Anar al contingut

Zea nicaraguensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Zea nicaraguensis és una espècie de gramínea anual del gènero Zea.[1] Es considera fenotípicamente el teosinte (o teosintle) més distintiu, aixina com el més amenaçat. A diferència d'atres teosintes que creixen en sol sec, esta espècie prospera en una reduïda zona anegada a lo llarc de 200 m d'un riu estuarino coster en el noroest de Nicaragua en la Reserva Natural de Apacunca a la vora del Golf de Fonseca.[2] Pràcticament totes les poblacions de teosinte estan amenaçades o en perill d'extinció, sent Z. nicaraguensis la més amenaçada; sobreviuen unes 6000 plantes en un àrea de 200 x 150 m. Els governs de Mèxic i Nicaragua han pres mides en els últims anys per a protegir les poblacions selvades de teosinte, utilisant métodos de conservació tant in situ com a ex situ.

Actualment, existix un gran interés científic en aprofitar traces del teosinte com la resistència a insectes, el perennialismo i la tolerància a inundacions en les llínees de dacsa cultivades, encara que açò és molt difícil per les característiques del teosinte.

Descripció

[editar | editar còdic]

És única dins del gènero Zea per la seua capacitat per a créixer en sols anegados i inundats. De fet, prospera en aigües estancades o en poca corrent de 0 a 40 cm. De la mateixa manera que moltes espècies que creixen en sols anóxicos, posseïx cèlules especialisades per a transportar oxigen radicular.[2]

És morfològicament similar a Z. luxurians, encara que presenta el fenotip més distintiu dins del grup Zea.

Referències

[editar | editar còdic]