El món i els seus dimonis
El món i els seus dimonis. La ciència com una llum en l'obscuritat és un llibre de Carl Sagan publicat en 1995 que tracta d'explicar el método científic i animar l'us del pensament crític o escèptic. Explica métodos que ajuden a distinguir entre idees que són considerades ciència vàlida i idees considerades pseudociencia; segons ell, indica que quan una nova idea es planteja, esta deu ser somesa a consideració, per a després ser provada rigorosament. El pensament escèptic dona mijos per a construir, entendre, raonar i reconéixer idees vàlides o errònees fins a a on la verificació siga possible.
Sinopsis
[editar | editar còdic]El llibre en general és una reflexió contra la pseudociencia, pero més específicament, és una defensa profunda dels beneficis que la ciència ha produït a lo llarc de l'història (vacunes, antibiòtics, medicaments, aviació, etc.). Aixina mateix, Sagan en un dels seus capítuls fa referència al mal us que s'ha fet de la ciència, i emfatisa que en bon nivell es va deure a la "ingenuïtat" d'aquells científics que ho varen permetre (ej. Proyecte Manhattan), deixant llavors molt clar que l'investigació científica no solament té un marc moral o ètic de procediments (metodologia científica estricta), sino que el científic ademés, deu tindre una idea molt clara de l'impacte que pogueren tindre en la societat les seues investigacions.
Sagan explica métodos molt útils que ajudarien al llector a poder distinguir entre les idees que provenen d'una ciència genuïna, de les que solament semblen simular-la prou be: pseudociencia. També indica, que quan es planteja una nova idea, esta deguera considerar-se com a possible solament, llavors, tindria que ser provada molt rigorosament, i després solament aixina, acceptar-se. El pensament escèptic, diu, nos dona mijos per a construir, entendre i raonar, per a reconéixer idees vàlides o errònees fins a a on la verificació siga possible.
En algun dels seus capítuls té arguments forts que fan una crítica dura contra el sistema educatiu nortamericà de la década de 1990.
Sagan compartix un conjunt de ferramentes anomenades, "Kit de l'escèptic", per a reconéixer idees enganyoses o fraudulentes, tals com la confirmació independent, la quantificació i la navaixa de Occam i determina els errors més comuns de la falsa argumentació (vore Falàcia llògica, per eixemple, valorar arguments per autoritat, estadística de números menuts, argument especial, ad hominem, o atac a l'individu i no al seu argument). A través d'estes i atres ferramentes, aixina com la ventaja de la ment crítica i la naturalea autocrítica de la ciència es pot determinar la falta de validea de la superstició, frau, pseudociencia, ejemplarizados en bruixas, objectes voladores no identificats, percepció extrasensorial i curació miraculosa.
També menciona a l'organisació CSICOP, de la que ell va formar part. No obstant, al contrari que atres escèptics, es mostra crític en moltes imperfeccions de el CSICOP. Es mostra aixina prou alluntat de l'actitut agressiva de molts escèptics. Per eixemple, Sagan conte en dit llibre que es va negar a firmar un document contra l'astrologia perque li va semblar que tenia un to autoritari, i com sempre va ser manifest en ell, preferia el debat o la discussió oberta al públic -encara en temes que es consideren absurts per a la ciència-, perque solament aixina es podria deixar en clar lo que sí és cert i lo que no.
Capítuls[1]
[editar | editar còdic]- Lo més preciós
- Ciència i esperança
- L'home de la Lluna i la cara de Mart
- Extraterrestres
- Argúcia i secrets
- Alucinacions
- El món posseït per dimonis
- Sobre la distinció entre visions verdaderes i falses
- Teràpia
- Un dragó en el garaig
- La ciutat de l'afligiment
- El sotil art de detectar camelos
- Obsessionat en la realitat
- Anticiencia
- El somi de Newton
- Quan els científics coneixen el pecat
- Un matrimoni entre l'escepticisme i la sorpresa
- El vent alça pols
- No hi ha preguntes estúpides
- La casa en flames
- El camí de la llibertat
- Adictes del significat
- Maxwell i els bichos rars
- Ciència i bruixeria
- Els verdaders patriotes fan preguntes
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Noms dels capítuls del llibre, en el lloc web Biblioteca Pléyades.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El mundo y sus demonios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.