Anar al contingut

Eladio Dieste

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eladio Dieste

Eladio Dieste (Artigas, Uruguay, 1 de decembre de 1917 - Montevideo, 19 de juliol de 2000) va ser un ingenier civil uruguayo reconegut mundialment per l'invenció, desenroll i utilisació del sistema constructiu en rajola i acer que ell va denominar ceràmica armada.[1]

Obra

[editar | editar còdic]

Dieste egresó de la Facultat d'Ingenieria de l'Universitat de la República en 1943.[2]

L'obra de Dieste pren la rajola i ho du a la seua màxima liviandad en la creació de superfícies curves a partir d'una nova tecnologia que el va denominar ceràmica armada; construccions abovedadas realisades en rajola, armadura d'acer i un mínim de formigó.

Este sistema constructiu conseguix dissenyar fines làmines a partir de la combinació de rajola, ferro i morter, les que es construïxen sobre un encofrat mòvil. La base d'estes superfícies és el disseny; es tracta d'estructures capaces de resistir les solicitaciones que s'eixercixen sobre elles gràcies a la seua forma i no a la seua massa, lo que comporta un requeriment menor de materials.

Este tipo de construccions va tindre molta acceptació perque permeten major liviandad, prefabricación i sistematisació en la repetició dels seus components, en costs competitius per al mercat. La seua obra és objecte d'estudi en distintes universitats i ho va dur a rebre el títul d'arquitecte honorari, sent l'únic en posseir-ho en Uruguay.[3]

Entre les seues obres, destaquen l'iglésia del Crist Obrer i l'iglésia de Sant Pedro del Durazno, abdós en Uruguay. En Espanya va construir cinc iglésies en el corredor de l'Henares i atres construccions per a l'Universitat d'Alcalà.[4]

També es va ocupar de la gestió de processos i de l'innovació en tècniques constructives.[5]

La ceràmica armada i la volta gausa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Ceràmica armada.


El sistema estructural de Dieste coloca armadures d'acer en les juntes entre hiladas de rajola buit de producció local, preses en morter d'arena i ciment, de modo que la membrana ceràmica es comporta de manera anàloga al formigó armat, en una fracció del seu cost i del seu pes.[6] Les làmines s'eixecutaven sobre encofrats mòvils i reutilisables i en freqüència es postensaban, tècniques alvançades a la pràctica contemporànea del món industrialisat. La seua volta gausa dona a la secció una doble curvatura de directriu catenària invertida, que genera rigidea front al pandeo en clafolls d'una sola hilada de rajola, en llums de fins a uns 45 metros i una relació llum/flecha típica de 10.[7]

La mampostería armada tenia antecedents —la palesa de Paul Cottancin de 1889, els clafolls de rasilla armada patentades per Rafael Guastavino en 1910 i els ensajos d'Eduardo Torroja en «ceràmica armada» en els anys vint—, pero Dieste, que inicialment els desconeixia, va dur l'idea més llunt que ningú, just quan l'aument dels costs d'encofrat i mà d'obra tornava antieconòmiques els clafolls prims de formigó.[8][7] Per a Dieste, l'elecció de la rajola era tant ètica i econòmica com a estructural: un material barat, de producció local, colocat per albañil comuns, adequat als recursos d'Amèrica del Sur. Va resumir la seua filosofia estructural en l'idea de resistir per la forma i no per l'acumulació de matèria. La categoria de «art estructural» de David P. Billington —excelència simultànea en eficiència, economia i elegància— s'aplica de manera habitual a la seua obra.[9]

Reconeiximents

[editar | editar còdic]
Monument homenage en la ciutat de Bot.

L'1 de juny de 1993, va rebre el doctorat honoris causa de l'Universitat de la República;[10] i el 9 de decembre de 1999, va ser nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Montevideo.[11]


L'any 2005 va ser designat com a «any Eladio Dieste» per part del Museu d'Art Modern de Nova York, l'Universitat de Princeton i el MIT de Massachusetts, com a forma d'homenajar a la seua obra.[3]

Patrimoni de la humanitat de l'Unesco

[editar | editar còdic]

El 27 de juliol de 2021, la "Obra de l'ingenier Eladio Dieste: iglésia de Atlántida" va ser consagrada com a patrimoni de la humanitat per la 44.ª sessió del Comité del Patrimoni de la Humanitat.

El senyor de les rajoles

[editar | editar còdic]

En l'any 2006, els dies 7 i 8 d'octubre es va celebrar en Uruguay el Dia del Patrimoni baix el lema «Tradició i Innovació» Eladio Dieste: el senyor de les rajoles.[12] Durant els dies previs la prensa va realisar una cobertura especial sobre la vida de Dieste, i les seues obres, distribuïdes a lo largo y ancho de el país, varen ser visitades durant tota la fi de semana. Dita celebració va contribuir molt eficaçment a la valoració i difusió de l'obra de Dieste en Uruguay.

