Endospermo

Archiu:Wheat-kernel nutrition.png

Endospermo

Plantilla:Anatomia frut El endospermo o endosperma és el teixit nutricional format en el sac embrionari de les plantes en llavor; és triploide (en tres jocs de cromosomas) i pot ser usat com a font de nutrients pel embrió durant la germinació. Està conformat per cèlules molt apretades i grànuls d'almidó incrustats en una matriu, gran part d'est és proteïna.

Tipos de desenroll del endospermo

Segons cóm es produïxen les divisions celulars després de la formació de la cèlula endospermogenética (la cèlula produïda per la fusió dels dos núcleus polars del sac embrionari en un dels núcleus generativos del gra de polen), es pot distinguir tres tipos de desenroll de l'endosperma:

• Endospermo celular: és el tipo de desenroll del endospermo en el que les divisions nuclears estan acompanyades del desenroll de parets celulars que aïllen cèlules uninucleadas o plurinucleadas. En atres paraules, en este tipo de desenroll les divisions del núcleu celular estan acompanyades de la formació d'una paret celular que dividix als dos núcleus resultants.

• Endospermo nuclear: en este tipo de desenroll de l'endosperma les primeres divisions del núcleu de la cèlula endospermogenética no estan acompanyades de la divisió de la citoplasma a través de parets celulars, per lo que es formen cèlules en molts núcleus. Estes cèlules multinucleadas, o cenocitos, poden més tarde formar parets celulars.

• Endospermo helobial: este tipo de desenroll del endospermo és intermig entre els dos tipos anteriors. Despuix de la primera divisió del núcleu de la cèlula endospermo genètica, es forma una paret celular que separa als núcleus fills. No obstant, les posteriors divisions nuclears en estes dos cèlules filles no van acompanyades de citocinesis, per lo que en abdós es desenrollen cenocitos. Generalment, la formació de cenocito ocorre solament en la cèlula més pròxima a la micrópila.

Orige evolutiu

Durant més d'un sigle, dos hipòtesis han competit per a explicar l'orige del endospermo d'angiosperma. Una d'elles sosté que este és homòlec d'un embrió supernumerari el desenroll normal del qual es va modificar per a donar lloc «altruistamente» a un teixit nutricional. L'atra sosté que la fusió dels núcleus masculí i femení associada en l'iniciació del endospermo en angiosperma no és de tipo sexual sino que representa una espècie de fase vegetativa en el desenroll del gametófito femení. En este sentit, el endospermo d'angiosperma seria homòlec del gametófito femení d'gimnosperma. La primera hipòtesis troba arguments de respal en el fet de que la doble fecundació en gimnosperma produïxca embrions supernumeraris i en alguns models sobre l'eficàcia adaptativa de l'estratègia altruïsta. Pero la segona hipòtesis, la de que l'endosperma puga ser homòlec del gametófito femení de les gimnosperma, també resulta congruent des de la perspectiva de la genètica del desenroll embrionari d'abdós grups. Alguns descobriments recents seguixen recolzant una o una atra teoria. L'ontogènia del

endosperma en Zea guarda grans similituts en les seues fases inicials en la d'un embrió. Per contraposició, el fet de que alguns mutantes en Arabidopsis produïxquen endospermos sense fecundació, d'orige matern, recolza l'hipòtesis de l'homologia entre el endospermo i un gametófito ancestral.