El Tajín
.jpg){kind=link}
El Tajín Plantilla:Eti és una zona arqueològica precolombina que es troba prop de la ciutat de Papantla, Veracruz, Mèxic. Es creu que la ciutat de Tajín va ser un centre molt important i va aplegar al seu apogeu en la transició al Posclásico, coneguda també com Periodo Epiclásico mesoamericano, entre els anys 800 i 1150 d. C.
Al contrari de la creència popular, no existix evidència arqueològica que soporte l'idea de que els totonacas hagen segut els constructors o habitants originals d'esta ciutat. Debido a ello, els historiadors preferixen utilisar el terme "la cultura del Tajín". El Tajín conta en varis camps de joc de pilota i temples escalonats.[1]
Toponímia
[editar | editar còdic]Tajín significa la Ciutat del tro en l'idioma totonaco.[2] Es pensa que Tajín també va ser el nom d'algun deu totonaco, si ben tal com succeïx en molts llocs arqueològics és poc provable que eixe fora el seu nom en aquell temps. Els mexicas coneixien la ciutat en el nom de Miktlan.[3]
Entorn geogràfic
[editar | editar còdic]Situada a 120 m d'altitut entre les conques dels rius Cazones i Tecolutla. El clima és de tipo càlit subhúmedo, en una temperatura mija anual de 24 °C i precipitació promig anual de 1039.6 mm.[5] La seua vegetació és selva baixa caducifolia, constituïda per arbres que perden els seus fulls durant l'época hivernal. A 8.53 quilómetros de la capçalera municipal de Papantla de Olarte, Veracruz i a 18.28 quilómetros de la Ciutat de Poza Rica d'Hidalgo, Veracruz, per la carretera federal n.º 127 Poza Rica – Martínez de la Torre.
Història del Tajín
[editar | editar còdic]La construcció d'edificis ceremoniales del Tajín provablement es va iniciar en el I. En el Periodo Clàssic mesoamericano enjorn el Tajín va mostrar influència de Teotihuacán tal i com es pot observar en l'urbanisme, l'arquitectura, la pintura, l'escultura i la ceràmica;[6] mentres que en el Posclásico va mostrar influència maya.
Decadència de Tajín
[editar | editar còdic]El lloc ya estava totalment despoblado quan varen aplegar els conquistadors espanyols en el XVI, per lo que no va ser destruïda i es va mantindre com un secret la seua existència per un parell de sigles.
El Tajín va ser la ciutat més gran de la costa nort del golf de Mèxic i va dominar el territori llimitat per les conques dels rius Tecolutla i Cazones, entre 650 i 950 d. C. Els governants d'esta capital varen estendre la seua hegemonia des del somontano de la Serra Mare Oriental fins a les planicies costeres del golf, en els actuals estats de Pobla i Veracruz.
Exploracions arqueològiques
[editar | editar còdic]En 1785 l'ingenier Diego Ruiz va visitar i va fer una primera descripció del lloc quan realisava una inspecció buscant camps de tabac illegals.[7] En el XIX el lloc va ser visitat per Guillermo Dupaix, Alexander von Humboldt i Carl Nebel, els qui varen publicar les seues notes sobre el lloc.
Els primers arqueòlecs que varen aplegar al lloc en el XX varen incloure Teobert Maler, Eduard Georg Seler, Francisco del Pas i Troncoso i Herbert Spinden i Ellen. En el descobriment de petròleu en la zona es varen construir carreteres a partir de la década de 1920 fins a la década de 1940. Açò va permetre més investigació intensiva de la zona. En 1935-1938 li va ser assignat a Agustín García Vega la neteja i l'exploració de la zona. El primer edifici que va quedar totalment lliure de vegetació de la selva va ser la Piràmide de les Casetes. La primera excavació arqueològica d'investigació va ser feta per José García Payón de 1943 a 1963. L'Institut Mexicà d'Antropologia i Història (INAH) va fer una restauració del lloc de 1989 a 1992.
Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]A esta ciutat precolombina se li va donar el títul de Patrimoni de la Humanitat, per considerar que és un testimoni excepcional de la grandea de les cultures precolombinas de Mèxic i un eixemple sobreixent de la seua arquitectura. El 14 de decembre de 1992 el lloc prehispánico del Tajín, ubicat en la regió nort de l'estat de Veracruz, va ser inscrit com Ben Cultural en la Llista de Patrimoni Mundial de l'Unesco.[8]
Urbanisme en El Tajín
[editar | editar còdic]L'urbanisme en El Tajín ha segut àmpliament estudiat per especialistes, prenent llínees d'estudi de l'identitat, arqueologia del paisage i teories d'experts en el tema, tal és el cas de l'antropòlec López Austin, qui en el seu llibre Els mits del Tlacuache, establix que: “…Baixe la costra de pedra i terra dels cerros estan les morades de deus i morts, àmbits de frescura i vegetació vedados a l'home (…) Les poblacions serien, recíprocament, rèpliques dels cerros sagrats, i en elles s'erigirien les piràmides, montículs artificials en el cim dels quals habitarien els deus…”[9]
La traça del Tajín, referix que esta urbs prehispánica va ser construïda i orientada en funció a l'astronomia i en relació en el paisage. L'hipòtesis va ser generada en notar l'importància d'una montanya ubicada a l'est de la zona arqueològica, la qual es diu “el cerro dels manteniments”.
Quan amanecer, el sol comença a eixir sobre el cerro dels manteniments, allumenant poc a poc la piràmide de les casetes, des del cim fins a tocar terra durant un lapsus de 7 minuts, 1 per cada cos. Este fet ocorre perque la piràmide es troba perfectament alineada en la montanya, per això es creu que per als habitants prehispánicos, la piràmide de les casetes va ser un marcador astronòmic unit al calendari agrícola aixina com el descens del deu Quetzalcóatl, qui donava començ a l'inici de la sembra, per lo que les persones d'esta ciutat prehispánica, varen colocar altars en la part mija i alta del cerro dels manteniments, per a veneració del deu.[10][11]
El patró arquitectònic consistix en edificis de base quadrada o rectangular en un o varis cossos superposts, recordant que la zona es dividix en varis subconjunts. S'especula que este lloc arqueològic té un tamany d'al voltant de 10 km², pero hi ha encara una gran part que no ha segut explorada, per lo que es troba coberta per maleza i pastura.
El traçat urbà va ser planejat per a definir un paisage en el que espais i altures es distribuïren segons els grups socials. Els dirigents varen ubicar els seus palaus, salons i edificis administratius en l'àrea més alta, cridada Tajín Chic, i varen coronar la seua jerarquia en l'edifici de les Columnes, morada de la dinastia gobernant, que el seu poder va quedar representat en les estrías dels fustes circulares que flanquegen l'accés porticado als salons d'este enorme recint palatí.
Les xicalcoliuhqui
[editar | editar còdic]Un dels aspectes més resaltables dins de l'ornamentació d'edificis són les xicalcoliuhqui usades en tot tipo de posicions i empleades en casi tots els edificis de la zona. La xicalcoliuhqui traduït del náhuatl a l'espanyol seria "voluta de jícara" encara que més be se li pot denominar "cap de jícara", sent est el símbol més insistent en tot el complex arquitectònic, destacant l'importància otorgada per a la cultura totonaca i el restant de Centroamérica, ya que no varen ser els únics en utilisar-ho pero sí en major freqüència. En l'àrea coneguda com Tajín chic, la greca escalonada és un de les traces que més es presenten.
L'entrada i el museu de lloc
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Museu de Lloc del Tajín.
L'entrada al lloc està ubicada en l'extrem sur. En ser nomenat Patrimoni de la Humanitat en 1992, noves instalacions s'han afegit a este àmbit, tals com una cafeteria, servicis d'informació, un parc i les oficines administratives.[12] El museu de lloc es troba també ací. Ademés, la Dansa dels Voladores es va promulgar en l'entrada al lloc i es considera un requisit per als visitants del lloc.[13] Els Voladores apareixen cada mija hora en el pol i el círcul construït en les afores de la porta principal.[14]
Grup de la Riera
[editar | editar còdic]Esta zona és una de les seccions més antigues de la ciutat. Està flanquejada per quatre edificis en alt, cridats Edificis 16, 18, 19 i 20, que varen ser coronats per temples i comprenen un especio de més de 8.000 m². Les escales conduïxen des del sol de la plaça fins als temples més dalt. A diferència del restant de la ciutat, estos quatre edificis són uniformes en altura i casi simètrics. Les piràmides ací són primitives en comparació al restant del lloc, en casetes que no estan tan finamente formats.
