insignificativo de la seua ànima. Esta cuarteta indecidora, pavota i frívola és resum del Romancero." L'obra de Danieri és calificada de "pedantesco fárrago" ya que "havia elaborat un poema que semblava dilatar fins a lo infinit les possibilitats de la cacofonia i del caos".

Borges està present no solament perque escriu en primera persona, sino per certes senyes que són autobiogràfics. Daneri treballa de subalterno en una biblioteca dels arravals del Sur, allí ho feya Borges en el moment d'escriure el conte. Entre 1938 i 1946 Daneri es presenta al Premi Nacional de Lliteratura, guanyant en 1943. Borges s'havia presentat en la realitat en 1944, pero sense èxit. Narra en el Aleph "la meua obra Els naïps del tahúr no va conseguir un sol vot". Tampoc és difícil descobrir-ho en l'observació: "Daneri aprofitava, fins a fa molt poc, les nits i les festes per a no eixir de la seua casa".

Humor i escepticisme

Estela Cante va senyalar el gran plaure que li havia significat a Borges l'imaginar els poemes i digressió de Daneri: "Este es proponia versificar tota la redondez del planeta; en 1941 ya havia despachat unes hectàrees de l'estat de Queensland, més d'un quilómetro del curs del Ob, un gasómetro al nort de Veracruz, les principals cases de comerç de la parròquia de la Concepció, la quinta de Mariana Cambaceres de Alvear en el carrer Onze de Setembre, en Belgrano, i un establiment de banys turcs no llunt de l'acreditat aquari de Brighton." Eixe element burlesco és freqüent en el conte, a on l'èxtasis no està llunt de la vulgaritat. Després d'experimentar "l'inconcebible univers" i "sentir infinita veneració" Borges es veu confrontat en la veu "avorrida i jovial" de Daneri la qual cosa ho du a venjar-se restant-li importància a l'experiència. De la mateixa manera es produïx un procés d'erosió del Aleph, siga per la reflexió, l'oblit, o els múltiples Alephs possibles, que du al seu relativización.

Precursors

En el relat de H. G. Wells "The Crystal Egg" es troba una possible inspiració de "El Aleph". L'història seguix a un comerciant cridat Mr. Cave que troba un estrany ou de cristal que servix com a finestra al planeta Mart. En un epílec de 1949, Borges anota que en «El Aleph va creure vore algun influix del conte.

Bibliografia

Borges, Jorge Luis, El Aleph, Emecé, 1962

Rodríguez Monegal, Emir, Jorge Luis Borges Ficcionario, Fondo de Cultura Econòmica, 1985, ISBN 968-16-2028-3

Rodriguez Monegal, Emir, Jorge Luis Borges, A Literary Biography, E. P. Dutton, 1978.

Woscoboinik, Juliol, El secret d'Borges : Indagació psicoanalítica de la seua obra, Grup Editor Llatinoamericà, 1991

Ortega, Juliol, El Aleph i el llenguage epifanico, Hispanic Review 67.4, 1999, p. 453-66

Williamson, Edwin, Borges: A Life, Viking, 2004, ISBN-13: 978-0670885794

Vora, Estela, Borges a contraluz, Espasa Calpe, 1990, ISBN-13: 978-8423918935

Balderston, Daniel (2012), The Universe in a Nutshell: The Long Sentence in Borges's "El Aleph", Variacions Borges, 33, 1-20, ISSN 1396-0482