Anar al contingut

Endoglina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La endoglina és una glucoproteína de membrana tipo I localisada en la superfície de la cèlula formant part del complex receptor del TGF-beta. Esta proteïna consistix en un homodímero de 180 kDa en ponts disulfuro.[1] S'ha trobat en cèlules endoteliales, macrófagos activats, fibroblastos i cèlules de múscul pla.

La endoglina forma part del complex que conforma el receptor de TGF-beta 1. Per això, podria estar implicada en l'unió al receptor de diverses molècules com TGF-beta 1, TGF-beta 3, activina-A, BMP2 i BMP7. Ademés d'estar implicada en la ruta de senyalisació de el TGF-beta, la endoglina podria tindre atres funcions. S'ha postulat la seua possible implicació en l'organisació del citoesquelet afectant a la morfologia i a la migració celular.[2] La endoglina també té un important paper en el sistema cardiovascular aixina com en la remodelació vascular. La seua expressió és regulada durant el desenroll del cor. En experiments portats a terme en rates knockout que no posseïxen el gen de la endoglina s'ha observat que moren per anomalies cardiovasculars.[2]

En humans, la endoglina sembla estar implicada en un desorde autosómico dominant conegut com telangiectasia hemorrágica hereditària tipo 1.[1] Esta malaltia es caracterisa per sagnats de nas freqüents, telangiectasia de la pell i les mucoses, podent causar malformacions arteriovenosas en diferents òrguens, incloent el cervell, els pulmons i el fege.

Els nivells de endoglina s'han vist incrementats en dònes embarassades que finalment desenrollen preeclampsia.[3]

Interaccions

[editar | editar còdic]

La endoglina ha demostrat ser capaç d'interaccionar en:

Llectures complementàries

[editar | editar còdic]
  • Attisano L, Wrana JL(1997).Cytokine Growth Factor Rev..7(4)
327–39.doi:10.1016/S1359-6101(96)00042-1.
  • Miyazono K(1997).Int. J. Hematol..65(2)
97–104.doi:10.1016/S0925-5710(96)00542-7.
  • Fonsatti I, Altomonte M, Nicotra MR, et al.(2003).Oncogene.22(42)
6557–63.doi:10.1038/sj.onc.1206813.
  • Luft FC(2007).Nephrol. Dial. Transplant..21(11)
3052–4.doi:10.1093/ndt/gfl439.
  • López-Novoa JM(2007).Nephrol. Dial. Transplant..22(3)
712–4.doi:10.1093/ndt/gfl768.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 [enllaç trencat]
  2. 2,0 2,1 (2004).J.Biol.Chem..279(31)
    32858–68.doi:10.1074/jbc.M400843200.Consultat el 28 d'agost de 2008.
  3. (2006).Nat Med.12(6)
    642–9.doi:10.1038/nm1429.Consultat el 28 d'agost de 2008.
  4. 4,0 4,1 J. Biol. Chem..United States:277(32)
    29197–209.ISSN 0021-9258.doi:10.1074/jbc.M111991200.
  5. 5,0 5,1 J. Biol. Chem..UNITED STATES:274(2)
    584–94.ISSN 0021-9258.