El Pesebre
El Pesebre (també conegut com a Cúmul obert M44, Objecte Messier 44, Messier 44, M44 o NGC 2632), és un cúmul obert en la constelació de Càncer. És un dels cúmuls oberts més propencs a la Terra, i conté una població d'estreles major que atres cúmuls oberts lluents propencs. baix un cel obscur, el Pesebre s'observa com un chicotet objecte nebuloso a simple vista; conegut aixina des de l'antiguetat. l'astrònom Claudio Ptolomeo ho va descriure com "una taca nebulosa en el sí de Càncer", i va ser un dels primers objectes que Galileo va estudiar en el seu telescopi.[1]
La seua edat i moviment propi coincidixen en els de les Híades, lo que sugerix que podrien compartir orígens similars.[2][3] Abdós cúmuls contenen jagantes roges i nanes blanques, que representen etapes posteriors de l'evolució estelar, junt en moltes estreles en seqüència principal.
La distància a M44 és citada a sovint entre 160 i 187 pársecs (520-610 anys llum),[4][5] pero els paralajes revisats en 2009 del satèlit Hipparcos per als objectes del Pesebre, i l'últim diagrama color-magnitut per infrarrojos, favorix una distància anàloga de 182 pársecs.[6][7] Hi ha millors estimacions d'edat d'al voltant de 600 millons d'anys,[3][5][8] equivalent aproximadament a uns 625 millons d'anys per a les Híades.[9] El diàmetro del núcleu intern del cúmul és de prop de 7.0 pársecs (23 anys llum).[8]
El cúmul és visible a simple vista com una chicoteta nebulosa quan la culminació de Càncer apareix en el cel de la vesprada entre febrer i maig de cada any. A 1.5º transversal, el cúmul encaixa en facilitat en el camp de visió d'uns binoculares, o telescopis de baixa potència.
Mitologia
[editar | editar còdic]Este famós cúmul obert d'estreles visible cap a la constelació zodiacal i boreal de Càncer, també va rebre el nom de "el Colmenar". Si les condicions de l'entorn i geogràfiques ho permeten, "Messier 44" és un dels objectes celests de fàcil visualisació a ull nuet i, per lo tant, conegut des de temps prehistòrics. Els grecs i romans varen vore en esta "nebulosa" a un "Pesebre" conformat per dos asno que mengen d'ell, i que són representats per les estreles gamma i delta de Càncer. I és per este motiu que el nom propi de l'estrela gamna de Càncer és : "Asellus Borealis", que en espanyol significa : «asno septentrional», mentres que l'estrela delta de Càncer rep el nom de "Asellus Australis", el significat del qual en espanyol és : «asno meridional». Eratóstenes va informar que estos eren els asno en els que els deus Dioniso i Sileno varen cavalcar en la batalla contra els titanes, els qui estaven esglayats pel rebuzno d'estos animals lo que va permetre que els deus olímpics guanyaren. I com recompensa, els asno varen ser posats en el cel i convertits en estreles. La constelació de Càncer o el Carranc en ser el menys lluminós dels dotze signes del zodiaco, ha segut temuda per moltes cultures; ya que, veen dins dels seus llímits celests una obscura senda que era utilisada per les ànimes de les persones fallides per a conectar-se en el més allà. En Egipte l'associaven en "la Langosta", fent alusió a una de les mortals plagues en que va ser assotat eixe poble d'acort als escrits bíblics. I en Japó aquella constelació recorda el "Seki Shiki Meika Ha"; en a on justament el cúmul d'estreles obert M44 representa a les ànimes dels difunts apilades mentres es dirigixen a este portal que conecta al món dels vius en el món dels morts.
Història
[editar | editar còdic]Aratos en l'any 260 a. C., va mencionar este cos celest com "chicoteta boira", i Hiparco en l'any 130 a. C., ho va incloure en el seu catàlec d'estreles i ho va cridar "chicotet núvol" o "Estrela nuvolada". Posteriorment, Ptolomeo ho menciona com una de les sèt "nebuloses" que va senyalar en el seu llibre Almagesto, i ho descriu com "La massa nebulosa en el pit ( de Càncer )". I en l'any 1600 de nostra era, Johann Bayer ho crida : "Nubilum". L'astrònom italià Galileo Galilei va ser el primer que va resoldre este objecte "nebuloso" i va informar lo següent : "La nebulosa anomenada "Praesepe", no és una sola estrela, sino una massa de més de 40 estreles chicotetes". Finalment, Charles Messier ho va agregar al seu catàlec el dia 4 de març de l'any 1769. M44 pot observar-se a simple vista i es troba situat a una distància de 609 anys llum. La seua edat s'estima en uns 730 millons d'anys. Una dels seus components més lluents és l'estrela Epsilon Cancri, coneguda també com 41 Cancri. Inicialment el nom de ε Cancri es va utilisar per a tot el cúmul. El cúmul té una magnitut global de +3,7 i apareix a l'observació com una zona de lluminositat difusa cobrint 95 minuts d'arc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Messier 44» (en anglés). www.maa.clell.de. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2016. Consultat el 29 de giner de 2019.
- ↑ Publications of the Kapteyn Astronomical Laboratory Groningen.41
- 1–48.Consultat el 29 de giner de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.369(1)
- 383–389.ISSN 0035-8711.doi:10.1111/j.1365-2966.2006.10311.x.Consultat el 29 de giner de 2019.
- ↑ Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.342(4)
- 1241–1259.ISSN 0035-8711.doi:10.1046/j.1365-8711.2003.06630.x.Consultat el 30 de giner de 2019.
- ↑ 5,0 5,1 The Astronomical Journal.134(6)
- 2340–2352.ISSN 0004-6256.doi:10.1086/522831.Consultat el 30 de giner de 2019.
- ↑ Astronomy and Astrophysics.497
- 209–242.ISSN 0004-6361.doi:10.1051/0004-6361/200811382.Consultat el 30 de giner de 2019.
- ↑ Journal of the American Association of Variable Star Observers (JAAVSO).39
- 219.ISSN 0271-9053.Consultat el 30 de giner de 2019.
- ↑ 8,0 8,1 The Astronomical Journal.124(3)
- 1570–1584.ISSN 1538-3881.doi:10.1086/342016.Consultat el 30 de giner de 2019.
- ↑ arXiv:astre-ph/9707253.Consultat el 30 de giner de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Pesebre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.