Anar al contingut

Embassat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es denomina embassat a un tipo d'illa flotant format de manera natural en ambients d'aigua dolça de la conca de l'Argent, en el centre de Sudamérica, baix un clima tropical o subtropical. Constituïx un hàbitat particular per a moltes espècies de la biota terrestre i hidrófila, al mateix temps que eixercita un rol fonamental, durant les inundacions excepcionals, en el transport de numerosos organismes ric avall.

Archiu:2006.11.15 088 Laguna del Iberá Pellegrni Argentina.jpg
Esteros del Iberá. Darrere de les plantes aquàtiques flotants s'observen embassats.

Denominació

[editar | editar còdic]

El terme “embassat” és d'ampli us en els països d'Amèrica del Sur en a on ocorre la formació d'estes estructures flotants. No referix al participi del verp transitivo “embassar” (Retindre o acumular aigua en una depressió del terreny o en un embassament) sino deriva de la paraula “bassa”, la qual definix a una embarcació chata i molt expandida sobre la superfície de l'aigua, és dir, d'aspecte molt semblant a estes estructures naturals.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

L'embassat diferix notablement dels tradicionals agrupamientos densos de plantes aquàtiques, ya que en estos casos l'aigua és sempre visible des de dalt i mai s'aplega a la consistència necessària per a soportar el pes de vàries persones o el creiximent d'arbres. Estos conjunts de plantes aquàtiques solen formar un mant continu en rieres, rius, esteros, estanys, etc. Etapes inicials de l'associació i durant grans inundacions, són arrastrades per les aigües i apleguen als grans rius, alcançant el Riu de l'Argent, junt en branques i troncs. En dites ocasions, si be és cridat “embassat” no correspon a l'estadi final (l'embassat pròpiament dit), el qual presenta traces edàfiques i biotópicos molt diferents.[2][3]

La successió que du a la seua formació comença en heterogéneus conjunts de vegetals aquàtics, pero es desencadena una progressió de fases posteriors, les que permeten que finalment evolucione eixe conjunt a un embassat, etapa final i culminant de les distintes successions vegetals que integren dita hidrosere. Depenent del lloc a on es desenrolla, les espècies intervinents seran distintes. L'embassat és una gran massa flotant (si be està sumergida casi per complet), la que està composta exclusivament per detritus orgànics vegetals o histosol, acumulació que posseïx una gruixa d'entre 60 i 150 cm, sobre la qual creix una densa vegetació hidrófila. La part inferior de dita massa no està en contacte en el sol del chapull, sino en un espai d'aigües clares i lliures de no menys de 80 cm, mida que és major en époques de pluges intenses, les que eleven el nivell de les aigües de l'estany i en això la del propi embassat flotant.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tur, N. M. (1972). Embassats i camalotales de la regió isleña del Paraná Mig. Darwiniana, 397-407.
  2. Fontana, J. L. (2017). Guia de la Vegetació dels Esteros del Iberá, Corrents, Argentina. Série "Publicacions Didàctiques de la Càtedra d'Ecologia Vegetal", Vol.2. 84 p. Corrents.
  3. Fontana, J. L. (2010). Plantes del Iberá, una guia per al seu reconeiximent. Edit. Vida Correntina. Corrents, Argentina. 92 p.
  4. Correja, M. N. (1953). Un nou gènero i quatre espècies noves d'orquídees argentines. Darwiniana, 10(2), 157-168.