Anar al contingut

Zea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zea (Zea)
Zea també és l'abreviatura del botànic Francisco Antonio Zea (1770-1822)


El gènero Zea comprén vàries espècies de poáceas o gramínees[1] d'orige americà, de les quals l'única que conta en valor econòmic és Z. mays mays, coneguda com a dacsa, un cereal d'alt valor energètic cultivat per al consum humà i animal. Totes les atres espècies i subespecies reben el nom comú de teosinte.


Descripció

[editar | editar còdic]

Són plantes anuals robustes o perennes, cespitosas o rizomatoser; tallos en molts entrenudos, sòlits, a sovint en raïls fúlcreas; plantes monoicas. Fulls en la seua majoria caulinares; lígula una membrana; làmines grans, lineares, aplanadas. #Inflorescència unisexuales; inflorescència estaminada una panícula d'arracades, terminal, entrenudos del raquis no articulats, prims; espiguillas estaminadas pareadas, unilaterals, una espiguilla de cada parell sésil o subsésil, l'atra pedicelada, els pedicels lliures, glumas herbàcees, multinervias, flósculos superiors i inferiors similars, abdós estaminados, lema i pálea hialinas, lodículas 3, estams 3; inflorescència pistilada un mechó solitari, axilar, prima, envolta en 1–numeroses espatas, entrenudos del raquis desarticulant-se, unflats, espiguillas pistiladas sésiles, solitàries, dísticas en 2 rencs, profundament afonades i casi envoltes pel entrenudo del raquis (cúpula), durícia oblicuo, truncat o aplanado, gluma inferior endurida, plana, inconspicuamente alada en la punta, gluma superior membranácea, flósculo inferior estèril, lema inferior menuda, hialina, pálea inferior menuda, hialina, flósculo superior pistilado, lodículas absents, estil i estigma solitaris, molt llarcs, les puntes estenent-se més allà de les espatas envolventes. Frut una cariopsis; fil punteado. En Zea mays ssp. mays l'inflorescència pistilada és una mazorca massiva, dura, fibrosa, entrenudos del raquis no desarticulant-se, espiguillas pareadas, sésiles, polísticas en 4–36 rencs, insertades superficialment en la mazorca, durícia aguda, glumas membranáceas, flósculo inferior generalment estèril o rarament pistilado, flósculo superior pistilado, lemes i páleas membranáceas.[2]

Vàries atres espècies del gènero, conegudes colectivament com teosintes, han desenrollat un aspecte similar al de la dacsa com contramedida a la seua erradicació selectiva pels grangers.

Les espècies del gènero Zea presenten per lo general un talle buit, similar al del bambú, del que, segons l'espècie, poden derivar o no ramificacions. Si ben Z. nicaraguensis i Z. perennis són perennes, la majoria de les espècies són anuals. Pese al seu breu cicle vital, alcancen varis metros d'altura.

Virtualment totes les poblacions de teosinte estan amenaçades o en risc: Zea diploperennis existix en un àrea de solament uns pocs km²; Zea nicaraguensis sobreviu en aproximadament una sola subpoblación de 6000 plantes en un àrea de 200×150 m. Els governs de Mèxic i de Nicaragua han reaccionat recentment per a protegir les poblacions selvades de teosinte, usant tant métodos de conservació in-situ i ex-situ. Hi ha molt interés científic en estos treballs benèfics, i en uns atres com a resistència a insectes, perennialismo, tolerància a inundació.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 971, en 1753.[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Zea: prové del llatí Zĕa, usat per l'escritor romà Plinio el Vell (Història naturalis,18, 81) per a referir-se al: Triticum spelta (espelta, també conegut com escaña major o escanda major).

Tàxons acceptats

[editar | editar còdic]

Comprén 40 espècies descrites i d'estes, solament 6 acceptades.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 17 de març de 2010.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Zea» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2014-01-08.
  3. ↑ Zea en The Plant List

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Cabi, I. & M. Doğan. 2012. Poaceae. 690–756. In A. Güner, S. Aslan, T. Ekim, M. Vural & M. T. Babaç (eds.) Türkiye Bitkileri Listesi. Nezahat Gökyiğit Botanik Bahçesi veu Flora Llauraştırmaları Derneği Yayını, Istanbul.
  2. Catasus Guerra, L. 1997. Les gramínees (Poaceae) de Cuba, I. Fontqueria 46: [i–ii], 1–259.
  3. Davidse, G. 1994. 175. Zea L. 6: 400–401. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  5. Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  6. Filgueiras, T. S. 2003. Zea. 46: 635–639. In F. O. Zuloaga, O. N. Morrone, G. Davidse, T. S. Filgueiras, P. M. Peterson, R. J. Soreng & I. J. Judziewicz (eds.) Catalogue of New World Grasses (Poaceae): III. Subfamilies Panicoideae, Aristidoideae, Arundinoideae, and Danthonioideae, Contr. O.S. Natl. Herb.. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
  7. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  8. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  9. Missouri Botanical Garden. MO Generic Names in

Use # Morales, J. F. 2003. Poaceae. 93(3): 598–821. In B. I. Hammel, M. H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora Villalobos (eds.) Man. Pl. Costa Rica. Missouri Botanical Garden, St. Louis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Zea en Wikispecies.

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Zea&oldid=601173»