Anar al contingut

Emmenosperma alphitonoides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Emmenosperma alphitonioides (Emmenosperma alphitonoides)


Emmenosperma alphitonioides, conegut com el fresno groc (yellow ash) o pal os (bonewood), és un arbre del bosc plujós de l'est d'Austràlia. Creix des del riu Clyde (Batemans Bay) (35° S) fins a la península de la Veta York en la part més nortenya d'Austràlia. Creix en molts tipos de boscs, en els tropicals, subtropicales i templats plujosos.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre que creix a una altura de 35 metros i un diàmetro de 150 cm. La corfa exterior és badada i de color gris. Els clavills són més notables en els arbres madurs. El tronc està una miqueta rebordeado en la base.

Els fulls tenen una forma prou "comú", verts, opostes, sense dents, i s'assemblen a les de la llima o taronger. De 2 a 7 cm de llarc, de 2 a 4 cm d'ample en una punta roma. Els peciols medixen de 4 a 10 mm de llarc i són plans. El envés és més pàlit que el fes. Les venes del full són notables per abdós costats.

Flors blanques apareixen entre agost i novembre, en cims de panículas. El frut és de color taronja brilloso i carnoso, en dos llavors. El frut madura de març a agost. Quan fructifica, l'arbre és fàcil d'identificar per les masses de drupas taronges. L'us d'una llima es recomana per a debilitar el clafoll de la llavor per a ajudar a la germinació.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Emmenosperma alphitonoides va ser descrita per Ferdinand von Mueller i publicat en Fragmenta Phytographiae Australiae 3: 63, en l'any 1862.[1]

Sinonímia
  • Alphitonia emmenosperma F.Muell.[2]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Floyd, A.G., Rainforest Trees of Mainland South-eastern Austràlia, Inkata Press 1989, ISBN 0-909605-57-2
  2. Mueller, F.J.H. von (1862), Fragmenta Phytographiae Australiae 3(20): 63
  3. Kellermann, J. & Thiele, K.R. (2008) Lectotypifications and nomenclatural notes on Rhamnaceae from northern Austràlia. Journal of the Adelaide Botanic Gardens 22: 34