El Taronger (Guatemala)

El Taronger (també conegut com a Taronger Sa'aal o pel seu nom original Wak Kab'nal que significa 'Lloc de les Sis Terres') és un lloc arqueològic de la cultura maya localisat en el Petén al nort de Guatemala, dins Parc Nacional Yaxhá-Nakum-Taronger. Taronger Sa'aal va representar el segon regne regional més extens en la zona del Petén, despuix de Tikal. La ciutat va impondre una notable influència en la frontera política, geogràfica i cultural, impactant la seua economia i pràctiques rituals. Va ser la capital d'un dels regnes mayas més importants del Periodo Clàssic el Regne Sa'aal (250-900 d. C.) i va jugar un paper polític primordial en atres ciutats mayas com Tikal, Calakmul i Caragol, fins que va ser abandonat durant el Colapse del Clàssic Maya. Durant la segona mitat de el XX va sofrir un depredació intensiva, fins a la recuperació del control del lloc en 2002.

No deu confondre's en un atre lloc arqueològic de Guatemala conegut com El Taronger, en la Vall Central de Guatemala, situat en les rodalies de Mixco i Kaminaljuyú, del Preclásico Mig i el Clàssic Tardà.

Descripció del lloc

Ocupa un àrea aproximada de 90 quilómetros quadrats, dels que 8.5 inclouen l'àrea central capital que conté més de 389 edificis; la perifèria residencial inclou més de 300 conjunts arquitectònics que contenen no menys d'1,800 edificis, els que varen estar organisats en barris. En els quatre extrems del regne va haver ciutats que velaven pels llímits polítics. Descollen sis grups de acrópolis i el complex del palau real, que contenen voluminosos temples piramidals, palaus residencials i administratius d'un i dos nivells, calçades, reservorios, dos patis per a joc de pilota, un observatori astronòmic, santuaris i diversos edificis ceremoniales, tots ells comunicats per calçades.

El centre monumental urbà ocupa aproximadament 2 km² en 148 edificis majors que corresponen funcionalment a temples piramidals, palaus de varis pisos en funcions administratives i residencials de la realea i elites menors. L'epicentre es troba dividit en 6 grups. Un dels complexos urbans més sobreixents és la Acrópolis Triádica C-9.

Complex Palatí de Acrópolis Central

El conjunt de palaus configurat en la Acrópolis Central, descolla pel seu notable volum, complexitat arquitectònica i antiguetat. Es considera va correspondre al Complex Palatí de la Realea. S'ubica junt al Conjunt Astronòmic, tipo grup I a on es troba la Piràmide de l'Escalinata Jeroglífica. La Acrópolis Central ocupa un àrea de 490 metros quadrats, que s'eleva 40 metros sobre el nivell de la plaça que sosté el basamento. En els anys 1960's madereros varen realisar un ampli tall en tractor en el basamento NE del complex de acrópolis en el mòvil aparent de furtar alguna escultura major.

El complex palatí esta organisat en cinc patis (tres majors i dos menors), delimitats per nou palaus en diversos formats i múltiples recints. Cada u dels patis mostra característiques particulars en espai, orientació i forma, lo que permet elaborar sobre la seua funcionalitat i desenroll; el procés de creiximent del complex arquitectònic va estar clarament enfocat en l'edifici central (B-15) que es considera cóm el principal del conjunt. El palau central B-15 consistix en un basamento piramidal de quatre terrats, que alcança una altura de 30 metros sobre els patis que li circundan. En cada una dels terrats s'acomoden varis recints abovedados llongitudinals i transversal en un format reminiscente al que presenten el palaus Caana de Caragol (Belize), l'estructura II de Calakmul (Campeche), i el palau de cinc pisos d'Edzna (Campeche). Els túnels realisats pels saquejadors varen deixar exposts recints en les fronteres Sur (primer, segon i tercer nivell), frontera Oest (tercer nivell) i Nort.

