Encaste
Encaste, en tauromaquia, és com es denomina al resultat obtingut per creuar el ganado brau o refrescar-ho. Es diu que un bou està encastado quan les seues característiques corresponen en les típiques de la casta a la que pertany o de la que descendix. La casta indica el genotip (conjunt de gens) de l'animal, és dir la constitució orgànica, l'estructura i la funcionalitat de cada eixemplar. Comprén per tant tots els factors que el bou hereta dels seus ascendents. Es considera de casta al bou de procedència coneguda.[1]
L'importància del encaste en tauromaquia es deu als factors hereditaris que fan que el bou de brega presente les característiques per a ser bregat. Condicions que en el bou apleguen fins a el XXI i es van conseguint a través de la busca d'unes característiques concretes i per mig de la selecció d'aquells eixemplars que reunixen les condicions buscades pel criador del bou de brega. Este procés pot durar anys i els resultats obtinguts, sobre les característiques es referix, són les que conformaran el trapío del bou.[2]
Paquiro en el XIX indicava la raó de l'importància de la casta:
«La casta deu ser bona, no perque tots els bous ixen bons, sino perque hi ha més provabilitat en que siga brau el bou els pares del qual ho varen anar que no aquell que no sabem de quí siga fill»[3]
Definició de la RAE
[editar | editar còdic]La Real Acadèmia definix encastar com millorar la casta d'una ganaderia per creuament o per refrescamiento (verp transitivo). En una segona veu definix encastar com procrear, fer casta (verp intransitivo).
La mateixa Real Acadèmia, definix casta com a ascendència o linaje. També s'usa referit als irracionals. En zoologia, casta es diu d'una societat animal, conjunt d'individus caracterisats per una mateixa estructura o funció, com les abelles d'una colmena.
En el diccionari de l'espanyol jurídic de la Real Acadèmia Espanyola es definix encaste dins del dret administratiu com a estirp, varietat o població tancada d'animals d'una raça, que ha segut creada a pur de aïllament genètic reproductiu durant un mínim de cinc generacions. Esta definició ve recollida en el Real decret 2129/2008,[4] esta disposició va ser derogada el 2 de març de 2019 i substituïda per la disposició única del Real Decret 45/2019 del 8 de febrer.[5]
En l'actual disposició, en el seu artícul 3 definicions, indica com encaste, estirp o varietat: subpoblación tancada genèticament estable i uniforme d'animals reproductors d'una raça concreta, que ha segut creada a pur de aïllament reproductiu, sempre en determinats individus d'eixa raça, sense introducció de material genètic distint, a lo manco per un mínim de cinc generacions. L'àmbit d'aplicació del Real Decret i de la definició comprén els animals reproductors d'espècies vacuna, porcina, ovina, caprino i equina i els seus materials reproductius.[6]
Orígens dels encastes
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]Les grans ganaderies destinades a criar bous braus per a la brega —conjunt de sòrts que es practica en el bou durant la correguda de bous— es varen formar entrat el XVIII. Fins a llavors no ha segut possible seguir l'evolució de les mateixes sobre els métodos d'crío i els resultats obtinguts, puix en molts casos no es conserva documentació escrita. Sí es coneixen no obstant, els noms dels ganaders i els llocs en els que es mantenien reses anteriors a el XVIII.[7]
De el XVII hi ha algunes referències escrites de ganaders i d'alguna ganaderia en artículs municipals en Pamplona (Navarra) o Madrit:
- En 1616 Felipe IV va tindre una vacada en Aranjuez que aporta reses, junt en la de Rodrigo Cárdenas i la de Lamera, per a la celebració dels festejos celebrats en honor del príncip de Gales. D'esta vacada es té constància fins a l'any 1696.
- L'important ganaderia de Francisco de Meneses Martín en Talavera situada en Soto de Piul que va proporcionar bous per a ser correguts en les festes de Santa Ana junt a atres ganaderies com la real d'Aranjuez i la de Rodrigo Cárdenas de Salamanca.[8]
- En 1638 es mencionen les ganaderies de Gaspar de Valdés en cent vint bous i la de donya Fabiana. En 1646 la d'Antonio de Madrit Mostacero en Consuegra.
- En 1654 la de Matías de Madrit també en reses en Consuegra. La de María Calvo i Manrique viuda d'Antonio Maroto. La de Blas Jijón, de Villarrubia dels Ulls del Guadiana (Ciutat Real) i la de Francisco de Reoli, de Toledo.
- En 1658 la del duc de Béjar.
De les ganaderies mencionades no es coneix la procedència de les castes o les races a les que pertanyien els bous.[9]
A partir de el XVIII es coneixen més senyes sobre l'existència de ganaderies de reses braves i festejos celebrats a través del Consell de Castella sobre vacadas, toradas i bous de mort que varen existir en les províncies castellanes durant eixa época. Del mateix sigle es tenen ademés, senyes sobre ganaderies en atres zones com Navarra, Castella, Aragó, Andalusia i Catalunya. Cap al final de el XVIII hi ha constància sobre la formació de les ganaderies, José Daza és qui en 1776 fixa les característiques de les ganaderies en cada regió:
«De fins de el XVIII posseïm ya notícia certa sobre la formació de les ganaderies, i en 1776 dò José Daza es creu autorisat per a fixar les característiques de les de cada regió, en esme i seguritat tals que ha de servir-nos com a base per a caracterisar-les nosatres hui mateix.»[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Net Manjón, Luis (1987). Diccionari Ilustrat de térmens taurins, Espasa Calpé, p. 183, 107, 380. ISBN 84-239-5404-8.
- ↑ Congrés mundial taurí de veterinària (1994). Congrés mundial taurí de veterinària (ed.). I Congrés Mundial Taurí de Veterinària: Saragossa, de l'1 al 3 de decembre de 1994, Madrit: Cristal, p. 15.
- ↑ Montes, Francisco "Paquiro" (1983). «Capítul II. Requisits que deuen tindre els bous per a bregar-se.», Tauromaquia completa o siga l'art de torejar en plaça, Madrit: Turner, p. 57. ISBN 84-7506-059-5.
- ↑ BOE núm 23.Consultat el 9 d'abril de 2019.
- ↑ B.O.E. Núm. 52. Secció I pág 19716.Consultat el 29 d'abril de 2019.
- ↑ BOE núm. 52 Sec I. Pág 19716.Consultat el 9 d'abril de 2019.
- ↑ Cossío, José María (1996). «Capítul 6. Castes de bous i ganaderies», Els bous. Tractat tècnic i històric, Madrit: Espasa Calpé, p. 499. ISBN 84-239-9612-3.
- ↑ Cossío, José María de (1996). «Capítul 6. Castes de bous i ganaderies», Els bous. Tractat tècnic i històric, Madrit: Espasa-Calp, p. 500. ISBN 84-239-9612-3.
- ↑ Cossío, José María (1996). «Capítul 6. Castes de bous i ganaderies», Els Bous. Tractat tècnic i històric, Madrit: Espasa Calpé, p. 500-501. ISBN 84-239-9612-3.
- ↑ Cossío, José María (1996). «Capítul 6. Casta de bous braus i ganaderies», Els bous. Tractat tècnic i històric, Madrit: Espasa Calpé, p. 505. ISBN 84-239-9612-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encaste» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.