Empoasca vitis

Archiu:Cicadellidae Empoasca.jpg

mosquit vert de la vinya (Empoasca vitis)

El mosquit vert de la vinya (Empoasca vitis Göethe 1875) és un cicadélido polífago, pero que afecta sobretot als cultius de vinya, produïx unes picadures sobre les nervaduras dels fulls que causen alteracions en la coloració. Els atacs solen ser llimitats no aplegant a causar greus danys sobre la calitat o la cantitat de la producció.

Distribució i hospedantes

Este insecte està present en tota la regió paleártica. És una espècie polífaga i pot ser trobada en cultius herbáceos com cànem, solanáceas) i sobre plantes arbòrees (tila, manzano, peral, ciruelo, bresquillera, arbres del gènero Quercus encara que el principal hospedante és la vinya cultivada tant para vi com para raïm de taula.

Morfologia

Els adults són de color vert clar en matisos dorats, medixen de 3 a 4 mm de llongitut i alados. Les nimfes són de color vert clar. Les formes jovenils no tenen ales pero poden desplaçar-se ràpidament.

Biologia

Empoasca vitis inverna com a femella fecundada sobre plantes perennes coníferas, hedra etc. En primavera la femella emigra al envés dels fulls jóvens a on deposita de 15 a 20 ous en les nervaduras dels fulls. D'estos ous emergix la primera generació que aplega a estat adult en 3 o 4 semanes. La segona generació se sol produir en agost i és molt més perjudicial. La tercera generació es dona a finals de setembre o principis d'octubre, esta generació és la que inverna en estat d'adult, en refugis en plantes perennes. L'última generació pot reproduir-se totalment o solament a miges segons siguen les temperatures de l'autumne. Llarcs periodos de bon temps favorixen l'aument de les poblacions de Empoasca vitis, mentres que els periodos plujosos les reduïxen. Per a aplegar d'ou a adult Empoasca vitis passa per cinc estadis (dos de neánida i tres de nimfa) normalment en unes tres semanes. Les formes jovenils solen alimentar-se en les nervaduras secundàries, mentres que els adults i les nimfes d'estadis més alvançats s'alimenten en el centre del full en les nervaduras principals; en alguns casos piquen també el pecíol o els brots. Esta espècie preferix situar-se en el envés del full, sobre el que solen quedar els seus exuvias.

Danys

L'importància d'este fitófago va estar infravalorada fins a la década de 1970. Fins a llavors, es considerava que els danys causats eren deguts a desequilibris nutricionals, sequia o fitotoxicidades.

En general, la gravetat dels atacs és escassa i els danys s'observen principalment en els fulls centrals de la part baixa dels ceps, en zones d'ombra. Els danys en la part alta de la vegetació, si es produïxen, apareixen més vesprada en l'estació. Ocasionalment es poden observar danys sobre els refillols.

L'insecte, per mig del seu aparat bucal pica les nervaduras foliares deixant chicotetes taques marrons. Estes picadures les realisa per a alimentar-se de la llacor de la planta, per #lo que si l'atac és gran, pot debilitar a la planta.

Sobre les varietats de raïm blanc apareixen amarilleamientos marginals, mentres que en les de raïm negre es desenrollen taques rosades paregudes a un mosaic delimitades per les nervaduras. Posteriorment apareix una triple coloració foliar: la part central seguix sent verda, les vores passen a ser pardo-rosats i entre les nervaduras les taques són rojoses en mosaic. No obstant en les varietats de raïm blanc, les taques seguixen sent groguenques.

En cas d'atacs greus els fulls apleguen a secar-se, els màrgens es curven cap a avall i poden aplegar a una caiguda prematura, caent primer els fulls de la base dels tallos. Estos síntomes poden ser confosos a voltes en virosis (enrollamiento foliar), problemes nutricionals (carència de potassi o magnesi) o atres malalties.

Els danys més greus són causats pels atacs d'estiu (2° generació) en ser el temps càlit i sec. Els estadis jovenils són més perjudicials que els adults perque sent menys mòvils realisen atacs més intensos sobre el mateix full.

Control

Normalment no són necessàries intervencions específiques contra Empoasca vitis, ya que els danys causats solen ser llimitats per no ser transmissor de virus. Entre les pràctiques agronómicas són aconsellables les podas destinades a conservar una àmplia superfície foliar, capaces de compensar els possibles danys foliares causats. En les zones particularment subjectes els atacs de I. vitis se sol determinar com a llindar de tractament el de dos neánidas per full a principis de juliol, efectuant el mostreig sobre els fulls de la part basal i mija dels tallos. Com a alternativa, poden utilisar-se trampes cromotrópicas grogues a l'altura d'arracades. Semanalment s'efectuarà seguiment dels adults capturats i dels parasitoides capturats. En presència de parasitoides es considera un llindar d'intervenció de 500 adults/trampa i semana; si els parasitoides estan absents és convenient efectuar un control també sobre els fulls.

Control químic

El control químic se sol utilisar quan se supera cert llindar de població tenint en conte que el major perill ho supon els atacs de la segona generació aproximadament en el més de juliol. Les intervencions són també efectius contra un atre cicadélido que pot donar problemes Scaphoideus titanus, vector de la flavescencia dorada.

En cas de voler realisar una intervenció química específica contra este insecte, es deuen utilisar productes autorisats en el cultiu a tractar. Normalment, els tractaments a primera hora del matí, quan els insectes estan menys mòvils, són més efectius.

Us de fauna auxiliar

Normalment, si no s'ha excedit en els tractaments insecticida, l'activitat dels predadores i parasitoides és suficient per a mantindre en nivells baixos les poblacions d'este cicadélido. En particular, el himenòpter mimárido Anagrus atomus és un parasitoide dels ous de Empoasca vitis i d'atres cicadélidos presents en zarzamora, avellaner, rosa canina etc. que eixercita un paper important en permetre la invernada del antagonista. L'himenòpter Stethynium triclavatum també pot parasitar els ous de Empoasca vitis.

Referències

2. Boll, S; Herrmann, JV (2004) A long-term study on the population dynamics of the grape leafhopper (Empoasca vitis) and antagonistic mymarid species. Journal of pest science'77 (1), pp 33-42

Bibliografia

• (2001) Entomologia generale i applicata, Padova: CEDAM. ISBN 88-13-23135-0.
• Ferrari (2000). Fitopatologia, Entomologia agrària i biologia applicata, tercera edició, Calderini Edagricole. ISBN 88-206-4159-3.
• Benuzzi, Massimo. Difesa fitosanitaria in agricoltura biologica, Bologna: Il Sole 24 ORE Edagricole, pp. 298. ISBN 88-506-4996-7.
• Ponti, Ivan (2003). Avversità i difesa - vite, tercera edició, Informatore Agrari. ISBN 88-7220-180-2.

• «Cicalina vert» (pdf). Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2007. Consultat el 6 de decembre de 2009.