Parc nacional Yaxhá-Nakum-Taronger
El Parc nacional Yaxhá-Nakum-Taronger també cridat (Triàngul Cultural Yaxhá-Nakum-Taronger) és un espai protegit en estatus de parc nacional de Guatemala.[1] Va ser declarat com a tal en l'any 2003, ocupant un àrea de 371,6 quilómetros quadrats, formant part de la Reserva de la biosfera maya. Inclou chapulls, boscs, rius i estanys.[2] Ha segut catalogat com a lloc Ramsar per la seua importància de chapulls des de 2005, conta en varis sistemes de chapulls, numeroses espècies d'ecosistemes de bosc alt i de chapulls, aixina com espècies endèmiques i en perill d'extinció. Aixina mateix conta en importants vestigis arqueològics de la civilisació maya, incloent els tres llocs majors que li donen el nom al parc; en total l'àrea ha presenciat ocupació humana casi contínua des de fa 5000 anys.[3]
Descripció general
[editar | editar còdic]El parc nacional Yaxhá-Nakum-Taronger és un àrea en a on es conjuguen bellees naturals i culturals. Conté varis tipos de bosc característics del departament de Petén, combina àrees de bosc alt en àrees inundades de boscs baixos. Hi ha en el parc varis sistemes aquàtics, entre ells rius permanetes com el riu Holmul i el riu Ixtinco, varis rius intermitents com el Yaxhá, aguadas naturals com la Poza Maya i al sur conta en un sistema de 5 estanys i lagunetas Yaxhá, Sacnab, Juleque, Lancajá i Champoxté, sent l'Estany de Yaxhá la més gran.[3]
Des del punt de vista natural el tindre un sistema de chapull li dona a este parc una riquea molt alta sobre espècies de fauna i flora. En estos ecosistemes es conjuguen espècies de boscs alts en espècies de chapulls i representen un àrea important de pas per a aus migratòries. Aixina mateix, habiten en els estanys de Yaxhá i Sacnab poblacions importants de vàries espècies d'animals considerats en perill en la Llista Roja de Fauna de Guatemala, en els Apèndixs de CITES i/o en la Llista Roja de la IUCN, com el cocodril de Moreleti (Crocodylus moreletti), el peix blanc (Petenia splendida), la tortuga blanca (Dermatemys mawi), la danta o tapir (Tapirus bairdii), el jaguar (Felis onca), l'orso formiguer (Tamandua mexicana), el Huitzizil o cabrit (Mazama americana), la mona arrapa (Ateles geoffroyi), mones aulladores (Alouatta pigra), el puma (Puma concolor), el coche de mont (Tayassu tajacu) i el venado coa blanca (Odocoileus virginianus).[3]
És important mencionar que en l'àrea existixen poblacions reproductives confirmades de tots els mamífers indicats, ademés del tigrillo (Leopardus weidii). De la danta o tapir en especial es deu senyalar que és un dels pocs llocs en tota la República en a on es confirma la seua reproducció. Tota la zona nort de Petén presenta pel seu orige càrstic formacions que permeten el desenroll de comunitats importants de rat penat de les espècies Carollia sp., Saccopteryx bilineata, Pteronotus davyi, Dermanura asteca, Ärtibeus jamaicensis, A. lituratus, A. phaeotis, Sturnira lilium i Eptesicus fuscus. Els rat penat que en térmens de diversitat representen junt en els rosegadors al voltant del 30% de totes les espècies de mamífers presents. Es presumix que el parc és una zona important per a la conservació de vàries espècies d'estos mamífers en coves, gràcies a les poques pressions existents.[3]
Importància cultural
[editar | editar còdic]
L'àrea del parc no coincidix en un àrea cultural distintiva, és dir, les antigues ciutats de l'àrea no formaven part d'una mateixa entitat política o regne. No obstant, és clar que totes eixes poblacions varen estar estretament relacionades a lo llarc de la seua història. A voltes en térmens amigables i unes atres de modo conflictiu. Cap al Clàssic Tardà, que és l'época de la que es coneix més de l'història local, gràcies a l'abundància de texts jeroglífics, se sap que eixes poblacions es trobaven en terreny fronteriç entre les zones políticament disputades per Tikal i els aliats de Calakmul, per lo que els conflictes i aliances polítiques canviants són temes coneguts.[4]
Yaxhá, una ciutat maya construïda a la vora del llac en el mateix nom és el lloc més gran en la zona. Entre 1994 i 2008, una multitut d'edificis importants es va restaurar ací. Té una gran varietat de temples, palaus, llocs per a jocs de pilota i observatoris restaurats i des de la part superior del Temple 216 es pot obtindre una vista sobretot el lloc, la selva i el llac.
En 1997, el treball es va ampliar al lloc de Nakum. Este lloc, a 18 km al nort de Yaxhá, és un oasis Maya en el dens bosc tropical. Ademés és el lloc en el major número d'edificis restaurats despuix de Tikal. L'arquitectura mostra una forta influència de Tikal, com les piràmides són temples que duen molt empinades i cresterías.
A mida que el treball arqueològic i la restauració en Topoxte, Yaxhá i Nakum casi s'han terminat, en giner de 2009 la majoria dels treballadors han segut traslladats a Taronger. Este lloc va a ser el centre d'investigació en el futur per a trobar nova informació sobre el patrimoni cultural dels mayas i per a preparar un atre lloc important per al turisme.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.protectedplanet.net/sites/yaxha_nakum_naranjo_national_park
- ↑ https://web.archive.org/web/20120921200045/http://www.conap.gob.gt/biodiversidad/areas-protegides/ramsar/chapulls-1/guatemala-i-ramsar-1/parc-nacional-yaxha-nakum-taronger
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Ficha informativa dels llocs Ramsar. Parc Nacional Yaxhá-Nakum-Taronger».
- ↑ «seus-veïns El Parc Nacional Yaxhá-Nakum-Taronger. Yaxhá i els seus veïns» (en és). Arqueologia Mexicana. Consultat el 2021-01-31.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.