El Lahun
El Lahun (en àrap: لاهون, al-Lāhūn), també Illahun, Lahun, o Kahun, és el nom modern d'un llogaret situat en la província de Fayún, a on es localisa el complex de la piràmide de Senusret II (Sesostris II en grec) i el llogaret dels treballadors (en àrap: El Lahun كاهون) que varen erigir les construccions per al cult funerari del rei, a uns huitcents metros de la piràmide, a la vora de la zona de cultiu.
De la mateixa manera que les atres piràmides de la XII dinastia en el Fayún l'estructura de la piràmide de Lahun va ser construïda en atobó, pero ací el núcleu de la piràmide consta d'una ret de murs de pedra disposts en varis sentits, que varen ser reblides en atobó. Este enfocament provablement tenia l'intenció de garantisar l'estabilitat de l'estructura de rajola. Inusualment, a pesar d'un contar en el temple de la piràmide en el costat este, l'entrada a la mateixa està en el sur. No obstant, l'arqueòlec Flinders Petrie va passar un temps considerable buscant-l'en el costat este.[1][2] Va descobrir l'entrada solament quan els treballadors que netejaven les propenques tombes dels nobles varen descobrir un chicotet túnel al fondo d'un pou de 12 metros, que conduïa a la cambra funerària real. Lo més provable fora que els treballadors que havien construït la tomba hagueren usat la seua activitat llegítima com a tap per a cavar este túnel, lo que els permetria furtar la piràmide, més alvance. Una volta dins de la cambra funerària, Petrie va poder retrocedir fins a l'entrada.
La piràmide s'alça sobre un terrat artificial excavat en un terreny inclinat. En el costat nort es varen deixar huit blocs rectangulars de pedra que varen servir de mastabas, provablement per a l'enterrament de personages relacionats en la cort real. Davant de cada mastaba existix un pou angost que conduïx a la cambra funerària que es troba davall. També en el costat nort es troba la piràmide de la Reina o piràmide subsidiària.
Ara, part de les seues ruïnes estan cobertes d'arena en la seua base. Alguns edificis varen ser demolits quan va ser construïda una via férrea en les proximitats.
Un atre descobriment notable va ser el del poble dels treballadors que varen construir la piràmide i després varen servir al cult funerari del rei. El poble, convencionalment conegut com Kahun, està a uns 800 metros de la piràmide i es troba en el desert a poca distància de la vora de la zona apta per a cultiu.
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]
La zona va ser excavada per Flinders Petrie en 1888-90 i posteriorment, en 1914, es varen trobar molts objectes i instruments domèstics, i açò es considera com un signe de bon nivell de vida en l'época; també es varen trobar en el poble els cridats papirs de Lahun, prop de mil fragments, que tractaven d'assunts llegals, matemàtics i meges.
Hi ha assentaments de la Dinastia XIII, i del Imperi Nou, a on es varen trobar documents de reclamació de terres en la regió.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Verner, 2001, p. 409.
- ↑ Lehner, 2008, p. 175.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2008) The Complete Pyramids, Nova York: Thames & Hudson. ISBN 978-0-500-28547-3.
- (2004) Ian Shaw (ed.). The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-815034-3.
- (2001) «Twelfth Dynasty», Donald B. Redford (ed.). The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, Volume 3, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-510234-5.
- Verner, Miroslav (2001). The Pyramids: The Mystery, Culture and Science of Egypt's Great Monuments, Nova York: Grove Press. ISBN 978-0-8021-1703-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Lahun» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.