Electrodo
Un electrodo és un conductor elèctric utilisat per a fer contacte en una part no metàlica d'un circuit, per eixemple un semiconductor, un electrolito, el buit del grup (en una vàlvula termoiònica), un gas (en una llàntia de neó, o argón), etc. La paraula va ser falcada pel científic Michael Faraday per composició de les veus gregues elektron, que significa àmbar i de la que prové la paraula electricitat; i hodos, que significa camí.[1]
Ànodo i càtodo en celes electroquímiques
[editar | editar còdic]Un electrodo en una cela electroquímica. Es referix a qualsevol dels dos conceptes, siga ànodo o càtodo, que també varen ser falcats per Faraday. L'ànodo és definit com l'electrodo en el qual els electrons ixen de la cela i ocorre el procés de la oxidació, i el càtodo és definit com l'electrodo en el qual els electrons entren a la cela i ocorre la reducció. Cada electrodo pot convertir-se en ànodo o càtodo depenent del voltage que s'aplique a la cela. Un electrodo bipolar és un electrodo que funciona com a ànodo en una cela i com a càtodo en una atra.
Cela primària
[editar | editar còdic]Una cela primària és un tipo especial de cela electroquímica en la quala reacció no pot ser revertida, i les identitats del ànodo i càtodo són, per lo tant, fixes. L'ànodo sempre és l'electrodo negatiu. La cela pot ser descarregada pero no recarregada.
Cela secundària
[editar | editar còdic]Una cela secundària, una bateria recargable per eixemple, és una cela en que la reacció és reversible. Quan la cela està sent carregada, el càtodo es convertix en l'electrodo negatiu (-) i el ànodo en el positiu (+). Açò també s'aplica a la cela electrolítica. Quan la cela està sent descarregada, es comporta com una cela primària o voltaica, en el càtodo com a electrodo positiu i l'ànodo com a negatiu.
Atres ànodos i càtodos
[editar | editar còdic]En un tubo de buit o un semiconductor polarisat (diodos, condensadores electrolítics) el ànodo és l'electrodo positiu (+) i el càtodo el negatiu (-). Els electrons entren al dispositiu pel càtodo i ixen per l'ànodo. En una cela de tres electrodos, un electrodo auxiliar és usat solament per a fer la conexió en el electrolito per a que una corrent puga ser aplicada a l'electrodo en curs. L'electrodo auxiliar està normalment fet d'un material inerte, com un metal noble o grafit.
Electrodos de soldadura
[editar | editar còdic]En la soldadura per arc s'ampra un electrodo com a pol del circuit i en el seu extrem es genera l'arc elèctric. En alguns casos, també servix com a material fundente. L'electrodo o vareta metàlica sol anar recoberta per una combinació de materials diferents segons l'ocupació del mateix. Les funcions dels recobriment poden ser: elèctrica per a conseguir una bona ionisació, física per a facilitar una bona formació de la cordonera de soldadura i metalúrgica per a conseguir propietats contra l'oxidació i atres característiques.
Electrodos de corrent alterna
[editar | editar còdic]Per a sistemes elèctrics que usen corrent alterna, els electrodos són conexions del circuit cap a l'objecte que actuarà baix la corrent elèctrica, pero no es designa ànodo o càtodo degut a que la direcció del fluix dels electrons canvia periòdicament, numeroses voltes per segon. Són una excepció a açò, els sistemes en els que la corrent alterna que s'aplica és de baixa amplitut (per eixemple 10 mV) de tal forma que no s'alteren les propietats com a ànodo o càtodo, ya que el sistema es manté en un estat pseudo-estacionario. Els electrodos també són considerats varetes de metal cobertes en substàncies adequades al tipo de soldadura. La mida d'electrodos més utilisada és de 32,50 x 350 i 3,25 x 350 mm. El primer número indica el diàmetro de l'electrodo (1,5-2,5, etc.) i el segon número la llongitut total de l'electrodo.
Tipos d'electrodos
[editar | editar còdic]- Electrodos per a fins mèdics, com EEG, EKG, ECT, desfibrilador;
- Electrodos per a tècniques d'Electrofisiología en investigació biomèdica;
- Electrodos per a eixecució en cadira elèctrica;
- Electrodos per a galvanoplàstia;
- Electrodos per a soldadura;
- Electrodos de protecció catódica;
- Electrodos inertes per a hidrólisis (fets de platí);
- Electrodos per a posada a terra, també coneguts com pica o javalina;
- Ultramicroelectrodo;
- Electrodo d'anell-disc rotatori;
- Electrodo de calomelanos;
- Electrodo de treball;
- Electrodo de referència;
- Pararrayos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «webcitation. org/5mq8a85S3? url=http://chimie. scola. ac-paris. fr/sitedechimie/hist_chi/text_origin/faraday/Faraday-electrochem. htm On Electrical Decomposition». Archivat des d'el scola. ac-paris. fr/sitedechimie/hist_chi/text_origin/faraday/Faraday-electrochem. htm original, el 17 de giner de 2010. Consultat el 17 de giner de 2010. ( (in which Faraday coins the words electrodo, ànodo, càtodo, anión, catión, electrolito, electrolisis), (en anglés).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Faraday, Michael, "On Electrical Decomposition", Philosophical Transactions of the Royal Society, 1834, (anglés).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Electrodo.
Erro al crear miniatura: Electrodo en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Electrode» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Electrodo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.