Els cisnes salvages

Els cisnes salvages

Els cisnes salvages (De vilde svaner) és un conte de fades del escritor i poeta danés Hans Christian Andersen, famós pels seus contes para chiquets. Va ser publicat per primera volta el 2 d'octubre de 1838 en Fairy Tals Told for Children. New Collection. First Booklet (Eventyr, fortalte for Børn. Ny Samling. Første Hefte).

Argument

En un lluntà regne vivia un rei viudo en els seus dotze fills: onze varons i una chiqueta, de nom Elisa. Aplegat el moment, el monarca va decidir tornar a casar-se, i desposó a la filla d'una bruixa. Per temor als poders màgics de la seua nova esposa, el rei va amagar als seus fills en un castell lluntà, pero la seua dòna, en descobrir-ho, es va ofendre, i va anar a visitar-los. Els onze chics varen eixir a rebre-la, i ella els va llançar un conjur, transformant-los en cisnes, que es varen ser volant, podent recuperar les seues formes humanes solament durant un breu periodo de temps cada nit. Despuix d'això la reina es va marchar, sense saber que quedava encara una fillastra en castell, Elisa. Esta, que volia salvar als seus germans, va descobrir que per a fer-ho devia fer vot de silenci, sense poder parlar ni riure el temps que tardara en teixir una camisa d'ortigas a cada u d'ells. Va començar la seua tasca, i pese al dolor que li produïen les ortigas, jamai va articular paraula. Durant la seua llabor, un rei veí que havia sentit parlar d'ella va solicitar la seua mà, i li va ser concedida. No obstant, Elisa va seguir sense parlar, i ya en el seu nou regne, el seu estrany comportament va fer que sorgiren rumors sobre ella, acusant-la de tractar en les arts obscures. Al final, la varen condenar a morir en la foguera, pero pese a tot, ella no va deixar de teixir fins al dia de la seua eixecució. Eixe dia, onze cisnes varen aparéixer, i Elisa els va llançar les onze camises, podent recuperar estos les seues formes humanes (llevat el germà menor, puix com la seua camisa estava sense terminar va permanéixer en un ala de cisne en lloc de braç). Elisa per fi va poder parlar, i en l'ajuda dels seus germans va explicar a tots lo que havia passat. El seu espós, el rei, la va absoldre de tots els càrrecs, i per fi varen poder ser feliços.

Variacions

En algunes versions d'esta història es fan menuts canvis, com:

• El pare d'Elisa va tindre que casar-se en la filla de la bruixa per a que esta li ajudara a eixir d'un bosc.
• Elisa va descobrir com ajudar als seus germans perque ells mateixos, li'l varen dir, o be perque la Reina de les Fades li'l va revelar.
• La raó per la que varen acusar a Elisa de bruixeria és perque la seua sogra li tacava la boca en sanc i l'acusava de menjar-se als seus propis fills. En una atra versió, en canvi, és l'arquebisbe qui l'acusa, al vore-l'arreplegar ortigas en un cementeri i malinterpretar no solament això, sino que inclús les estàtues dels sants sacsaren els caps per a dir-li que la jove era inocent.
• Aixina mateix, també s'omet l'ala de cisne del germà menor, o simplement, la princesa conseguix més ortigas en l'últim moment i este recupera el seu braç per complet.