Escrits sobre arquitectura

[editar | editar còdic]

En 2004 l'editorial Princeton Architural Press va publicar el primer estudi monogràfic de la seua obra escrit en anglés. La publicació repassa la trayectòria de Dieste a través d'escrits realisats per Stanford Anderson, Edward Allen i John Ochsendorf, entre uns atres.[13]

En 2011 es va publicar el llibre Escrits sobre arquitectura. Eladio Dieste, compilado per László Erdélyi i Graciela Silvestri.[14]

“La forma és un llenguage, i eixe llenguage deu ser-nos inteligible; estem ansiosos d'inteligibilitat i, per lo tant, d'expressió. Part del desasosiego modern es deu a l'absència d'expressivitat llegítima, a que nos rodegen coses que ostenten un hermetisme que és la negació de lo que supondria la fraternitat que donem per suposta i que naturalment deuria llegir-se en l'obra de l'home en l'espai.”
Eladio Dieste.

Llistat d'obres

[editar | editar còdic]
Archiu:Iglesia San Pedro, interior.CA
Iglésia de Sant Pedro del Durazno
Montevideo Shopping

Iglésia de Sant Joan d'Àvila, Alcalà d'Henares (Espanya)[17] Iglésia de La nostra Senyora de Belén, Alcalà d'Henares (Espanya)[17] Iglésia de la Sagrada Família, Torrejón d'Ardoz (Espanya)[17] Iglésia Mare del Rosario, Millorada del Camp (Espanya)[17] Iglésia de la Santa Creu, Coslada (Espanya) Iglésia de La nostra Senyora de Lourdes, Montevideo (Uruguay)[17] Capella Sant Josep, Montevideo (Uruguay) Fàbrica TEM S.A. Banc de Segurs de l'Estat, Montevideo (Uruguay) Fàbrica CALNU, Bella Unió (Uruguay) Gimnasi Municipal d'Artigas, Artigas (Uruguay) Vivenda pròpia, Montevideo (Uruguay)

  • Packing Caputto, Bot (Uruguay)

Mercat en Porte Alegre (Brasil) Terminal de ómnibus de Bot, Bot (Uruguay) Mercat de Maceio (Brasil)

  • Parador Ayuí, Bot (Uruguay)
  • Agroindustrias Dumenge Massaro S.A., Canelones (Uruguay)

Depòsit "Juliol Herrera i Obes", Port de Montevideo (Uruguay) Central Lanera Uruguayana (Uruguay)

Gimnasi de Maldonado, Maldonado (Uruguay) Siges (Trentatrés, Colónia i Riu Negre en Uruguay; i en Rio Gran do Sul, Brasil) Fundacions de màquines per a les empreses RAUSA, CALNU, Fàbrica Nacional de Paper Ponts de ferrocarril Torres calades per a una gran cantitat de torres d'aigua Molls, Nova Palmira (Uruguay) Planta de Refrescs del Nort, Bot (Uruguay) Colege La Mennais, Montevideo (Uruguay) Planta de Refrescs Fagar, Sant Joan (Uruguay)

  • Llana Trinitat S.A., Durazno (Uruguay)
  • Llana Trinitat S.A., Trinitat (Uruguay)

Plaça de deports de Trinitat, Trinitat (Uruguay) càlcul estructural de l'Iglésia de Sant Carlos Borromeo en Montevideo (en Juan Pablo Terra Gallinal i Luis García Pardo)[18]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Cibils, Camila. «Els dèu arquitectes uruguayans a descobrir» (en és).
  2. ↑ Eladio Dieste - Biografia
  3. ↑ 3,0 3,1 [enllaç trencat]
  4. ↑ Ignacio García CasesMadrit Històric.(94)
  5. ↑ Vigència de l'economia còsmica
  6. ↑ (2005).Informes de la Construcció.56(496)
    13–23.doi:10.3989/ic.2005.v57.i496.459.
  7. ↑ 7,0 7,1 (2016).Structural Analysis of Historical Constructions.CRC Press.
    571–578.
  8. ↑ (2003).Proceedings of the First International Congress on Construction History.
  9. ↑ Billington, David (1983). The Tower and the Bridge, Nova York: Basic Books. ISBN 978-0-465-08677-1.
  10. ↑ «Portal Universitat de la República | Títuls Honoris causa» (en és). www.universidad.edu.uy. Consultat el 17 d'octubre de 2018.
  11. ↑ Ing. Alberto Ponce Prim. «Homenage al Ing. Eladio Dieste en ocasió del nomenament com a Doctor Honoris causa.» (PDF). Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2018. Consultat el 17 d'octubre de 2018.
  12. ↑ www.patrimoniouruguay.net/diadelpatrimonio2006
  13. ↑ Anderson, Stanford.; Dieste, Eladio, 1917-2000., {{{nom2}}} (2004). Eladio Dieste : innovation in structural art, 1st ed edició, Princeton Architectural Press. OCLC 53331653. ISBN 1-56898-371-9.
  14. ↑ Escrits sobre arquitectura
  15. ↑ «Els atres creadors». Brecha.
  16. ↑ Mes Guindal, AJ i Adell, JM (2005): «Eladio Dieste i la ceràmica estructural en Uruguay». Informes de la Construcció, 56 (496): 13-22. doi:10.3989/ic.2005.v57.i496.459
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 García Casas, 2001.
  18. ↑ «Iglésia de Sant Carlos Borromeo».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eladio_Dieste&oldid=897856»