Piràmide de les Casetes
[editar | editar còdic]
Esta piràmide té una série de noms com El Tajín, piràmide de Papantla, Piràmide de les Històries dels Sèt i el Temple de les Casetes. S'ha convertit en el foc principal del lloc pel seu singular disseny i bon estat de conservació, cada orifici sobre la piràmide simbolisa els dies de l'any. Dels 365 casetes, 5 es consideren representen els 5 dies impuros per a ells. D'esta piràmide es va recuperar una gran cantitat d'escultures. L'edifici està construït en la seua major part en lloses cuidadosadament tallades i elaborades, la major de les quals s'estima que pesa al voltant de huit tonellades mètriques. Les pedres, especialment al voltant de les casetes, s'encaixen entre sí de manera que es necessita una cantitat mínima de morter de calç i terra. L'estructura originalment estava coberta d'estuc que servia de base per a la pintura.
Tajín Chic
[editar | editar còdic]
Tajín Chic és una porció en varis nivells que s'estén al nort-noroest de les parts més antigues de la ciutat fins a un tossal. Gran part d'esta secció va ser creada per mig de l'us de cantitats massives d'abocadors. Es tracta d'una immensa acrópolis, composta per numerosos palaus i atres estructures civils. Tajín Chic es diu aixina perque inicialment es va pensar que era un lloc separat pero relacionat. Actualment se sap que pertanyia al centre de la ciutat. No obstant, com el terme ya estava en la lliteratura sobre el lloc, es va mantindre.
Edificis 3, 23, 15 i 5
[editar | editar còdic]
L'Edifici 3 o el 'Temple Blau' té algunes característiques que ho distinguixen d'atres piràmides en el lloc. A excepció de sis bancs de l'escala i la part superior de les balaustradas, provablement adició posteriors, no hi ha casetes per a establir una relació en la piràmide principal. L'edifici 5 es considera el més senyorial del lloc del Tajín. Si be es troba junt a la Piràmide de les Casetes, el seu atractiu visual no passa desapercebut per al seu veí més famós. Està ubicat en el centre d'un complex piramidal i consta d'una piràmide truncada que s'eleva des d'una plataforma de més de 3.000 m² de tamany.
Canches Nort i Sur
[editar | editar còdic]
El 'Joc de Pilota Nort' està format per tres capes de lloses de gran tamany. Hi ha sis panels tallats en escenes rituals i un friso ornamental que corre a lo llarc d'abdós parets. És provablement una de les més antigues construccions en el Tajín.
Algunes parts dels panels i frisos mostren grans àrees incompletes. En quatre dels panels hi ha escenes relacionades en el ritual del joc de pilota i súpliques als deus. Els panels centrals representen als deus responent o realisant un ritual.
El joc de pilota del sur es distinguix per les escenes en relleu que es troben en les seues parets laterals, que ajuden a comprendre la cosmovisión del poble totonaca que va habitar en esta ciutat prehispánica.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Tajín.- El Tajín Institut Nacional d'Antropologia i Història. Govern de Mèxic.
- El Tajín Universitat de Wisconsin. Estats Units.
- El Tajín
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wilkerson, S. Jeffery K. (1987). El Tajin: A Guide for Visitors, pp. 72-73. ISBN 968 499 293 9.
- ↑ «importància del lloc». INAH. Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2011. Consultat el 3 d'agost de 2011.
- ↑ «La zona arqueològica del Tajín».
- ↑ INAH. «Veracruz - El Tajín». Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2011. Consultat el 19 de setembre de 2011.
- ↑ «Normals Climatològiques per Estat : Veracruz : Papantla».
- ↑ Lladre de Guevara Sara,2007, Hòmens i deus del Tajín, 1-88
- ↑ Wilkerson, S. Jeffery K. (1987). El Tajin: A Guide for Visitors, p. 12. ISBN 968 499 293 9.
- ↑ «El Tajin, Pre-Hispanic City». World Heritage Organization/UNESCO. Consultat el 9 de febrer de 2010.
- ↑ Els mits del Tlacuache, 2006 edició, UNAM.
- ↑ «[1]».
- ↑ «Últims descobriments en el Tajín».
- ↑ «El Tajín, patrimonial mundial». INAH. Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2008. Consultat el 9 de febrer de 2010.
- ↑ «El embrujo del Tajín (Veracruz)». Mexico Desconegut magazine. Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2010. Consultat el 9 de febrer de 2010.
- ↑ «Els voladores de Papantla (Veracruz)». Mexico Desconegut magazine. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2009. Consultat el 9 de febrer de 2010.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Tajín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.