Electroquímica quàntica

La electroquímica quàntica és la disciplina científica que aplica el coneiximent d'electrodinàmica i mecànica quàntica en l'àmbit electroquímic. L'escola científica de l'electroquímica quàntica va començar a formar-se en els anys 1960s per Revaz Dogonadze. En térmens generals, el camp comprén nocions que sorgixen de l'electrodinàmica, mecànica quàntica i electroquímica; més específicament, l'electroquímica quàntica és l'aplicació de les ferramentes de la mecànica quàntica tals com la teoria del funcional de la densitat a l'estudi de processos electroquímics, incloent transferència d'electrons en els electrodos. Inclou també models tals com la Teoria de Marcus.

Història i contribuents

El primer desenroll de l'electroquímica quàntica és alguna cosa difícil de precisar. Açò no és molt sorprenent, degut a que el desenroll de la mecànica quàntica a la química pot ser resumit com l'aplicació de models de la teoria d'ona quàntica a àtoms i molèculas. Sent est el cas, l'electroquímica, que està particularment relacionada en els estats electrònics d'algun sistema particular, està ya, per la seua pròpia naturalea, lligat al model mecanocuántico del electró en química quàntica. Entre els proponentes de l'electroquímica quàntica varen estar Revaz Dogonadze i els seus colaboradors. Ells varen desenrollar un dels primers models mecanocuánticos per a les reaccions de transferència de protones en sistemes químics. Dogonadze és un promotor de l'electroquímica quàntica, i va formar una escola d'estiu internacional d'electroquímica quàntica en sèu en Yugoslàvia. Un atre contribuent important és Rudolph A. Marcus, qui va guanyar el Premi Nobel de Química en 1992 per la seua teoria de les reaccions de transferència d'electrons en sistemes químics.