Anar al contingut

Elasmosaurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Elasmosaurus

Elasmosaurus (del grec ελασμος elasmos 'placa prima', referint-se a les plaques primes de la seua pelvis + σαυρος sauros 'fardacho') és un gènero representat per una espècie de plesiosauroide elasmosáurido que va viure en el Cretácico Superior, en lo que hui és Estats Units. Elasmosaurus va ser un reptil marí en un coll extremadament llarc que va viure en el periodo Cretácico Superior (edat del Campaniense), fa 80,5 millons d'anys.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]
Dibuix de Elasmosaurus platyurus

Elasmosaurus media prop de 14 metros de llarc i pesava prop de 2000 quilograms, lo que ho convertix en un dels majors plesiosaurios. Diferix d'atres plesiosaurios per tindre sis dents per premaxilar (els ossos en la punta del hocico) i 71 vèrtebres cervicalés.[2] El cràneu era relativament prim i aplanado, a penes més voluminós que el propi coll. L'apuntat hocico li proporcionava una silueta aerodinàmica, que li permetia desplaçar-se a major velocitat a través de l'aigua, en vàries dents aguzados, que no podien esclafar closques dels moluscs, pero si atrapar-los en la boca per a després engolir-los. Les dos peces de la mandíbula inferior s'unien en la punta en un punt entre el quarto i la quinta dent.[2] Les vèrtebres del coll que seguixen immediatament al cràneu eren llargues i baixes i tenien crestes llongitudinals laterals.[3][4] Com a molts elasmosáuridos, Elasmosaurus tenia prop de tres vèrtebres pectorals. La coa incloïa a lo manco 18 vèrtebres.[3][4]

La cintura escapular presentava una llarga vara òssea,[3][4] no present en els jovenils. La escàpula tenia vores d'una llongitut aproximadament igual en l'articulació en el coracoides i la superfície articular de l'húmer.[2] La vora anterior de la pelvis estava compost de tres vores casi rectes dirigits al front i als costats de l'animal. El ísquion, un parell d'ossos que formen la part posterior de la pelvis, estaven unides a lo llarc de les seues superfícies medials.[2] Els membres de Elasmosaurus, com els de atres plesiosaurios, estaven modificats en quatre aletes en forma de rem d'un tamany aproximadament igual.[5]


Certs aspectes de l'anatomia de Elasmosaurus eren prou derivat entre els elasmosáuridos, i els plesiosaurios en general.[2] Com ya s'havia dit, Elasmosaurus pot ser distinguit per les seues sis dents premaxilares i les seues 71 vèrtebres cervicals.[2] Els plesiosaurios primitius i molts elasmosáuridos tenien cinc dents en el premaxilar. Alguns elasmosáuridos tenien més: Terminonatator tenia 9[6] i Aristonectes tenia de 10 a 13.[7] Adicionalment, molts plesiosaurios tenien menys de 60 vèrtebres cervicals.[2] Aparte de Elasmosaurus, atres plesiosaurios en més de 60 cervicals són Styxosaurus, Hydralmosaurus i Thalassomedon. Un reptil típic posseïx un promig d'entre cinc i dèu d'estes vèrtebres i un Plesiosaurus al voltant de 25, pero Elasmosaurus és l'únic plesiosaurio conegut en més de 70 cervicals. El seu gran coll era possible gràcies a l'existència de numerosos ossos suplementaris (vèrtebres cervicals) en el seu interior. Estes li otorgarien al coll una gran fortalea i flexibilitat. No obstant, tenia casi la mateixa llongitut de coll que Thalassomedon[8] degut a que este últim tenia vèrtebres proporcionalment més llargues.[5] Elasmosaurus tenia més vèrtebres que qualsevol atre animal conegut. La presència de la vara pectoral és també considerada una característica alvançada.[2] El llarc i baix eix del centre de la vèrtebra diferix de la condició vista en molts atres plesiosaurios, que tenen centres més curts en llongitut que en altura, o casi iguals en dimensisones.[2] Styxosaurus i Hydralmosaurus també posseïen la mateixa condició present en Elasmosaurus.[9][10] Una atra característica inusual de Elasmosaurus són les vores relativament iguals de l'escàpula, com es mencionava abans. Molts plesiosaurios tenien vores més allargades per a l'articulació en el coracoides que per a l'articulació en l'húmer.[11]

Esquelet de Elasmosaurus en el Museu Denver de la Ciència i la Naturalea

Classificació i espècies

[editar | editar còdic]

Encara que numeroses espècies de Elasmosaurus han segut nomenades des del seu descobriment, una revisió de 1999 feta per Ken Carpenter va mostrar que només una d'estes, la espècie tipo Elasmosaurus platyurus, podria ser considerada vàlida. Vàries atres espècies assignades al gènero són o ben dubtoses o han segut classificades en atres gèneros. Per eixemple, E. serpentinus va ser reclasificado com Hydralmosaurus, E. morgani com Libonectes, i E. snowii com Styxosaurus.[4] A principis del periodo Cretácico Superior, els plesiosaurios havien evolucionat (o s'havien reduït) a dos grups distints.[5] Elasmosaurus és el gènero tipo para un d'estos grups, els elasmosáuridos que tenien colls extremadament allargats en caps menuts, en contrast en els policotílidos que tenien colls curts i caps relativament grans. Els elasmosáuridos del Cretácico tardà de la Mar de Niobrara en Norteamérica tenien característiques que els diferenciaven d'estos i són morfològicament més primitius.[4] No obstant, Elasmosaurus i alguns atres elasmosáuridos tenien algunes traces derivades. S'ha sugerit que Elasmosaurus estava cercanamente relacionat en Hydralmosaurus i a Styxosaurus per estes traces alvançades.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Carpenter 2003
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Sachs 2005
  3. 3,0 3,1 3,2 Brown 1993
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Carpenter 1999
  5. 5,0 5,1 5,2 Everhart 2005
  6. Sato 2003
  7. Gasparini 2003
  8. Welles 1943
  9. Welles & Bump 1949
  10. Sachs 2004
  11. Sach 2004