Pati este

El Pati Este és el de majors dimensions del complex palatí (40 × 27 m), es considera que per a el VII, va poder albergar activitats públiques, segons es infiere en les característiques dels palaus B-14, B-15, B-16 i B-17 que es troben entorn del Pati. Els palaus B-14 i B-16 varen tindre recints amplis en vans amples i banca centrals en l'interior.

Pati Sur

Este sector del complex palatí es considera l'àrea més restringida i privada, puix solament té accés des del Pati Este. Es considera que entorn del Pati Sur varen estar ubicats els aposentos més privats del governant. Precisament pel sector Sur, el palau es comunica en varis quadrànguls que varen poder ser àrees de residències de personal de servici o be de tallers per a producció artesanal especialisada. Els saquejadors per mig de sis túnels i trincheres varen destruir les fronteres i subestructura dels edificis de B-15, B-16 i B-45.

Pati Nort

L'accés a este Pati es va verificar per mig d'un passadiç abovedado (B-14A) que ho va comunicar en el Pati Este. La funció del Pati Nort, va poder estar relacionada en activitats rituals o ceremoniales lligades a actes públics, degut a que colindar en la Calçada Principal de la ciutat. El Pati Nort està organisat en dos sectors, un d'ells s'integra en la frontera Nort del Palau B-15 que va tindre un accés molt ampli. L'atre sector del Pati Nort conecta en una plataforma baixa en forma de "L" situada en el cantó NO del conjunt palatí, des d'allí, el governant i la seua família varen poder presenciar processons que varen recórrer la Calçada Principal.

Història

El seu orige i desaparició són encara desconeguts, puix els saquejos han fet desaparéixer numeroses peces claus de la seua història. Se sap, no obstant, que el seu topònim original va ser Wal Kab'nal ('el sext lloc de la Terra', transcrito en maya yucateco modern), i va ser la capital del regne de Sa'al durant el periodo Clàssic mesoamericano i que va ser conquistada per El Caragol en l'any 631. Des d'eixe moment es va convertir en enemiga de Tikal i va atacar vàries voltes Yaxhá. A finals del periodo clàssic tardà es varen deixar de esculpir esteles.

Gobernant coneguts

Nom	Periodo de regnat
Tzik'in Bahlam |
Naatz Chan Ahk
K’inich Tajal Chaak
Aj Wosal Chan K’inich	546-615> d. C.
K'uxaj	>630-631> d. C.
K'ahk' Xiiw Chan Chaahk	>644-680> d. C.
Senyora Wak Chanil Ahaw	682-<741 d. C.
K'ahk' Tiliw Chan Chaak	693-728 d. C.
Yax Mayuy Chan Chaak	?-744 d. C.
K'ahk' Yipiiy Chan Chaak	746-? d. C.
K'ahk' Ukalaw Chan Chaak	755-780> d. C.
Rat penat K'awiil	?
Itzamnaaj K'awiil	784-810> d. C.
Waxaklajuun Ub'aah K'awiil	814-?

Història moderna

Teobert Maler i Thomas Gann varen estar en Taronger, sent este últim qui va extraure les escalinates jeroglífiques del Temple B-18 per a transportar-les en barco a Europa, venent-les al Museu Britànic en 1924 per a penes 20 Lliures Esterlines. Posteriorment, Taronger-Sa’al va ser invadit per traficants de fusta i d'objectes arqueològics, aixina com agricultors i ganaders que han obstaculisat la realisació d'investigacions en el lloc. Actualment, les intervencions arqueològiques en Taronger Sa’a l'es realisen tant en l'epicentre, com en la perifèria, en l'objecte de conéixer aspectes culturals relacionats tant en l'èlit major, cóm en l'èlit menor i gent comuna

Enllaços externs

• https://web.archive.org/web/20101121001949/http://ciudadesmayas.com/ciudades-mayas-en-guatemala/el-taronger-en-peten.html
• http://www.youtube.com/watch?v=xO3CQjs4haU (vídeo)
• http://www.parkswatch.org/parkprofiles/pdf/yanm_spa.pdf

https://www.mesoweb.com/es/articulos/skidmore/naranjo.pdf