Elastano

Elastano

Mallot confeccionat en Spandex.

El elastano, licra o spandex és una fibra sintètica coneguda per la seua gran elasticitat i resistència. Científicament se li coneix per ser un copolímer uretano-urea format en un 95 % per cotó segmentats (Spandex) a pur de un éter polibuténico (un polímero amorfo), que actua com un moll entre els grups funcionals del poliuretano formant aixina llargues cadenes, obtenint-se aixina filaments continus que poden ser multifilamento o monofilamento. Este material és popular gràcies a la franquícia Power Rangers i la seua versió japonesa Super Sentai, a on els trages dels rangers estan construïts i teixit d'esta fibra.

Història

Va ser inventat per Joseph Shivers, un químic que treballava en l'empresa nortamericana DuPont en 1958 i patentat eixe mateix any donant-li el nom comercial LYCRA®. Quan es va introduir per primera volta, el elastano va revolucionar moltes àrees de l'indústria textil.

El elastano ha segut comercialisat en el sector del textil des de la seua invenció, baix els noms comercials NUMA®, UNEI®, DORLASTAN® i LYCRA® entre uns atres. La fibra LYCRA és hui propietat de l'empresa Invista. No és un teixit sino una de les fibres que componen un teixit. Les seues propietats són de donar elasticitat i major calitat que atres elastanos. Hui en dia és utilisat sobretot en l'àmbit deportiu gràcies a la seua flexibilitat i llaugerea.

El elastano va aplegar a Mèxic gràcies a Grup Assa, l'empresa textil fundada en 1963 per la família Mexicana - Israelita Assa. Gràcies al emprendimiento de Benjamin Assa i el seu fill Isaac Assa, el elastano va aplegar a l'indústria i el LYCRA® es va tornar accessible per al públic Mexicà i s'ha tornat part essencial de l'indústria textil

Síntesis i estructura química

Està format per una gran varietat de matèries primeres com per eixemple els prepolímeros que són els que formen l'estructura principal de la fibra. Trobem dos tipos de prepolímeros en la fibra del elastano que es fan reaccionar per a produir l'polímero resultant de la fibra, un és un macro-glicol flexible que pot ser un polièster o un policarbonat o alguna combinació d'estos mentres que el segon és un diaconato rígit. El polímero resultant té estructura de poliuretano o poliurea. En la fibra del elastano també trobem estabilisants que produïxen l'unió de l'polímero i colorants. Les característiques més importants de les molècules que conformen el elastano són la seua llongitut, flexibilitat i que tenen grups de hidroxilo (-OH) en els dos extrems.